La majoria del 48%
Aragonès allarga la mà a la CUP malgrat pactar amb els comuns el pressupost a canvi del suport d’ERC als comptes de Colau
JxCat veu “alterada” la majoria del 52% i demana als republicans una reunió per revisar el pacte que va permetre la investidura
“És el preludi del tripartit”, prediu Canadell
Canvi de paradigma. De la majoria del 52% de l’independentisme, a la majoria del 48% amb els comuns. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va tirar endavant ahir la tramitació dels comptes del govern per al 2022, la llei més important de l’any, amb En Comú Podem com a company de viatge en lloc de la CUP, amb qui fa només sis mesos va poder ser investit. El canvi de socis sotraga la legislatura fins al punt que Junts per Catalunya vol revisar el seu acord amb ERC, i Aragonès preveu parlar amb la CUP per explorar com continua el seu i avaluar-ne els danys. Caldrà escatir què en queda de la qüestió de confiança pactada entre republicans i cupaires per al cap de dos anys. Aragonès no va revelar si té la intenció de sotmetre-s’hi després del cop de porta anticapitalista.
Tanmateix, ni ERC ni la CUP donen per trencats els ponts i s’insten a continuar treballant, mentre que JxCat veu “alterada”, “esquerdada” o “trencada” la majoria del 52%, segons l’interlocutor. Les desavinences pel pressupost entre els socis s’afegeixen a les de l’ampliació de l’aeroport, la taula de diàleg o la nul·la coordinació al Congrés.
La jornada començava amb la presentació del preacord assolit amb el partit d’Ada Colau per part del president al conjunt de l’executiu en una reunió extraordinària. Segons Aragonès, tots els membres del govern, inclosos els de JxCat, van “saludar” la possibilitat que hi hagi pressupost. Els consellers del partit de Carles Puigdemont, encapçalats pel vicepresident, Jordi Puigneró, el van avisar que l’entesa amb els comuns “trenca la majoria del 52%”.
El malestar era evident a les files de Junts, que va circumscriure al president, no pas al conjunt del govern, el preacord amb els comuns. JxCat no se sent concernida per aquest canvi de parella de ball i defensarà estrictament els comptes que el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, va portar a aprovació del Consell Executiu, ni un mil·límetre més. És a dir, combatrà en comissió al Parlament tot el que consideri que s’excedeix del que va preveure Giró.
Maragall rectifica
El principal damnificat de l’acord amb En Comú Podem és el diputat d’ERC i cap de files republicà a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, que protagonitzava de mala gana un gir de 180º en anunciar que, finalment, després que dimecres de la setmana passada els republicans votessin en contra de la tramitació del pressupost de Colau –i del PSC–, ERC facilitarà que prosperin a canvi de l’abstenció dels comuns d’ahir que va permetre tombar les esmenes a la totalitat. Un canvi de cromos. Sense dissimular el seu malestar, Maragall admetia les contradiccions però les justificava per “responsabilitat” i en benefici de l’interès general del país.
Poc després, la presidenta dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, sortia a assabentar de la retirada de la seva esmena de retorn. Sense admetre explícitament que el suport de Maragall als comptes de Colau ha estat decisiu per al canvi de posició respecte de la setmana passada, Albiach sí que li va agrair el gest: “Sé que no ha estat fàcil, però ERC avui s’ha situat al costat de l’interès general.”
Si fa uns dies Albiach manifestava que no tenia clar si negociava amb tot l’executiu o només amb la part d’ERC, ahir se li havia esvaït el dubte: “Nosaltres negociem amb el govern, no amb fraccions del govern, la negociació ha estat amb el govern independentment de qui assisteixi a les reunions i l’acord el tenim amb el president Aragonès.”
L’alcaldessa Colau va sortir al pas per negar l’evidència de l’intercanvi de vots. Considera que el que s’ha fet és “prioritzar Barcelona i Catalunya”. Al marge de la capital, els comuns destacaven que l’acord inclou un pla de mobilitat per potenciar el tren i el tramvia, un augment de les partides destinades a les polítiques públiques d’habitatge fins als 1.000 milions d’euros –una reclamació que coincidia amb la CUP–, una oficina perquè els ajuntaments puguin remunicipalitzar el servei d’aigua i un augment de la partida per a la reactivació industrial. En canvi, es manté la discrepància pel que fa al projecte del Hard Rock, que Albiach espera resoldre durant la tramitació dels comptes.
Al seu torn, el president reconeixia en una compareixença des de la galeria gòtica del Palau que, malgrat tot, “la majoria de la investidura ha de continuar treballant” i que el govern ha d’estar per sobre de les posicions de partit curterministes. Ho deia en referència a les declaracions del secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, que diumenge a la tarda va advertir que el seu partit no avalarà el “gir de 180º” que els comuns els reclamen. “Allò que no vam acordar amb la CUP no ho acordarem amb els comuns”, alertava Sànchez.
En qualsevol cas, Aragonès continua mantenint la mà estesa a la CUP pel que quedi de mandat: “Haurem de parlar amb la CUP de com continua aquest acord de legislatura.” També haurà d’asseure’s amb JxCat, que ja li va reclamar ahir una reunió urgent d’alt nivell per avaluar en què queda l’acord a què van arribar Aragonès i Sànchez, en el conegut com a “pacte de les masies”, rubricat el maig passat. Volen demanar explicacions davant del “fracàs” polític personal del president Aragonès a l’hora de mantenir la majoria del 52%, que veuen “alterada”. Per a la portaveu, Elsa Artadi, això “ha de tenir conseqüències”. “S’abandona la majoria independentista –va resumir–. ERC ha obert les portes als comuns, un partit hostil cap a l’independentisme.”
Els consellers de Junts es van reunir a part i van entrar al ple en bloc separadament de l’altre mig govern, corresponent a ERC. Giró va comparèixer a l’hemicicle per defensar la tramitació d’un pressupost que li hauria agradat que prosperés amb la majoria independentista: “No ha pogut ser i per aquesta raó avui la meva satisfacció no és completa. Ara bé, que ningú es faci il·lusions, que ningú vegi en això un afebliment de les nostres conviccions; estic segur que més aviat que tard serem capaços de tornar a demostrar la unitat estratègica de l’independentisme.” La decepció de Giró s’estenia també a l’ANC. La seva presidenta, Elisenda Paluzie, lamentava que no hi hagi hagut un esforç més gran per part de tots els partits independentistes.
Joan Canadell (JxCat) va coincidir amb el PSC que l’acord amb els comuns està “fet amb pressa” i va donar part de raó a la CUP quan constata la fase d’estancament del procés independentista. Canadell va lamentar que tancar un acord amb el partit de Colau allunya cada vegada més “l’embat” democràtic contra l’Estat espanyol i “esquerda” la majoria política del 52%. L’expresident de la Cambra de Comerç de Barcelona va anar més enllà i va avisar que tot plegat és “el preludi del tripartit”, el tercer. Aragonès no el va sentir perquè es va absentar de l’hemicicle mentre Canadell intervenia.
Per la seva part, el soci despenjat, la CUP, va proclamar que “el govern ha suspès el seu primer semestre per deixar-se endur per les dinàmiques sociovergents de tota la vida”, en paraules de la portaveu anticapitalista, Eulàlia Reguant. La diputada va censurar la consolidació d’un triple pacte d’estabilització institucional Ajuntament-Generalitat-La Moncloa –“proposar tacticisme entre pressupostos és menystenir Barcelona”– i va demanar als socis de govern que no utilitzin el pacte d’investidura per fer-se la traveta mútuament: “No ens utilitzin a nosaltres per dirimir les seves desavinences.” Reguant va prometre que si el govern posa l’autodeterminació a l’horitzó, la CUP hi serà “no només acompanyant sinó sent motor si és necessari”.
Giró va replicar a la CUP que ningú pot retreure ni a ERC ni a JxCat que no siguin prou independentistes i va recordar que no hi ha cap altre partit al Parlament amb tants membres que hagin posat en joc i hagin perdut la seva llibertat, el seu patrimoni i el seu futur polític. El conseller també va resoldre que la sociovergència fa molt de temps que no existeix, ja que “va implosionar” amb l’adveniment del procés independentista. “Pot no existir Convergència, però la sociovergència existeix”, va insistir Reguant, que va assegurar que, depenent del dia, JxCat també esmena la legislatura.
I el PSC, el possible nou soci que no va ser, va retreure a Aragonès que no s’hagi volgut ni asseure a negociar els comptes amb Salvador Illa, va observar una “ruptura latent” al si del govern i considera que s’envia a la paperera de la història la majoria de la investidura.
Sigui com sigui, ara s’obre un nou període de negociació fins el 23 de desembre, quan es preveu que s’aprovin els comptes definitivament per tal que entrin en vigor el pròxim l’1 de gener. Hi ha marge per a les sorpreses. En paral·lel, el govern del PSOE i de Podem espera aprovar els seus comptes amb el suport d’ERC.
Torra: “Jo no vaig acceptar mai cap mena d’intercanvi”
El 131è president de la Generalitat, Quim Torra, va retreure ahir al seu successor, Pere Aragonès, el canvi de cromos amb els comuns per aprovar els comptes tant del govern com de l’Ajuntament de Barcelona. “Jo no vaig acceptar mai cap mena d’intercanvi ni de correspondència a d’altres institucions”, va escriure a Twitter. Si bé és cert que va pactar amb En Comú Podem els comptes del 2020, Torra va remarcar el context de pandèmia i els tres anys consecutius de pròrrogues que s’arrossegaven. “L’excepcionalitat de pactar amb els comuns –fora de la majoria independentista– només estava justificada per l’emergència que havia esclatat amb la pandèmia, així com per sortir d’un període d’alteracions institucionals amb l’aplicació del 155”, va remarcar.
El president va reclamar que la majoria independentista expliqui quin és el nou recorregut polític de la legislatura i quin full de ruta es prendrà en endavant per donar resposta al 52% de la ciutadania que vol culminar la independència.