El govern farà més inspeccions per garantir el català a les aules
Aragonès anuncia que es destinaran més docents a les aules afectades pel 25% de castellà “per tal de preservar el projecte lingüístic del centre”
El president apel·la als partits que sempre han donat suport a la immersió perquè “no l’abandonin” ara
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat aquest dijous una contraofensiva per defensar l’escola dels atacs contra la llengua catalana, com la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga un centre de Canet de Mar a impartir el 25% de les classes en castellà. És per això que el govern augmentarà les inspeccions per garantir que es compleix efectivament el projecte educatiu de cada centre i es prendran mesures concretes per preservar-lo a les aules afectades per mesures judicials.
En una declaració institucional després de la reunió amb sindicats i entitats de defensa de la llengua a la Cimera per la Llengua al Palau de la Generalitat, Aragonès ha avançat una bateria de mesures per “blindar” la immersió lingüística davant l’“ofensiva política, judicial i mediàtica” que pateix el model d’escola catalana.
El govern “intensificarà” a través del cos d’inspectors de la Generalitat en l’àmbit educatiu la “supervisió dels projectes lingüístics vigents a cada centre per tal d’assegurar el seu compliment. Perquè el que està establert al projecte sigui efectivament el que passa a les aules”. “Si la classe de matemàtiques s’ha de fer en català, hem de garantir que es fa en català”, ha assenyalat.
I davant la “situació excepcional” dels centres afectats per les sentències contra la immersió lingüística, com és el cas l’escola de Canet a la qual la sentència del TSJC obliga a impartir el 25% de les matèries en castellà a una classe de P-5, el departament d’Educació “augmentarà els docents a les aules afectades per tal de preservar el projecte lingüístic del centre”.
El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha detallat que en aquestes aules hi haurà dos mestres durant les hores que s’hi hagi d’aplicar el 25% castellà. Cambray, però, no ha concretat com s’organitzarà i tampoc ha respost si el fet que hi hagi dos mestres significarà que un d’ells es dirigirà als alumnes en català o no. “Posarem dos mestres alhora dins l’aula i cada centre, per donar resposta al seu projecte lingüístic i educatiu, s’organitzarà pedagògicament i a nivell de temàtiques i assignatures”, ha dit quan se li ha preguntat per més detalls d’aquesta proposta.
El titular d’Educació ha assenyalat que seran 35 les aules que tindran dos professors per aplicar decisions judicials del castellà. Segons ha detallat, des del 2005 han rebut 82 sentències, en diferents estaments judicials; des del 2015, 46, 35 de les quals es troben en aplicació.
En paral·lel, l’executiu impulsarà una bateria d’iniciatives legislatives “per revertir i protegir el sistema educatiu dels atacs judicials com els que patim darrers dies”. “El govern impulsarà una desplegament normatiu per refermar el model d’escola catalana. Una ofensiva legislativa encaminada a potenciar el propi sistema educatiu català en el marc d’una societat, i per tant d’una escola, molt diferent a la de fa 20 o 40 anys”, ha explicat Aragonès.
D’altra banda, el govern ha encarregat un “exhaustiu diagnòstic” a la Universitat de Barcelona (UB) per aprofundir sobre la situació i actuar en conseqüència.
El departament d’Educació posarà en marxa un pla de promoció de l’ús de la llengua catalana als centres educatius que arrencarà al gener i que pretén arribar a les prop de 4.500 escoles i instituts de Catalunya, d’acord amb les necessitats de cada centre.
Fer pinya al voltant de l’escola catalana
Aragonès ha assegurat que buscaran “els consensos que històricament hi ha hagut al voltant de la defensa i el progrés del català”. “Buscarem acords perquè totes les forces polítiques que des de sempre han impulsat la immersió no l’abandonin en el moment que el català necessita més polítiques que el potenciïn i l’enforteixin”, ha garantit.
El republicà ha advertit que aquest “atac a la llengua i a les eines que en garanteixen el seu progrés” és un “atac als pilars de la convivència de la societat plural i diversa que som”. “No només ens hi juguem el futur de la llengua, avui ens hi juguem una idea comuna de país. Ens hi juguem el futur de Catalunya tal com l’hem entès fins ara”, ha sentenciat.
