Al rescat del català

Llengua, audiovisual i reconstrucció del sector cultural. Tres reptes majúsculs per a un dels departaments històricament més infradotats, tot i que s’ha començat a revertir: enguany disposarà del pressupost més alt que ha tingut mai, 389,4 milions d’euros, amb l’esperança que al final de la legislatura representi el 2% dels comptes de la Generalitat (actualment, és l’1,3%). La llengua és la prioritat número u. No hi ha temps per perdre perquè la situació del català és alarmant. La consellera Natàlia Garriga ha presentat aquesta setmana les bases del pacte nacional per la llengua, l’elaboració del qual durarà tot aquest any amb la idea que al desembre ja es pugui aprovar per començar a aplicar mesures el 2023. El suport (si més no d’entrada) d’En Comú Podem i el PSC garanteix el que per a Garriga és imprescindible: consens per treure el català de l’UCI. L’aposta per l’audiovisual no deixa de ser una altra estratègia per propulsar-ne l’ús, sobretot entre els joves. Els esforços es destinaran principalment a la producció de pel·lícules de gran format i, sobretot, de sèries en versió original en català, amb el desig que facin el salt a les plataformes. Comença una nova era per a la cultura del país? El sector no les té totes, després d’anys de polítiques erràtiques i retallades salvatges. Els plans de la consellera passen tant per enfortir la base (la cultura popular, especialment) com per injectar més recursos als grans equipaments, que sobreviuen amb respiració assistida. Tampoc vol perdre el tren de la innovació digital, a la qual li ha creat una nova direcció general.