Política

JOAQUIM JOSEP PALADELLA CURTO

PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC)

“Catalunya té un tema pendent amb el món rural”

“La reivindicació dels pobles de Catalunya és que el govern ha de governar per a tots igual”

“Jo soc pagès,i tinc molt clar que ho he deixat de fer provisionalment”

Al peu del tractor
No ho ha tingut fàcil en Joaquim per buscar-nos una imatge. Més que res perquè no en té gaires i les que té són a Batea. Ha escollit aquesta perquè representa el punt de sortida i el punt de retorn. Ell es considera pagès que, “provisionalment”, diu, fa de polític. A la imatge, en Joaquim, primer per l’esquerra, amb la seva filla, Estella, al costat del seu pare, en Vicenç. Al fons, i dins de la cabina del tractor, el seu fill, en Marc.
Jo mai he estat un professional de la política, tot al contrari, he estat sempre pagès
Si estic en la política és per millorar la qualitat de vida del camp i la del meu poble, Batea

La terra arrela, i molt. I més si ets un pagès d’un poble de la Terra Alta, com Batea, i la page­sia forma part de la teva vida. Aquest és el cas de Joa­quim Josep Pala­de­lla, alcalde de Batea des de fa trenta anys, dipu­tat pel PSC al Par­la­ment de Cata­lu­nya, que tre­ba­lla amb un objec­tiu: millo­rar el país i, molt espe­ci­al­ment, millo­rar la qua­li­tat de vida de la page­sia.

De pagès a polític. Com fa aquest pas?
M’interes­sava la vida del poble, fer coses, millo­rar-lo, i molt espe­ci­al­ment el tema de la page­sia i poder aju­dar. Jo soc pagès, però vaig deci­dir invo­lu­crar-me en la política.
Parli’m de Batea.
És un poble rural. Un poble gran entre els petits, que viu de l’agri­cul­tura, de la vinya, del vi, on la seva gent ha fet una eco­no­mia bas­tant sos­te­ni­ble. Som bas­tant sin­gu­lars, com ho és tota la gent que viu en el món rural.
Ima­gino que, a diferència del Par­la­ment, l’ajun­ta­ment de Batea no té cati­fes ver­me­lles. Vostè s’ima­gi­nava ara fa tres dècades que arri­ba­ria a l’alta política?
No, mai. En aquell moment ens vàrem pre­sen­tar com a agru­pació d’elec­tors, bus­cant sig­na­tu­res. El teu àmbit és el poble, és clar. Però amb els anys vas veient que si no tens influència, per dir-ho d’alguna manera, et costa més fer coses. Així que mires de fer el salt per poder fer avançar i millo­rar les coses, les del teu poble i ja les de país, en el meu cas molt cen­trat en la page­sia.
Hi ha influït, i més des d’un poble petit, que la política cata­lana ha estat sem­pre molt cen­tra­lista al vol­tant de Bar­ce­lona?
Això és evi­dent. Mol­tes vega­des hem cri­ti­cat el cen­tra­lisme de Madrid, però a vega­des el que s’ha fet des de Bar­ce­lona ha estat fins i tot supe­rior. Penso que a Cata­lu­nya tenim una assig­na­tura pen­dent amb el món rural. Hi ha hagut un cen­tra­lisme al vol­tant de Bar­ce­lona i la resta de ciu­tats. I això penso que és dolent i afecta els pobles petits, però també les matei­xes grans ciu­tats.
I arriba el moment que vostè –i aquesta pre­gunta no és la pri­mera vegada que la faig– tre­pitja les cati­fes ver­me­lles del Par­la­ment. Què va sen­tir la pri­mera vegada?
Recordo que va ser un dia a la tarda. Jo vaig entrar en subs­ti­tució d’un com­pany. Vaig notar com un cal­fred i em vaig pre­gun­tar: “Joa­quim, vols dir que aquest és el teu món?” A par­tir d’aquí, a poc a poc, vaig anar for­mant part del grup par­la­men­tari i, en defi­ni­tiva, em vaig anar adap­tant. A par­tir d’aquí, ja vaig tenir clar que havia de mirar que la meva feina tingués una reper­cussió, espe­ci­al­ment pel que fa al ter­ri­tori, a la comarca.
Els alcal­des i alcal­des­ses, tot i les limi­ta­ci­ons d’un sis­tema garan­tista, tenen fama de ser exe­cu­tius. És frus­trant el Par­la­ment en aquest sen­tit?
Sí, és molt i molt dife­rent. Mol­tes vega­des dic que aquí estem dis­cu­tint la paraula, el to, com s’han de dir les coses. I com a alcalde ja pen­ses enda­vant, en el poble del futur, i vols fer-ho ja. T’enfron­tes al repte i tre­ball que va de tenir el pro­jecte a obte­nir el finançament. Però tot és molt més directe. Al Par­la­ment és molt dife­rent. En el moment que fas una norma, una llei o una pro­posta de reso­lució fins que en veus el resul­tat, tarda... això si els veus, passa molt de temps. Però, en defi­ni­tiva, és un tre­ball per aju­dar a donar res­pos­tes a la soci­e­tat.
Vostè fa trenta anys que és alcalde. Veu diferències amb un polític que ha pas­sat pel món local, que ha estat a la trin­xera, amb con­tacte directe amb els veïns, amb aquell que no ho ha estat?
Sí, sí, per des­comp­tat. Si tu has estat regi­dor, alcalde o no ho has estat, es nota amb la manera de fer i pen­sar. Ho he notat amb com­panys del meu par­tit i d’altres par­tits, sí.
És alcalde de Batea, a la Terra Alta, des de l’any 1991. Com com­pa­gina l’alcal­dia, el Par­la­ment i la família?
La família sem­pre és la més afec­tada. Com a alcalde d’un poble petit, com el de Batea, et tro­bes que et tru­quen a les tan­tes de la nit a casa, has de sor­tir per qual­se­vol cosa, i els fes­tius també tens temes, ja sigui una reunió al poble del cos­tat o en un acte. Però, pensi, que quan només era alcalde, ja havia de com­pa­gi­nar aquesta feina amb la de pagès, que és la meva vocació i la meva pro­fessió. Jo mai he estat un pro­fes­si­o­nal de la política, tot al con­trari, he estat sem­pre pagès. Ara mateix, la gran difi­cul­tat és que Batea està molt lluny de Bar­ce­lona, i amb això he de tre­ba­llar. Ara, les meves pri­o­ri­tats no han can­viat. Són mol­tes hores dins un cotxe i això ho nota espe­ci­al­ment la família. És una manera de vida, i admeto que a vega­des és un sacri­fici. Però el que és satis­fac­tori és que estàs fent una cosa que t’agrada i que pen­ses que pot tenir un retorn en la soci­e­tat. Com ho diria? És com una cosa que por­tes a la sang, que no saps com expli­car del tot per què ho fas, que a vega­des porta molts incon­ve­ni­ents, però que creus que és una manera de viure i aju­dar els altres. Des de molt jove­net que ho faig, i n’estic molt con­tent.
Lli­gant una mica amb el que comentàvem al prin­cipi, sobre el cen­tra­lisme català, vostè l’any 2017 va rea­lit­zar una petició ofi­cial a la Sub­de­le­gació del Govern de Tar­ra­gona per estu­diar la pos­si­bi­li­tat de segre­gar Batea de Cata­lu­nya i anne­xi­o­nar-lo a l’Aragó, a causa de la manca d’inversió al poble per part del govern de la Gene­ra­li­tat. Apun­tava mane­res, si em per­met.
No va ser ben bé així, però és el titu­lar. El que és evi­dent és que quan fas una cons­trucció com la residència et diuen, per temes que no pots enten­dre, que no et poden con­cer­tar les pla­ces i que no pots obrir, et sents agre­dit. I has de pren­dre alguna decisió o, com a mínim, fer alguna cosa que cridi l’atenció. En aquest sen­tit vaig fer, con­jun­ta­ment amb els com­panys, no amb la intenció de mar­xar, sinó fer enten­dre que nosal­tres, un poble petit com Batea, també som Cata­lu­nya. Aquesta va ser la idea que ens va impul­sar. No sé si es va enten­dre. Però el que és clar és que la rei­vin­di­cació dels pobles de Cata­lu­nya és que el govern ha de gover­nar per a tots igual, al marge de la ide­o­lo­gia, sigui rural, de costa, ciu­tat o de mun­ta­nya.
Aquesta pensa que ha de ser la seva apor­tació a la casa gran de la política cata­lana?
A banda del tre­ball que faig amb el meu par­tit cada dia, sí, aquesta és la visió que vull donar al tre­ball par­la­men­tari.
Entenc que ha dei­xat l’agri­cul­tura...
Pro­vi­si­o­nal­ment! Pensi que en la pri­mera etapa, quan vaig dei­xar de ser dipu­tat, vaig tor­nar a l’agri­cul­tura. I ara pas­sarà el mateix.
Una feina, una vocació, que es part de la seva vocació per la política.
Sí, exac­ta­ment. La meva feina és de pagès. Si estic a la política és per millo­rar la del camp i la del meu poble. És el meu objec­tiu i sem­pre ho serà.

A moltes hores de casa

Joaquim Paladella té la mentalitat de la gent del camp. Treballar, plantar amb criteri i buscar els millors resultats, sempre pensant en el llarg termini. No és fàcil, explica, viure en un poble com Batea, on també és alcalde, i desplaçar-se a Barcelona, un cop ha tornat a ser diputat. No és fàcil, gens. Si ja com a alcalde, la família i la terra que treballa, paguen un peatge, com a diputat, la feina es multiplica i obliga a escollir. Però, i segons diu, és una elecció provisional, la de diputat, perquè té molt clar que la seva vida és la terra, els paisatges de la Terra Alta, la seva gent. Ell, però, explica que mai ha defugit un repte, en especial si aquest ha de servir per contribuir a fer una Catalunya millor i, en especial, a donar més qualitat de vida a la gent del camp, que diu que ha estat desatesa. En 2004 i en 2006 va substituir en el seu escó Martí Carnicer, elegit diputat en les eleccions al Parlament de Catalunya del 2003 i el 2006. Del 2007 al 2010 va ser secretari de la mesa de la comissió del Síndic de Greuges. Ara afronta de nou el repte que passa, entre moltes altres coses, però també, per donar, com sempre diu que ha fet i farà, més veu al món rural.

Joaquim Paladella

Nascut a Batea el 10 de març de 1963. Ha estat escollit alcalde del seu municipi des del 1991. És membre d’Unió de Pagesos i membre fundador del partit Unió per la Terra Alta (UPTA).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.