La ministra de Justícia avisa que cal complir amb el 25%

La sentència que obliga l’administració educativa de Catalunya a fer un 25% de les classes en castellà s’ha de complir. Així de clar ho té la ministra de Justícia, Pilar Llop, que, en una visita ahir a Barcelona i en ser preguntada per la resolució sobre les llengües en l’educació, va afirmar que “les sentències cal complir-les”.

Llop es va pronunciar sobre aquesta qüestió en la roda de premsa posterior a la reunió que va mantenir amb la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, en què van abordar temes relacionats amb la justícia, i d’altres de més calat polític, com és per exemple la reforma del delicte de rebel·lió i sedició o la fi de la repressió, com va demanar el Consell d’Europa. “Cal donar una resposta política a un afer polític”, va dir la consellera.

En relació amb la sentència sobre les llengües a l’escola, la ministra va començar la seva argumentació passant la pilota a la Generalitat, de qui va recordar que “té dos mesos per presentar al·legacions, una vegada hagi estat requerida pel tribunal”. La ministra va donar a entendre que la Generalitat encara té aquest recurs per frenar l’aplicació de la sentència i, en últim terme, va deixar clar que “les sentències cal complir-les” i, ficant-se en un terreny més pedagògic que no pas jurídic, va concloure que l’objectiu ha de ser que tots els alumnes acabin els estudis amb el mateix nivell de coneixement en les dues llengües.

Al seu torn, la consellera Ciuró va insistir en la idea que la sentència està fora de lloc, perquè “no té cap sentit establir uns percentatges, perquè els alumnes ja tenen una bona competència en les dues llengües”. Ciuró va definir la política d’immersió lingüística com un “model d’èxit”.

Llop va passar de puntetes sobre aquesta qüestió, i també va passar de llarg de la petició de la Generalitat de dur a la pràctica l’informe del Consell d’Europa que, per amplíssima majoria, va aprovar demanar a l’Estat espanyol que posés fi a la repressió i modifiqués els delictes de rebel·lió i sedició. La ministra va deixar clar que Espanya compleix les sentències dels tribunals europeus, però que les resolucions del Consell d’Europa, com la que va al·legar ahir la consellera Ciuró, no són vinculants. Sobre una possible reforma del Codi Penal, la ministra va explicar que els tècnics del seu departament hi estan treballant, però des d’una perspectiva global.

La ministra va deixar clar que ningú esperi cap reforma imminent sobre aquests delictes, en primer lloc perquè al Congrés no hi ha la majoria suficient per tirar endavant la reforma d’una llei orgànica, i en segon lloc perquè, segons va dir, “ara la prioritat és la recuperació econòmica i la gestió dels fons europeus”.

A la trobada d’ahir, la consellera de Justícia va exposar a la ministra un memorial de greuges que passa per aconseguir un millor finançament, el compliment de l’Estatut amb la creació del Consell de Justícia de Catalunya, o la millora del coneixement del català dels jutges que exerceixen a Catalunya.

En relació amb la qüestió econòmica, la Generalitat reclama a l’Estat els diners corresponents a la part de noves tecnologies dels edificis judicials de nova construcció, i que suposen 1,2 milions d’euros. També es continua insistint a poder gestionar les taxes que es recapten a Catalunya.

En relació amb el català a la justícia, la ministra va torna a fugir d’estudi en el moment de valorar la petició, ja històrica, de la Generalitat de fer que el català sigui un requisit per als jutges que venen a Catalunya.