Orient Mitjà
El món colla l’Afganistan
Els talibans fa sis mesos que tenen el poder mentre els EUA continuen retenint el capital que les autoritats afganeses tenen a l’exterior
Grups sobre el terreny alerten que el 95% del país no té prou aliments i que milers de dones no s’han reintegrat al mercat laboral
Els talibans arriben al mig any de poder a l’Afganistan mentre el futur del país és tan incert com ho era l’agost del 2021. Aleshores la comunitat internacional va deixar enrere un territori submergit en el caos malgrat els milers de milions de dòlars invertits per controlar-lo mitjançant autoritats locals patrocinades, que també van tocar el dos. L’avió militar dels EUA que s’enlairava a Kabul amb ciutadans afganesos enfilats a les ales, en un intent d’abandonar un país que queia a les mans dels talibans, posava imatge al despropòsit.
L’arribada dels talibans a Kabul, després d’haver-se mantingut allunyats de les zones urbanes durant anys esperant el moment per assaltar el poder, va fer témer una tornada al mateix règim que el grup va imposar durant la seva anterior etapa de domini. Durant cinc anys, i fins al 2001, els talibans van apartar la dona de la societat i van suprimir múltiples llibertats al·legant una interpretació rigorosa de l’islam. Vint anys després, el grup prenia el control del país i 600.000 persones abandonaven les seves cases, per por al que pogués passar, fugint cap on podien. El 60% dels que van desplaçar-se eren infants, segons Save The Children.
Els talibans s’esforcen a aparentar una versió més moderada que l’anterior, però això no evita la por i el desencert que causen unes autoritats que no es regeixen per cap constitució. Les nenes estan assistint a l’escola i les noves autoritats afganeses han promès que a partir del març permetran que també hi vagin les adolescents. Fora de les aules, la situació és diferent. Malgrat que n’hi ha que han tornat al seu lloc de treball, els talibans no han manifestat que estiguin d’acord amb la reinserció de les dones als seus llocs de treball, i aquestes són les més perjudicades per l’enorme crisi que passa el país, que ha destrossat bona part del mercat laboral.
L’ONU calcula que 23 milions de persones a l’Afganistan (d’un total de 38 milions) necessiten ajuda humanitària, un 30% més que l’any anterior. Grups sobre el terreny denuncien que el 95% del país no compta amb prou aliments i que nou milions de persones passen fam. L’ofec econòmic que pateix l’Afganistan té part del seu origen en el congelament, per part de la comunitat internacional, del capital que les autoritats afganeses tenen dipositat a l’exterior.
Mentre els afganesos fan cues d’hores i de dies per accedir als 200 dòlars setmanals que se’ls permet extreure dels bancs, els Estats Units retenen 7.000 milions de dòlars que no pensen retornar a les institucions afganeses. Una mesura de pressió contra els talibans que múltiples analistes critiquen, afirmant que només incrementa el patiment dels afganesos mentre els talibans continuen en el poder.
En una polèmica decisió, el president nord-americà, Joe Biden, va anunciar fa unes setmanes que la meitat dels diners retinguts, uns 3.500 milions de dòlars, aniran destinats a projectes humanitaris a l’Afganistan sense passar per les mans dels talibans, i que l’altra meitat, 3.500 milions de dòlars més, aniran destinats a les famílies de les víctimes dels atemptats de l’11 de setembre als Estats Units. “L’11-S no té res a veure amb nosaltres”, deien 3.000 afganesos manifestant-se a Washington: “Biden: ens mates, ens bombardeges i ara ens robes.”
A Kabul, lluny d’on es prenen les decisions polítiques dels Estats Units, l’alt càrrec de les Nacions Unides Ramiz Alakbarov afirma que la desesperació entre la ciutadania és màxima: “La gent s’està venent els òrgans i els fills.”