Crisi humanitària a Mariúpol
alarma ·
La Creu Roja i la UE denuncien la situació límit a la població provocada pel setge rus a la ciutat
Els ministres d’Exteriors rus i ucraïnès no arriben a cap acord a Turquia tret de mantenir el diàleg
El setge rus a diverses ciutats d’Ucraïna ha fet disparar les alarmes de diverses organitzacions internacionals, que estan constatant el que les autoritats locals ucraïneses fa dies que adverteixen: una crisi humanitària cada vegada més gran.
L’exemple més clar és el de la ciutat portuària de Mariúpol, al sud del país, encerclada gairebé des de l’inici de la invasió per les forces russes, àvides de conquerir aquest punt estratègic. La ciutat fa dies que no té ni aigua corrent ni electricitat i els aliments no arriben a la població. Russos i ucraïnesos han acordat la creació d’un corredor humanitari des de Mariúpol, així com des d’altres ciutats, però les autoritats ucraïneses denuncien que les forces russes les sabotegen a còpia de bombardejos. Ahir, fins i tot, alguns mitjans informaven que un comboi amb persones que fugien de la ciutat va haver de recular a causa dels atacs russos.
El Comitè Internacional de la Creu Roja va qualificar ahir la situació humanitària a Mariúpol de “cada vegada més greu i desesperada”. El cap de l’oficina de la Creu Roja en aquesta ciutat, Sasha Volkov, va explicar que la població no té electricitat, ni aigua, ni menjar, ni tan sols per als nens; i la gent està emmalaltint per l’intens fred. “La gent ha trobat maneres de recollir aigua. L’Ajuntament distribueix ampolles d’aigua en alguns punts, però no n’hi ha prou per cobrir [les necessitats]. Molts no tenen gens d’aigua per prendre”, hi va afegir.
L’alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors, Josep Borrell, va alçar el to contra Rússia i va qualificar ahir de “crim de guerra” el bombardeig rus de dimecres a un hospital pediàtric de Mariúpol que va provocar tres morts i desenes de ferits. També va qualificar de “crim de guerra, inhumà, cruel i tràgic” el fet la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que va demanar que s’investigui.
Rússia, que inicialment havia assegurat que no bombardeja objectius civils, va admetre ahir haver dut a terme l’atac perquè no hi havia pacients i el lloc s’havia convertit en un refugi d’ultranacionalistes.
Contactes
Tot i la crisi, Rússia va reiterar ahir la seva negativa a instaurar una treva humanitària. El ministre d’Exteriors d’Ucraïna, Dmitro Kuleba, i el de Rússia, Serguei Lavrov, van acabar la reunió que van mantenir ahir a la ciutat turca d’Antalya sense avenços per acordar treves i corredors humanitaris, ni cap altre acord que el de mantenir obert el diàleg entre les parts.
De fet, Lavrov va insistir que l’únic format viable per negociar són els contactes, en un àmbit polític més baix, que es fan a Bielorússia. Kuleba, per la seva part, va lamentar que no s’hagués atès el seu desig de “sortir de la reunió amb la decisió d’organitzar un corredor humanitari cap a i des de Mariúpol per als civils que volen fugir d’aquesta àrea”.
