Una pedra a la sabata

L’11 de gener del 2002, una vintena de musulmans detinguts pels Estats Units acusats de terrorisme van ingressar al centre de detenció de presumptes terroristes de Guantánamo. Aquesta presó militar d’alta seguretat situada a la base naval de la badia de Guantánamo, a l’illa de Cuba, es va posar en marxa fa vint anys com a resposta de l’administració nord-americana als atemptats terroristes de l’11 de setembre del 2001. Dues dècades després encara avui es manté operativa i continua sent una pedra a la sabata per a la Casa Blanca. Un temps en el qual es van arribar a recloure 780 musulmans acusats de terrorisme, la majoria detinguts a l’Afganistan durant la invasió nord-americana en aquest país. Actualment, hi ha prop d’una quarantena de presos, dels quals 27 continuen sense cap càrrec penal. El més notori és Khalid Sheikh Mohammed, a qui es considera el cervell dels atemptats de l’11-S.

Després de dues legislatures de governs conservadors, l’expresident Barack Obama va fer dos intents fallits de tancament. En la primera legislatura, es va incomplir el termini previst pels pals a les rodes que van posar els congressistes conservadors durant el procés. I en la segona, va reduir la població reclusa fins a la quarantena de presos. L’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca va tornar a bloquejar un possible tancament en signar una ordre de mantenir oberta la presó. Ara que l’administració de Biden ha heretat el pla d’Obama, ha posat en marxa una revisió formal de la presó amb la missió de tancar-la abans que s’acabi aquesta legislatura. “Aquest és el nostre objectiu i la nostra intenció”, va reblar la portaveu de la Casa Blanca, Jen Psaki, l’estiu passat. No se saben més detalls del procés, tenint en compte els obstacles polítics i jurídics que ja va tenir Obama. “Hem de tenir les persones adequades per fer aquesta tasca important”, asseguren. A més de l’oposició republicana, que considera l’alliberament dels presos “una amenaça més gran” per als EUA, Biden podria perdre el suport de l’ala demòcrata més conservadora, cosa que impediria fer els canvis legislatius necessaris per impulsar el tancament de la presó.

Coincidint amb el vintè aniversari de l’obertura de Guantánamo, l’ONG Human Rights Watch (HRW) ha denunciat els costos humans, morals i econòmics de la presó. En un informe detalla que la despesa dels EUA en l’anomenada “guerra contra el terrorisme” s’eleva a gairebé cinc bilions d’euros i que mantenir el centre de detenció té un cost de 477 milions d’euros. La directora adjunta de HRW, Letta Tayler, assegura que Guantánamo “continua sent un dels símbols de la injustícia de llarga durada, dels abusos i el menyspreu que els EUA van desplegar com a resposta als atacs de l’11-S”. També denuncia les detencions secretes i tortures que s’han fet en presons militars nord-americanes, tant a Guantánamo com a l’Afganistan i l’Iraq, reconegudes pels presos i la mateixa CIA.