El govern balear recula i no farà el castellà vehicular a l’escola

La futura llei d’educació de les Balears, que es debat i es vota avui al Parlament de les Illes, no inclourà el castellà com a llengua vehicular com estava previst en un principi. El motiu, la negativa a votar-hi a favor que ahir a última hora va anunciar el PP malgrat un acord previ amb el conseller d’Educació, Martí March. El català tampoc ho serà, de llengua vehicular.

Ahir mateix, els partits de govern –PSOE, Més per Mallorca i Podem– es van fer enrere i van acordar retirar el punt de l’article de la llei d’educació que es referia a les llengües cooficials –català i castellà– com a llengües d’ensenyament i aprenentatge del sistema educatiu i que, per tant, les considerava totes dues vehiculars.

Ara, en canvi, s’apostarà perquè siguin els centres els que decideixin el model que ha de fer possible que els alumnes adquireixin les competències en les dues llengües oficials. En concret, la llei estableix que el català s’ha de fer servir com a mínim en la meitat de l’horari lectiu, d’acord amb el que estableix el decret de mínims, que els centres poden ampliar. És el decret que va aprovar fa dues dècades el PP.

Els partits van fer aquest canvi d’última hora després de saber que el PP hi votaria en contra. Justament, el govern havia acceptat incloure en la llei l’esmena dels populars que indicava que el castellà seria llengua vehicular a les aules a canvi que no tombessin els articles sobre el model lingüístic. Com que finalment, segons la darrera decisió del PP, això no serà així, s’ha tornat al text original.

Segons anunciaven ahir el PP i Ciutadans, els dos partits havien pactat amb el PSIB-PSOE en comissió parlamentària aquest nou punt i ahir atribuïen el canvi a “les pressions dels seus socis de MÉS”, que han obligat un dia abans de la votació final de la llei a retirar el castellà i que no sigui considerada llengua vehicular. El portaveu del PP al Parlament, Toni Costa, lamentava que el conseller d’Educació, Martí March, “reculés” i “traís el consens” aconseguit durant mesos sobre aquesta llei i l’acusava de “deixar-se emportar per les idees més radicals”.