Política

Berlín opta pel rearmament i es compromet amb Kíev

Alemanya invertirà 100.000 milions d’euros per modernitzar l’exèrcit i destinarà un 2% del PIB a defensa

“La guerra de (Vladímir) Putin”, com l’anomena el canceller Olaf Scholz, va fer sortir finalment Alemanya de la timidesa en matèria de defensa, amb un fort consens de les forces democràtiques, i va treure al carrer centenars de milers de manifestants en solidaritat amb Kíev. Entre 200.000 i mig milió de persones –segons xifres de la policia o dels organitzadors– van desfilar pel centre de Berlín mentre al Bundestag (Parlament) Scholz anunciava una bateria de mesures que trenca amb la dinàmica de l’estalvi.

Alemanya vol mobilitzar una inversió de 100.000 milions d’euros per modernitzar l’exèrcit, que, segons han advertit darrerament fonts militars, ara per ara no estaria en condicions de defensar res. També es compromet a destinar un 2% del seu PIB a defensa, com li exigint Washington que fes des del temps de Barack Obama a la Casa Blanca. Compensarà al ciutadà l’augment de la factura del gas que es derivarà de trencar amb Moscou. I avançarà cap a la independència energètica invertint en el desenvolupament de les renovables.

La “guerra de Putin” ha generat un espectacular gir no només quant a despesa en defensa, sinó que també ha enterrat la norma de no lliurar armament a regions en conflicte. Scholz es va comprometre a subministrar 500 míssils i 1.000 llançagranades a Kíev, una decisió compartida amb els seus socis Verds. “Entrem en una nova era”, va dir Scholz davant del Parlament, que havia rebut la presència a la tribuna dels visitants de l’ambaixador ucraïnès, Andrei Melnik, amb forts aplaudiments.

Melnik havia expressat aquests dies la decepció del seu país pel rebuig alemany a subministrar armes a tots els mitjans de comunicació. L’aplaudiment, ahir, era compartit per tota la cambra. Hi havia un ampli consens també quant a la necessitat d’invertir en defensa. Tots els grups parlamentaris –inclosa l’Esquerra– han condemnat la invasió russa. La ultradretana AfD s’ha distanciat, si més no, de l’afinitat que durant anys ha mostrat envers Putin.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Turull retreu al PSOE que condicioni la millora del finançament a la investidura d’Illa

barcelona
Memòria democràtica

Manresa homenatja la historiadora Rosa Toran

Manresa
estats units

El ‘New York Times’ demana que Biden es retiri de la cursa electoral

barcelona
kenya

Almenys trenta persones van morir en les protestes contra el govern

barcelona
política

Rovira dona un mes de marge per arribar a un preacord d’investidura

barcelona
iran

El candidat reformista i l’ultraconservador disputaran la segona volta de les presidencials

barcelona
guerra a gaza

Dos terços dels israelians creuen que Netanyahu hauria de deixar la política

barcelona
Martí Majoral
Portaveu d’Alerta Solidària

“L’amnistia evidentment no esborra la repressió patida”

Barcelona

Els demòcrates, en pànic

Los Angeles