La llei estatal d’habitatge fa via mentre el TC tomba la catalana
ERC permet que la llei salvi el primer pas al Congrés a canvi que Sánchez respecti el marc autonòmic i simultàniament el Constitucional liquida part de la de lloguers de la Generalitat impugnada pel PP
No de Junts i el PDeCAT per envair atribucions
Com ja va exhibir amb la reforma laboral –que va ser salvada per un sol vot i per una carambola de xamba gràcies a l’error del popular Alberto Casero–, Pedro Sánchez té afició a viure al límit en la relació amb ERC i novament una llei estatal emblemàtica, la d’habitatge, va haver de ser salvada in extremis. “És la cinquena vegada que recordo aquí que no governen amb majoria absoluta. No tenen els vots per legislar al seu gust”, va sentenciar la diputada d’ERC Pilar Vallugera tot recordant que del 2013 al 2021 s’han produït 480.000 desnonaments a l’Estat espanyol, on alhora cada llei del Parlament era impugnada al Tribunal Constitucional. Després que la ministra Raquel Sánchez fes el gest exigit de llegir a l’hemicicle que respectarà la competència de la Generalitat, ERC va salvar la llei d’habitatge en el seu primer examen al Congrés. Simultàniament i com si hagués escoltat la republicana Vallugera, el TC interferia la jornada tombant part de la llei catalana de lloguers que fixa topalls de preus.
No és la primera vegada que el calendari judicial juga a contaminar el dia al Congrés quan ERC té la clau –el pecat original va ser de la JEC amb el president Quim Torra en la investidura de Sánchez el 7 de gener del 2020–, però la fita d’ahir va ser una oda a la sincronia: el Constitucional va estimar parcialment el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP a la llei 11/2020 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes de lloguer –impulsada per ERC, Junts, els comuns i la CUP– en el mateix moment en què ERC salvava les esmenes a la totalitat de Junts, el PDeCAT, el PNB i el PP contra la llei estatal. El veredicte va ser comunicat després que la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, llegís el marcador i donés per suspesa la sessió, i això va evitar l’espectacle de les cares de circumstàncies.
Amb Ramón Sáez com a ponent, la sentència del TC declara inconstitucionals i nuls els articles 1, 6a 13, 15 i 16.2; les disposicions addicionals primera, segona i tercera; la disposició transitòria primera i la disposició final quarta, i la disposició addicional tercera. I tot per violar l’article 149.1.8 de la Constitució, que reserva a l’Estat la competència en matèria civil de fixació de les bases contractuals. El Sindicat de Llogateres, que ja havia alertat de la imminència del cop del TC, va recordar que la llei ara parcialment liquidada ha beneficiat més de 160.000 llogaters en l’últim any a Catalunya i que ha abaratit els lloguers una mitjana del 5% en les ciutats tensionades i sotmeses a la regulació i en les quals viu el 70% de la població catalana, segons les seves dades.
El debat de totalitat al Congrés –ERC també hi mantenia viva l’esmena de vet i amb text alternatiu fins al final– va tenir lloc sense la certesa del que es disposava a fer el Constitucional i va escenificar la divisió independentista sobre si el projecte patrocinat per les ministres Sánchez (Agenda Urbana) i Ione Belarra (Drets Socials) envaeix la competència de la Generalitat.
ERC guarda el vot final
Tot i donar el seu vot de confiança –ara s’obre una tramitació d’esmenes abans de la seva aprovació final al Congrés i ERC es guarda el vot final–, Vallugera (ERC) era molt dura amb el PSOE i Podem: “La competència en matèria d’habitatge és una competència exclusiva de les comunitats”, va dir tot recitant des de la llei d’habitatge 18/2007 fins a la 11/2020, que aviat seria mutilada. “Respecte escrupolós”, li corresponia la ministra Sánchez.
Per la diputada de Junts Mariona Illamola, la llei estatal “vulnera el marc competencial i no només envaeix competències, sinó que no millora el que ja està regulat a Catalunya”. Illamola va denunciar que no preveu la mediació obligatòria –ja existent a Catalunya– ni mesures de concertació per a cessió temporal de pisos socials. Per Ferran Bel (PDeCAT), s’ignora l’article 137 de l’Estatut que fixa la competència exclusiva de la Generalitat i es causa “l’efecte pervers” de tenir el mateix preu en zones tensionades i en les que no ho estan: “Si regules el preu d’un producte no incentives que la gent hi inverteixi; hi haurà menys oferta d’habitatge privat.” La CUP es va fixar en el balanç final del dia per denunciar una “ingerència” del TC que “demostra que l’agenda social catalana no té cabuda en el marc espanyol”.