Política

ERC acusa el PSOE i Podem de “falsa” revisió a l’amnistia

Rufián s’allunya d’aprovar la llei de memòria tot i l’esmena per supeditar al dret internacional la llei d’amnistia del 1977 i obrir la porta a jutjar Martín Villa

El PSOE s’oposa a la derogació i mira a Cs

En les vigílies del 20-N, el debat al voltant de la llei de memòria democràtica –que ha d’omplir buits de la de memòria històrica (2007)– es va escalfar ahir al Congrés quan el PSOE i Podem van registrar esmenes –corregint la seva pròpia llei– per supeditar al dret internacional la llei d’amnistia del 1977 en casos de delictes de lesa humanitat, en un intent de convèncer ERC, el soci indispensable per a l’aprovació de la norma. Si el que volien els socis de coalició amb l’autoesmena era estovar ERC obrint la porta perquè l’exministre Rodolfo Martín Villa sigui jutjat a Madrid, el tret els va sortir per la culata: Gabriel Rufián es va allunyar encara més del vot a favor i va denunciar que el PSOE i Podem “enganyen la gent” amb la “falsa” revisió de l’amnistia i que l’única solució és derogar aquesta llei prèvia a la Constitució i “reconèixer un error que es va cometre fa 40 anys”.

La llei d’amnistia data de l’octubre del 1977 i ha estat fins ara el mur al qual s’ha aferrat la justícia espanyola per enterrar tot intent de fer justícia amb les víctimes dels crims del franquisme, com va comprovar el jutge Baltasar Garzón. En un afegit a la seva llei, el PSOE i Podem fan un intent de driblar la llei d’amnistia i evitar la “impunitat” sobre els “crims de lesa humanitat” comesos durant la dictadura plantejant ara que “totes les lleis” espanyoles, inclosa aquesta, “s’interpretaran i aplicaran” conforme al dret internacional i humanitari segons el qual “els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura tenen la consideració d’imprescriptibles [sic] i no amnistiables”.

“Cs o La Pasionaria”

Tot i el seu grandiloqüent text, el canvi té poca conseqüència pràctica i ho admet fins i tot un coautor de l’esmena com Enrique Santiago, secretari d’estat i líder d’IU, perquè només queda un ministre de Franco viu –Fernando Suárez González– i hi ha obert l’únic cas de Martín Villa, ministre amb Carlos Arias Navarro al qual s’acusa per la matança de Vitòria del 1976 i per un assassinat als Sanfermines del 1978. “L’efecte desgraciadament no serà molt important en matèria de justícia, però que almenys el nostre país no segueixi eternament en la llista dels que han permès la impunitat.” Per Santiago, la llei d’amnistia “mai hauria d’haver estat utilitzada com una excusa per permetre la impunitat”. El portaveu del PSOE, Héctor Gómez, advertia ERC dels límits: “La posició sempre ha estat clara: la no derogació de la llei d’amnistia.” Entre això i que al Congrés és vox populi que el PSOE tempteja Ciutadans –té 10 escons contra els 13 d’ERC, però espantaria el PNB i EH Bildu–, Rufián va esclatar contra el PSOE i Podem: “Al matí negocien amb Ciutadans i a la tarda sembla que la llei l’estigui fent La Pasionaria.” ERC acusa el PSOE i Podem d’oferir el que Espanya està obligada a complir des de la firma de la Convenció de Ginebra i l’entrada en vigor de la Constitució del 78: el dret internacional.

El PSOE i Podem volen que el Valle de los Caídos passi a ser Cuelgamuros, el nom que tenia quan presos forçosos com ara Tario Rubio i Nicolás Sánchez Albornoz hi van ser esclavitzats per edificar-lo. Junts, al seu torn, demana en el seu lot d’esmenes a la llei que s’indemnitzi amb 60.000 euros els hereus dels que van morir condemnats a pena de mort per motius polítics en el franquisme quan no s’hagi reconegut “pensió o indemnització” pública.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.