Política

JAUME BUTINYÀ

ERC

“Els polítics hem de procurar trepitjar carrer”

No havia estat mai parlamentari, però és un veterà de la política banyolina

Nota que els tràmits al Parlament són molt més lents que en un ajuntament

EL MÓN ASSOCIATIU
La fotografia mostra Butinyà en companyia d’uns personatges amb els quals és fàcil trobar-lo, com són les figures de la faràndula festiva de Banyoles. L’ara diputat va ser dels fundadors de la Colla Gegantera, una de les entitats pal de paller de les celebracions de la ciutat. També ha tingut molt a veure amb la consolidació de la colla de diables Gàrgoles de Foc, entre altres entitats. Aquesta foto es va fer a la sala d’actes de l’ajuntament, on els dies previs a Sant Martirià es mostren els capgrossos, els gegants i el drac.
Per a la majoria de la gent, la vida laboral fa molt difícil participar en coses d’aquest tipus
A la meva família hi ha una tradició: un besavi havia estat alcalde per la Lliga, un avi va ser regidor...

Jaume Butinyà s’estrena aquesta legislatura al Parlament, després d’una àmplia experiència en política municipal.

Vostè va entrar a la cambra quan van substituir consellers que deixaven l’escó. El va agafar per sorpresa?
No, perquè en el moment que em van proposar incorporar-me a la llista ja em van dir que, anant de número vuit, no entraria immediatament però que potser sí al llarg de la legislatura. Per tant, ja hi estava disposat; si no, hauria anat més avall de la llista. Sí que va ser una sorpresa que fos tan aviat, això sí. Jo comptava que seria cap al final de la legislatura. El fet que ERC formés govern va facilitar que diversos diputats tinguessin càrrec i això va fer que el vuit avancés molt de pressa.
Vostè és regidor a Banyoles i conseller comarcal. Ho podrà fer compatible durant tota la legislatura?
L’objectiu meu i de la gent que em va acompanyar a les municipals del 2019 és completar un projecte a vuit anys. Ens vam proposar que si el 2019 no podíem governar, com així ha estat, continuaríem –si no tots, una bona part– i ens tornaríem a presentar el 2023. Pel que fa al Consell del Pla de l’Estany, amb tota seguretat hi haurà una modificació de cartipàs que encara hem d’acabar de lligar amb els socis [a l’ens comarcal, ERC comparteix el govern amb JxCat].
Puja i baixa de Banyoles a Barcelona cada dia?
No hi ha res fix. El que he anat fent en aquests dos mesos és que la setmana que hi ha ple em quedo a Barcelona (de dimarts a la tarda a dijous) i la resta de dies vaig pujant i baixant, sempre que els horaris de la cambra m’ho permeten. Les setmanes que no hi ha ple, no dormo a Barcelona.
Com que ho està combinant, li demanaré que em compari la política municipal i la nacional.
La política del Parlament, la conec poc, però et puc dir que la municipal i comarcal és molt de tu a tu, almenys la que jo conec. Banyoles té 20.000 habitants i la comarca és petita i això fa que siguis molt proper amb qui et planteja una petició o amb qui has de parlar de les coses. D’altra banda, les decisions que prens en l’àmbit local s’acaben reflectint de manera molt més immediata que les que prengui el Parlament. Quan decideixes, per exemple, canviar una taxa o fer una nova programació, en cosa d’un any allò està en marxa. El que vaig veient al Parlament és que la política és més a llarg termini, les tramitacions són molt més llargues, des del moment que es planteja una idea fins al moment que s’aprova –i ja no et dic el moment que s’implanta– passa molt de temps. La negociació dels temes és més intensa, els dies anteriors al ple hi ha moltes reunions... Hi deu fer molt el fet que hi hagi fins a vuit grups representats a la cambra, això dona molta feina en aquest sentit, per mirar d’aprovar textos negociant entre vuit persones que, en principi, representen vuit conceptes diferents. O sigui, hi ha més debat, és més llarg i costa més arribar a acords per qüestions ideològiques, però a vegades també per qüestions d’agenda, per arribar a trobar-te.
I les relacions personals, com són? No deuen ser tan properes com en un ajuntament, és clar.
És que en la política municipal a vegades la gent ens coneixem de molt abans i, en alguns casos, des que érem petits. Al Parlament jo no coneixia personalment gairebé ningú. Els que conec són per relacions del partit, per haver-nos trobat en alguna reunió..., però de relació personal no en tenia. En aquest temps a la cambra, la relació amb la gent del grup està sent intensa i, de fet, compartim vehicle per desplaçar-nos cap a Girona. I pel que fa als altres grups, moltes vegades hi entres en relació per proximitat geogràfica. Per exemple, amb en Dani Cornellà (CUP) ja ens coneixíem com a integrants de colles geganteres, i això ha servit perquè al Parlament tinguem més relació. Hi ha relacions properes i d’altres que són de fair play, com si diguéssim. Estic pensant en un diputat de Ciutadans amb qui des del punt de vista personal tinc una relació correcta però costa més que dinem junts.
Treballa a les comissions d’Interior i de Justícia. Déu-n’hi-do quines àrees.
[Riu] Sí, sobretot la d’Interior porta molta feina, hi ha moltes mocions i és la que m’està costant moltes hores. En Justícia, potser el títol no s’ajusta exactament al seu contingut perquè estem parlant de memòria històrica, un aspecte que és prou interessant. I també estic a Infància i Joventut, que encara no està en marxa.
Quins objectius s’han marcat a Interior i Justícia?
A Justícia, sobretot és treballar la qüestió de la gent refugiada, d’amnistia, de tot el tema del procés. A Interior, aviat es constituirà un grup de treball sobre el model policial. També és important la qüestió de la feminització de cossos com ara els Bombers, on s’està fent una campanya per incorporar-hi dones. També la modernització, l’actualització dels cossos en general.
Com va entrar al món de la política?
Per l’associacionisme. He estat en moltes associacions, en algun cas en el moment de la seva creació, i això fa que acabis participant en actes d’algun grup municipal i a poc a poc t’hi vas integrant. De fet, un grup polític no és res més que una associació que té objectius més complicats. Una cosa porta a una altra, un dia et conviden, t’integres en un projecte i acabes sent regidor. De fet, a la meva família hi ha una tradició: un meu besavi va ser alcalde per la Lliga, un avi va ser regidor... El meu entorn sempre ha estat polititzat, per dir-ho d’alguna manera.
Als polítics a vegades se’ls acusa de viure en un món a part, de no estar prou en contacte amb el carrer.
Pot haver-hi una part de veritat, en això. La realitat és molt dura. Sempre dic que un dels temes pendents és la participació en política. Per a la majoria de la gent, la vida laboral fa molt difícil participar en coses d’aquest tipus. Si tu treballes en una empresa fent vuit, deu hores, després surts a comprar, fas vida amb la família, vas a buscar el nen a l’extraescolar... Et queda poca estona per participar en la vida associativa. Entenc que la gent prefereixi apuntar-se a un equip de bàsquet en lloc d’un partit polític [riu]. Fixa’t quina gent es pot dedicar a la política: qui té un negoci propi, un funcionari (com jo) que no tindrà problema per plegar i anar en un ple. Aleshores, la majoria de gent que es dedica a això potser no pateix per pagar el rebut de la llum. Ep, no vol dir que no conegui els maldecaps que tenen molts per arribar a finals de mes, però no ho pateixen. Quina és la feina que hem de fer com a polítics? Doncs trepitjar carrer, procurar aprofitar quan estàs fora de la cambra, fer un esforç per entendre què està passant. Jo procuro fer servir transport públic, per comoditat i també per no perdre el contacte amb la realitat. Són petites coses que t’ajuden a tocar de peus a terra. Sí que hi ha polítics que potser no toquen de peus a terra, però crec que déu-n’hi-do el coneixement de la realitat que hi ha. Però, com et deia, una cosa és saber què costa la llum i l’altra, patir-ho.

Relleu dels que no hi poden ser

Des del punt de vista personal, el diputat Jaume Butinyà s’ha proposat ser el recanvi d’un grup de gent que han estat apartats: “Quan em proposen anar a les llistes –argumenta–, dic que sí bàsicament per dues coses: primera, donar veu a la comarca i segona, rellevar la gent que en el seu moment es va posar al capdavant del procés i que han estat inhabilitats, empresonats o exiliats.” A ell se li va brindar l’oportunitat i va entendre que s’hi havia de posar, afirma. Butinyà és llicenciat en geografia i bomber professional, amb un permís de serveis especials. És un ofici que compta tornar a exercir d’aquí a un temps perquè no preveu eternitzar l’etapa de polític. Poder recuperar l’ofici –assenyala– és un avantatge que els polítics provinents del sector privat no solen tenir, o que ho tenen més complicat. A banda de la seva faceta de regidor, a Banyoles és conegut per haver estat fundador de la colla gegantera i integrant d’altres entitats, com la colla de diables Gàrgoles de Foc o el Taller de Músics. El diputat banyolí va ser regidor d’Urbanisme entre el 1999 i el 2007. Després d’un parèntesi, el 2019 va encapçalar la llista d’ERC, grup que en aquest mandat és a l’oposició.

Jaume Butinyà Sitjà

Nascut a Banyoles el 1970, està casat i té una filla i dos fills. Ha estat regidor de l’equip de govern de la seva ciutat, d’on ara és cap de l’oposició, i diputat provincial. També és conseller comarcal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.