Àustria es tanca i obliga tothom a vacunar-se
L’augment imparable de nous contagis força el govern federal a ampliar el confinament dels no vaccinats a la població general
El país alpí
té una de les taxes d’immunitzats més baixes de la Unió Europea, amb un 65%
La idea del confinament selectiu de la població no vacunada ha durat menys d’una setmana. A partir de dilluns, tots els austríacs tornen a quedar tancats a casa si no és per sortir a comprar productes essencials, anar al metge, assistir una altra persona necessitada, passejar o fer esport.
És el primer soci de la Unió Europea (UE) que torna al confinament a escala nacional. I, al febrer, Àustria esdevindrà també el primer país del bloc comunitari on la vacunació serà obligatòria. Una innovació trista, que ningú voldria signar com a pròpia.
El govern entre conservadors i verds del canceller Alexander Schallenberg no vol més experiments. La incidència setmanal acumulada supera els 1.000 casos per 100.000 habitants i continua en ascens. Ahir, divendres, se’n van verificar 15.800 de nous , en un país amb 8,9 milions d’habitants, considerat exponent de l’Europa rica i on els hospitals estan col·lapsats.
“Ens veiem obligats a una decisió molt difícil, com és començar ben aviat amb la vacunació obligatòria”, va dir Schallenberg, que va assumir el càrrec a l’octubre, com a solució interna després que Sebastian Kurz s’hagués de retirar enmig d’un escàndol persistent de corrupció.
Les campanyes per “animar” la població a vacunar-se no han funcionat. O només ho han fet mínimament. No s’ha aconseguit revertir la mandra o el rebuig d’un alt percentatge de població a vacunar-se. No ha funcionat el llenguatge de les pressions, com ara l’entrada en vigor de les primeres mesures contra els no immunitzats, que van quedar exclosos de la vida cultural, bars, restaurants i altres espais públics tancat. Tampoc el llenguatge de les estadístiques i les alertes dels experts, segons els quals un 90 % dels contagiats d’ara són persones no immunitzades.
Els persistents antivacunes ja no es deixaran convèncer, admeten el govern i els experts.
L’esquí, tocat
La ultradretana FPÖ és el principal braç polític del rebuig a la vacuna. Qualifica d’“atemptat contra les llibertats individuals” la vacunació obligatòria i de “dictadura” les restriccions de moviments i el tancament de la vida pública. El govern de Schallenberg respon que no prémer ara el fre d’emergència seria un “atemptat contra la sanitat pública”.
A la ultradreta, en el passat soci de govern dels conservadors, se li calcula una intenció de vot del 20%. És un enemic polític persistent, acostumat a posar les coses difícils als conservadors. Ha afrontat successius processos contra els seus dirigents –com el famós cas Eivissa, el vídeo gravat amb una càmera oculta en una casa de la illa balear en què es podia veure el seu ara exlíder, Heinz-Christian Strache, oferint favors polítics a una falsa oligarca russa–, però sempre acaba remuntant, sigui com a soci de coalició o com a força opositora.
A Schallenberg, l’ordre de confinament l’agafa en una situació precària. Fins fa unes setmanes, tant els conservadors com els socis verds descartaven un nou confinament general i asseguraven que la pandèmia havia quedat enrere, si més no per a la població vacunada. Ara els ciutadans austríacs tenen al davant com a mínim 20 dies de confinament, a punt d’entrar en la temporada nadalenca.
Serà la quarta vegada que passen per aquesta situació, amb l’única diferència que aquest cop, si més no, continuaran obertes guarderies i escoles. Torna l’obligació de fer servir la mascareta en tots els espais tancats i es recomana administrar la tercera dosi de reforç per als adults, quatre mesos –i no sis com fins ara– després de tenir la pauta completa.
La temporada d’esquí –una de les grans fonts d’ingressos turístics del país– ha mort abans d’encetar-se. El comerç calcula pèrdues per valor de milers de milions. I al Nadal complicat per la pandèmia el seguirà la vacunació obligatòria, una mesura que no s’aplicava des de la campanya contra la verola després de la Segona Guerra Mundial.
Pel que fa a països veïns, Hongria va registrar ahir un nou rècord de casos diaris, amb més d’11.280 contagis en les darreres 24 hores, mentre el govern prohibia per decret que personal sanitari i membres de les forces de seguretat abandonin els seus llocs de treball.
Hongria i Txèquia
La situació sanitària es complica a Hongria cada dia que passa mentre el seu programa de vacunació continua estancat, amb un 60% de la població immunitzada amb pauta completa, per sota del 67% de mitjana de la UE.
Finalment, la República Txeca i Eslovàquia han endurit les restriccions a la població no vacunada contra el coronavirus en un intent de convèncer-la perquè s’immunitzi.
Grècia es blinda contra les persones no immunitzades
Grècia s’ha sumat als altres països europeus que han augmentat la pressió sobre els no vacunats amb més restriccions arran de l’augment dels contagis. A partir de dilluns, les persones no immunitzades no podran accedir a espais tancats com gimnasos, museus, cines o restaurants, encara que donin negatiu en les proves de Covid. Es tracta d’un confinament parcial dels no vacunats, segons va dir el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, en un missatge televisat dijous al vespre, que va acabar amb la frase: “Vacunin-se, vacunin-se, vacunin-se!”
L’eurocambra frena el retorn al vot presencial
El Parlament Europeu va fer marxa enrere ahir en la decisió de tornar al vot presencial a l’hemicicle pel ple de la setmana vinent a Estrasburg i reintroduirà la possibilitat de participar de manera remota tant en els debats com en les votacions per l’augment de casos de coronavirus a la UE. En una nota, el president de l’eurocambra, David Sassoli, va explicar que ha plantejat als presidents una proposta per “reintroduir el règim de participació remota en el Parlament, a partir de la setmana que ve”, que s’usarà també en les reunions de les comissions parlamentàries.
Avalen l’ús del molnupiravir en cas d’alt risc de Covid greu
L’Agència Europea del Medicament (EMA) va aprovar l’ús de l’antiviral molnupiravir en el cas de persones amb “alt risc” de tenir Covid-19 greu i que no necessiten oxigen addicional. En una nota, recomana administrar “com més aviat millor” el medicament després del diagnòstic i en els cinc dies posteriors a l’inici dels símptomes. Argumenta que aprova el medicament, el primer contra la Covid en forma de pastilla, perquè les dades mostren que redueix les hospitalitzacions i les morts vinculades al virus i perquè els efectes secundaris són “lleus o moderats”.
França: la tercera dosi a partir dels 40, més a prop
Les autoritats sanitàries franceses es van pronunciar ahir a favor d’una tercera dosi de vacuna a tota la població major de 40 anys davant l’increment de casos. Fins ara només els més grans de 65, els que tenen patologies greus i treballadors sanitaris eren candidats a la dosi de reforç.
Els Països Baixos prohibeixen els focs d’artifici
El govern neerlandès va decidir ahir prohibir els focs d’artifici la nit de Cap d’Any, per evitar un augment de la pressió hospitalària, ja que aquesta pràctica deixava milers de ferits abans de la pandèmia. La decisió representa un canvi de posició, ja que dijous va anunciar que no hi hauria vet.
Baviera copia l’esquema del veí
De vacunació obligatòria no se’n parla. Però Baviera, el land alemany veí tan tradicionalista i castigat per la pandèmia com Àustria, ha començat a copiar-ne els esquemes. Primer va sotmetre els no vacunats a una mena de confinament de facto. Ahir va dictar el tancament de la vida pública per a tothom als districtes on s’han superat els mil casos setmanals per 100.000 habitants. Són mesures molt més dràstiques que les proposades per Berlín. Tant Merkel, cancellera sortint, com el seu successor virtual, Olaf Scholz, actuen amb timidesa, tot i que els experts alerten que el país està en el pitjor moment de la pandèmia. Alemanya mai no ha confinat la seva població. Ha tancat l’activitat pública, però sense un confinament estricte com en altres països. Baviera observa, però mira a Viena, buscant solucions, en una Alemanya en transició cap a un govern de socialdemòcrates, verds i liberals.
