El Parlament porta al ple la retenció de l’escó de Juvillà
Se sotmet a votació l’acord ahir de la mesa de presentar un recurs i demanar cautelars al Suprem contra la decisió de la JEC
El PSC s’absté i anuncia que també ho farà en la sessió d’aquesta tarda
El Parlament es continua armant contra la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar l’escó al diputat de la CUP Pau Juvillà. La mesa va aprovar ahir presentar un recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem contra la decisió de la JEC de fer ús de l’article 6.2 de la Loreg, que permet inhabilitar càrrecs públics sense sentència ferma. Prèviament, amb l’objectiu d’enfortir aquest consens i d’acord amb el precedent que ja va establir el cas del president Quim Torra, ahir també es va optar perquè aquesta decisió de la mesa es porti a aprovació en el ple que tot just comença aquest migdia. Es registrarà per via d’urgència a través del punt del reglament que permet modificar l’ordre del dia.
Aquest recurs, que obre la via del contenciós administratiu, pretén entrar a dirimir el fons de la nova situació jurídica que s’ha obert amb la inhabilitació de Juvillà, i el xoc juridico-polític entre la JEC i el Parlament. Ara haurà de ser el Suprem el que determini qui té la legitimitat per inhabilitar un diputat sense sentència ferma, si la Junta Electoral com a òrgan administratiu, o bé una cambra legislativa, en aquest cas, el Parlament.
En la petició de presentar recurs contenciós al Suprem, també s’hi inclourà la petició d’aplicar mesures cautelars per tal de deixar sense efecte la demanda de fer efectiva de manera immediata la retirada de les credencials. La rapidesa en la tramitació –hi ha dos mesos de termini per presentar el recurs– obeeix a la pressió sobre la mesa del Parlament que exerceix Ciutadans, que ahir mateix també presentava un escrit en què reclamava a la mateixa presidenta, Laura Borràs, que li retirés de manera immediata l’acta a Juvillà d’acord amb la petició de la JEC. És per aquest motiu que, amb el recurs i la petició de mesures cautelars, el Parlament vol fer valer el reglament de la cambra i el que considera que és la seva competència, la inhabilitació d’un diputat sempre que hi hagi sentència ferma.
Fonts de la mesa i dels grups independentistes explicaven ahir que la Junta Electoral “no pot laminar una competència”. El PSC, per la seva banda, va decidir abstenir-se ahir en la mesa del Parlament, tot i que va expressar el seu suport al diputat Pau Juvillà en la seva defensa jurídica. Els socialistes admeten que hi ha una certa “contradicció” entre el que estableix la Loreg i el reglament del Parlament a l’hora d’inhabilitar un diputat sense sentència ferma. Amb tot, els socialistes han decidit que avui també s’abstindran en la votació en el ple.
El recurs del Parlament s’afegeix al que divendres passat ja va anunciar el mateix Pau Juvillà a títol personal. El diputat basa el seu recurs en un defecte de forma. Concretament, en el fet que la JEC no li va demanar al·legacions davant la petició de la JEC d’inhabilitar-lo. Juvillà també sol·licitarà mesures cautelars.
Cal recordar que la sentència del Tribunal Superior de Justícia que el 14 de desembre el va inhabilitar per la via penal encara no és ferma, ja que l’afectat pot presentar recurs de cassació al Suprem, un tràmit que ja s’ha iniciat. Aquest és el motiu principal pel qual el Parlament no li va retirar l’acta i fins i tot va ser ratificada en la Comissió de l’Estatut dels Diputats amb els vots d’ERC, el PSC, Junts, la CUP i els comuns.
LES XIFRES
Un article de la Loreg pensat per a activistes terroristes
e.a
“Evitar que formacions polítiques il·legals i qui justifiqui la violència terrorista o hi doni suport pugui utilitzar noves vies per, fraudulentament, concórrer en futurs processos electorals i obtenir representació institucional.” Amb aquest objectiu, el 29 de gener del 2011 es va reformar la llei orgànica de règim electoral general (Loreg) i es va introduir el text que va servir de base per inhabilitar Quim Torra, Oriol Junqueras i, ara, Pau Juvillà. Es tracta de la figura de la “inelegibilitat sobrevinguda”, establerta en l’article 6.2.b de la Loreg. En el cas de Torra, els serveis de la cambra ja van elaborar aleshores un informe molt crític en què es retreia a la JEC la utilització d’una figura que no havia estat creada amb aquesta finalitat amb l’únic objectiu d’inhabilitar de manera automàtica un càrrec electe, la qual cosa vulnera els drets de participació política del diputat que recull la Constitució. Segons els serveis jurídics, la causa de la “inelegibilitat sobrevinguda” connecta amb els delictes vinculats a l’activitat terrorista i a les formacions polítiques que hi donaven suport, uns supòsits molt allunyats dels actuals, que són un delicte de desobediència per no haver retirat un llaç groc com exigia la Junta Electoral a Juvillà.