Ucraïna pacta una treva limitada per evacuar civils
Russos i ucraïnesos acorden un alto el foc temporal per protegir, només, els corredors humanitaris mentre l’exèrcit invasor intensifica l’ofensiva al sud del país
Les tropes russes avancen cap a la ciutat portuària d’Odessa
Les tropes russes estan decidides a controlar tot el sud d’Ucraïna i ahir, una setmana després de l’inici de la guerra, continuaven el seu avenç per les ciutats costaneres del mar Negre. Paral·lelament, a Bielorússia, les dues parts reprenien converses i acordaven un alto el foc temporal allà on s’estableixin corredors humanitaris per a l’evacuació de civils.
Mentrestant, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i Vladímir Putin intercanviaven missatges públics: “Només Putin pot aturar la guerra, he de parlar amb ell”, declarava el líder ucraïnès mentre demanava avions de guerra als occidentals. “Estem aconseguint els nostres objectius”, replicava Putin des del Kremlin.
L’exèrcit rus va entrar ahir a l’ajuntament de Kherson, al sud d’Ucraïna, després de durs enfrontaments i, per tant, aconseguia un nou port, tot i que el govern ucraïnès encara no donava la ciutat per perduda. Les tropes russes avancen cap a Odessa, una de les ciutats portuàries més importants del país. Una ciutat clau i que als russos, previsiblement, els resultarà més fàcil conquerir, ja que l’alcalde és prorús, així com una part important de la seva població. Si Moscou aconsegueix aquest objectiu, estaria a tocar de la serralada dels Carpats, una de les fronteres naturals d’Europa, i de Transnístria, la regió no reconeguda internacionalment de Moldàvia amb població russa, que fa 30 anys va organitzar un referèndum secessionista. Tot i no ser reconeguda, la regió funciona com un estat independent i, fins i tot, dies abans del conflicte d’Ucraïna soldats russos hi estaven fent exercicis militars.
A la capital, Kíiv, ciutadans que hi viuen explicaven a aquest diari que el dia havia transcorregut amb relativa tranquil·litat, tenint en compte que hi té lloc un conflicte armat, tot i que a la matinada hi va haver diverses explosions. A més, el mateix exèrcit ucraïnès ha destruït els ponts de la ciutat per dificultar l’arribada de les tropes russes.
A Khàrkiv, la segona ciutat del país, que està patint especialment l’atac rus aquesta setmana, es van comptar ahir 34 civils morts en un sol dia, víctimes dels enfrontaments i bombardejos, segons informava el servei d’emergències que treballa sobre el terreny. La ciutat de Mariúpol, de 450.000 habitants i situada a la riba del mar d’Azov, també vivia ahir un autèntic infern. L’alcalde parlava d’atacs “deliberats” a infraestructures civils i essencials, i hi afegia que la ciutat ha quedat sense aigua, calefacció i electricitat.
A la ciutat històrica de Txerníhiv, a 140 quilòmetres de Kíiv, els atacs van provocar la mort de nou persones i els míssils russos van arribar a les instal·lacions d’una empresa estatal, van impactar en un dipòsit de petroli i van provocar un incendi.
El dia anterior l’alcalde, Vladyslav Atroshenko, va convocar la població a sortir al carrer i a plantar cara a l’invasor. El govern regional també informava d’edificis d’apartaments danyats en un barri residencial sense centres militars al voltant.
“Pressió psicològica” a Txernòbil
Abel Gallardo i SotoL’antiga central nuclear de Txernòbil era ahir una altre focus de preocupació, i és que els soldats russos hi retenen des de fa una setmana diversos treballadors. El Ministeri de l’Energia d’Ucraïna va denunciar ahir en un comunicat que el personal de la planta “pateix pressió psicològica i està moralment esgotat”, i hi va afegir que això “suposa un perill per a la vida de les persones, i per al funcionament de la mateixa central”.
A les instal·lacions, situades al nord del país, ja no s’hi produeix electricitat, però encara hi continuen treballant centenars de persones en programes de seguretat i desmantellament de la planta. Des que els russos en van aconseguir el control, en l’inici de la invasió, van sorgir els dubtes sobre si en voldrien fer algun ús o simplement apoderar-se de la regió per facilitar l’avanç en línia recta en direcció a Kíiv, la capital. Una portaveu del Departament d’Estat dels EUA va criticar la presa d’“ostatges” a la central de Txernòbil i en va exigir l’alliberament immediat.
