Bilateral amb acords de poc pes i laments del govern
Es clou amb un preacord per l’ingrés mínim vital, cessions patrimonials i es creen ponències tècniques, però cap traspàs rellevant
La ministra els troba “històrics” i manté la incògnita de la taula de diàleg
Engrunes bilaterals. Aquest seria el resum de la segona reunió de la comissió entre l’Estat i la Generalitat després de la que es va desenvolupar l’1 d’agost passat, en què semblava encarrilar-se el traspàs de les beques menjador pel curs 2022/23 amb 120 milions anuals i es posava sobre la taula una llista de 56 reivindicacions de traspassos i el compromís de crear un grup de treball per analitzar-los, a més d’acordar de reactivar la comissió mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat de Catalunya, i grups de treballs que en depenen, com el de transferències de rodalies, entre d’altres. La realitat és que el govern català no esperava gaire de la trobada d’ahir perquè de l’ordre del dia havien saltat qüestions plantejades a l’agost i que estaven encallades en les negociacions amb els diferents ministeris. I ho va corroborar amb una trobada que no va arribar ni a les dues hores i que només va arrencar el compromís d’un preacord en la gestió de l’ingrés mínim vital; traspassos menors de diferents finques forestals i equipaments; la creació de tres ponències tècniques per estudiar com fer i finançar la tramitació de les beques menjador un cop assegurada la gestió, les assegurances escolars, i una tercera sobre l’adequació dels serveis judicials als temps actuals i no amb una regulació del 1990.
Els laments del govern català van ser explícits, però sense expressar amb contundència el malestar que hi ha portes endins. “Els avenços són minsos, de poc pes i massa lents”, va expressar el vicepresident Jordi Puigneró, que feia dies que acusava l’executiu de Pedro Sánchez de fer “mobbing’ al govern català. Puigneró va rebaixar el to, però va mostrar-se crític amb el fet que en la seva segona reunió aquestes s’acabin convertint “en fotos bilaterals”, i que, més que de traspassos, siguin trobades que només serveixin per a la creació de diferents grups de treball. El vicepresident va asseverar que Catalunya “continua no sent una prioritat” per al govern espanyol, perquè si ho fos “posaria el tall gros sobre la taula” amb traspassos de magnitud com el de rodalies o el de l’aeroport. Del primer va assegurar que només n’havia parlat ell, a la reunió, “i no he tingut resposta”, hi va afegir, tot i que donava marge fins a l’estiu per veure si el grup de treball creat a la comissió mixta d’Infraestructures s’arribava a un acord polític seriós, “i no el de fireta que tenim”, amb totes les competències, no només les actuals d’horaris i tarifes.
De fet, en matèria d’infraestructures ni tan sols es va obtenir els traspàs de la B-30, també pendent d’un grup de treball que aclareixi qüestions tècniques i de titularitat, i només es va concretar la ja acordada i anunciada de la B-23, reivindicada des de feia deu anys, com va recordar el vicepresident.
De la reunió també van caure de l’ordre del dia la gestió de la formació sanitària especialitzada dels metges interns residents (MIR), les del salvament marítim en aigües interiors, i qüestions relacionades amb la legislació laboral, per les quals el govern català continuarà insistint i que estan encallades en les negociacions amb els ministeris corresponents. Hi ha malestar en l’executiu, però de moment s’opta per un to de prudència i pels avisos com el que va expressar la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, advertint que cal “anar més ràpid en la gestió d’aquests traspassos de les competències, serveis i edificis que estan pendents estatutàriament”.
La llista del govern va creixent i Vilagrà va explicar que per a la propera reunió, prevista per l’agost, hi incorporarà nous temes, com ara recuperar la competència perduda amb l’aplicació de la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL) per convocar i seleccionar secretaris i interventors als ens locals; la recuperació dels acords de finançament de la disposició addicional tercera del 2009 al 2013 de l’Estatut; fer un conveni nou perquè el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) es torni a traduir al català i tractar la seva presència i ús en institucions europees.
Com era d’esperar, perquè ja ha passat les altres vegades que s’ha reunit la comissió bilateral a l’agost del 2018 i del 2021, la versió de l’executiu espanyol va ser ben diferent i carregada de triomfalisme. La portaveu i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, va negar que es tractessin d’acords de poc pes, i els va qualificar d’“històrics”, tenint en compte que en els darrers deu anys “Catalunya no avançava en autogovern” i ara ho feia en tres matèries.
Taula de diàleg
Malgrat les allargues permanents que Pedro Sánchez va donant a la taula de diàleg amb l’excusa de la pandèmia o calendaris electorals, Vilagrà va assegurar: “Em consta que en les properes setmanes pot haver-hi data.” Però si al matí Rodríguez manifestava que s’avançaria amb la Generalitat per ajustar tant els temes com les dates, després de la bilateral refredava les expectatives recordant que el setembre passat els governs havien acordat “sense terminis, sense pressa i sense pausa”.