L'onada que no s'atura

Que hi ha una onada involucionista a Espanya és una evidència i que perjudica Catalunya, la seva gent, la seva economia, la seva projecció exterior i la seva identitat no hi ha dubte. I això passa quan aquest país té les defenses baixes, amb una Generalitat presidida pel membre d'un partit, el PSC, que és carn i ungla amb el partit que governa Espanya, el PSOE; i que té com a vicepresident el dirigent d'un partit, ERC, principal referent de la independència; una combinació que neutralitza qualsevol resposta.

La poca esma amb què el govern d'aquí defensa a Madrid els drets del país s'ha traduït en una altra agressió de la defensora del poble en funcions, María Luisa Cava de Llano –per cert, barcelonina, igual que Eugeni Gay, el membre del TC que va votar a favor de la sentència contra l'Estatut—, que ha recorregut contra la llei d'acollida de les persones immigrades que fixa el català com a primera llengua d'acollida. Tanta onada involucionista crea el sentiment que potser la independència és l'única solució. Qui sap! Però no és un remei a curt termini; ni està prou madur, ni té una majoria social que hi doni suport. El pas intermedi és que Catalunya recuperi la seva força, prestigi i dignitat per aturar l'onada, amb un govern que no estigui lligat de mans a Madrid i uns diputats al Congrés que a l'hora de la veritat, com deia fa uns dies el conseller Castells, no prioritzin la disciplina de vot al partit a la defensa del seu país.