L’emèrit i l’etern retorn
Joan Carles I fa 84 anys en el seu segon aniversari a Abu Dhabi i ja albira el retorn enguany per l’arxivament judicial a Espanya
Felip VI salva el discurs de Nadal i la Pasqua Militar sense el destorb de tenir el pare a Madrid
La sèrie The Crown va portar el govern britànic a exigir a Netflix que deixés clar que emet una ficció –“una generació d’espectadors que no ha viscut aquests esdeveniments pot erròniament confondre ficció amb realitat”, alertava fa un any el secretari de Cultura, Oliver Dowden– i els Països Baixos s’anticipen a una trama de ficció i el govern de Mark Rutte diu que Amàlia pot regnar també si es casa amb una dona, però a Espanya s’imposa el serial de l’etern retorn de l’expatriat i la cèlebre frase de Jacinto Benavente –“Déu castiga en els fills les culpes dels pares”– persegueix Felip VI. Joan Carles I va complir ahir 84 anys en el seu segon aniversari a Abu Dhabi i ja albira el retorn a Madrid enguany, quan es formalitzi l’esperat arxivament judicial de la investigació de la fiscalia del Tribunal Suprem, que l’ha prorrogat sis mesos coincidint amb el discurs de Nadal de Felip VI i que l’enterrarà aviat després de tres anys.
El 17 de desembre del 2021 havia de ser la data que obrís la porta a l’etern retorn, però la fiscalia del Suprem es va activar –prorrogant fins al juny les diligències sobre el blanqueig de capitals amb un trust al paradís fiscal de l’illa de Jersey– i Felip VI ha pogut fer el seu discurs de Nadal i avui podrà presidir la Pasqua Militar sense el destorb de tenir a Madrid el pare, que va fugir d’Espanya el 3 d’agost del 2020. “Alguns estan molt contents que hagi marxat”, confessa a Laurence Debray a Mon roi déchu, publicat a França per l’editorial Stock i que Debate publicarà en castellà aquest 2022. Per Debray, que ja de petita admirava Joan Carles de Borbó fins al punt de tenir penjat a l’habitació un pòster seu (el pare i filòsof francès Régis Debray el va despenjar per col·locar-n’hi un de Mitterrand en lloc seu), el que s’ha produït és “un parricidi en nom dels interessos del tron”. “Joan Carles és un rei caigut, però abans de res és un pare repudiat”, conclou Debray al seu llibre.
De llotja en llotja
L’únic esglai a La Zarzuela va ser la imatge del 17 de desembre del Centre Internacional de Tennis Zayed Sports City d’Abu Dhabi, on Joan Carles I va ocupar la llotja per veure el partit de Rafa Nadal i Andy Murray. Al costat del rei emèrit hi havia José María López de Letona y Olarra –vicepresident del Cercle d’Empresaris i fill del ministre franquista José María López de Letona y Núñez del Pino–, la seva dona Dorotea Oñate i l’home de negocis Borja Gervás. El dia abans, El Mundo es va fer ressò dels missatges que Joan Carles enviava a empresaris amics relatant la “il·lusió” de “retornar a Espanya per celebrar l’aniversari el 5 de gener” i passar-hi “una temporada” després que el fiscal suís, Yves Bertossa, arxivés el cas de la donació de 100 milions de dòlars d’Aràbia Saudita pel TAV a la Meca que afectava Corinna.
Fins al 17 de desembre –dia polèmic pel posterior positiu per Covid de Nadal, amb qui va estar sense mascareta–, l’última aparició pública havia estat en una altra llotja, la del Bernabéu, amb Florentino Pérez, en la derrota del Reial Madrid contra el Manchester City de Pep Guardiola en la Champions.
L’explicació i el domicili
Després de patrocinar la fugida –ocultada a Podem tot i ser el soci de coalició–, el president espanyol, Pedro Sánchez, vol liderar ara en públic l’exigència d’explicacions oficials. “Per descomptat que crec que el rei Joan Carles ha de donar explicacions”, va dir el 17 de desembre qui abans havia violat la presumpció d’innocència parlant d’“informacions pertorbadores” i “conductes incíviques”, llicències verbals impensables sense l’aval de la Casa del Rei de Felip VI. En una resposta a Mireia Vehí (CUP) al Congrés, Sánchez ha negat que l’Estat estigui buscant residència a Joan Carles I, que voldria tornar a La Zarzuela –on va viure des del 1962– i no a alternatives residencials com ara el pavelló de caça d’El Pardo. El gran dubte és on fixaria el seu domicili fiscal: a Madrid (sota el radar d’Hisenda) o a Abu Dhabi.
L’última vegada que l’emèrit es va adreçar als espanyols va ser en el seu discurs d’abdicació, el 2 de juny del 2014: “Aquests difícils anys ens han permès fer un balanç autocrític dels nostres errors i de les nostres limitacions com a societat.” Per José Antonio Zarzalejos –autor de Felip VI. Un rei en l’adversitat (Planeta)–, allò va ser la “col·lectivització de la culpa” per amagar el que s’ha sabut de “la seva rebotiga íntima”. Curiosament, l’últim viatge oficial de Joan Carles I com a rei (del 17 al 19 de maig del 2014) va ser al golf Pèrsic: va visitar els Emirats Àrabs, Kuwait, l’Aràbia Saudita, Oman i Bahrain amb els ministres del PP Pedro Morenés (Defensa), Ana Pastor (Foment) i José Manuel Soria (Turisme). I el destí no era cap casualitat: Zarzalejos acredita que el rei ja “preveia escenaris desagradables” i sabia que “en cas de necessitat” el protegirien les famílies reials del Golf.
Ayuso el reivindica tot i patir frau
Madrid és la gran víctima del frau tributari de Joan Carles I amb donacions, però això no ha impedit que la presidenta Isabel Díaz Ayuso reivindiqui l’emèrit. “La monarquia i Madrid van unides històricament. Tots els meus respectes per don Joan Carles. No és un ciutadà més”, va dir el 10 del desembre del 2020.
Vestida totalment de verd –color monàrquic: en castellà verde és acrònim de Viva El Rey De España–, Ayuso hi va tornar el 3 de desembre del 2021 en la celebració constitucional. “M’he deixat dos herois, els dos principals, a qui devem l’impuls primer i constant, valent, imaginatiu i decidit que ens va portar la Constitució: el rei don Joan Carles i la reina Sofia”, va dir, amb “el desig que es tingui amb don Joan Carles una mica de la generositat que ell sempre ens va demostrar”.
