L'independentisme filoconvergent

Des d'ERC s'està llançant la idea que seria bo per al país que les noves opcions independentistes se situessin en l'espai que va del centre cap a la dreta. Segons aquesta visió, tant el Reagrupament de Joan Carretero com la Solidaritat de Joan Laporta no haurien de competir amb ERC, que cobreix amb claredat l'esquerra independentista, sinó amb CiU, que, amb la seva ambigüitat, deixa un buit enorme a la banda dreta de l'independentisme. Algú fins i tot ha insinuat que, en comptes de crear partits amb expectatives electorals incertes, aquests sectors haurien d'infiltrar-se a CDC amb l'objectiu de decantar-la cap a l'independentisme, seguint l'exemple de Colom i Carod, que fa vint-i-cinc anys van fer una operació anàloga amb Esquerra.

És difícil que aquests consells siguin seguits pels líders de les noves opcions. Alguns d'ells, com Carretero i Bertran, van fracassar en l'intent de canviar l'orientació d'ERC i ara volen substituir-la. Altres dirigents, com Laporta o López Tena, no semblen gaire sensibles a les argumentacions de l'esquerra independentista. Tots quatre coincideixen a veure el tripartit com una aberració, ERC com un traïdor que s'ha de castigar i CiU com un company indecís al qual s'ha d'estirar amb delicadesa. Un discurs que connecta amb aquella part del bloc catalanista que tendeix a identificar l'independentisme amb l'afirmació identitària. Potser no els servirà per entrar amb força al Parlament, però sí per donar un cop de mà a Artur Mas.