Política

Visita europea enmig de nous bombardejos a Kíiv

MISSATGE ·

Els primers ministres de Polònia, Txèquia i Eslovènia reiteren en territori ucraïnès el suport “inequívoc” de la UE a la sobirania i independència del país

Zelenski diu que Ucraïna ha d’acceptar que no pot entrar a l’OTAN

La ciu­tat de Kíiv, asset­jada des de fa dies per les tro­pes rus­ses, ha tor­nat a impo­sar un toc de queda de 36 hores després de la inten­si­fi­cació dels bom­bar­de­jos sobre blocs resi­den­ci­als, que van cau­sar ahir almenys cinc morts. A con­seqüència dels atacs es van incen­diar edi­fi­cis i va que­dar gent atra­pada sota la runa. L’alcalde de la capi­tal ucraïnesa, Vitali Klitxkó, va anun­ciar el toc de queda al seu canal de Tele­gram, en què va adver­tir d’un “moment perillós” i va ins­tar la població a pre­pa­rar-se per no moure’s de casa o del refugi durant dos dies.

Enmig dels nous bom­bar­de­jos, que es van repe­tir arreu del país, arri­ba­ven ahir a Ucraïna els pri­mers minis­tres de Polònia, Mateusz Morawi­ecki; la República Txeca, Petr Fiala, i Eslovènia, Janez Jansa, en el marc d’una missió acor­dada per la Unió Euro­pea (UE). Els tres diri­gents que van sor­tir ahir en tren cap a Kíiv tenien pre­vist reu­nir-se al ves­pre amb el pre­si­dent ucraïnès, Volodímir Zelenski, i el seu pri­mer minis­tre, Denís Xmi­hal.

Paquet d’aju­des

La visita va ser acor­dada durant l’última cimera infor­mal de la UE, cele­brada la set­mana pas­sada a Ver­sa­lles. Del viatge també en van ser infor­mats el secre­tari gene­ral de l’OTAN, Jens Stol­ten­berg, i repre­sen­tants de l’admi­nis­tració dels EUA, segons el por­ta­veu gover­na­men­tal polonès, Piotr Müller. L’objec­tiu és “con­fir­mar el suport inequívoc de tota la UE a la sobi­ra­nia i inde­pendència d’Ucraïna i pre­sen­tar un ampli paquet d’aju­des”, va expli­car Müller, per qui la dele­gació “repre­senta de facto la UE”. Segons el por­ta­veu, la visita tenia el vis­ti­plau del pre­si­dent del Con­sell Euro­peu, Char­les Mic­hel, i la pre­si­denta de la Comissió Euro­pea, Ursula von der Leyen. Entre els repre­sen­tants polo­ne­sos, hi havia el líder del par­tit gover­na­men­tal, l’ultra­na­ci­o­na­lista Llei i Justícia (PiS), Jaros­law Kaczynski, que ocupa també la pre­sidència del Comitè de Segu­re­tat Naci­o­nal i Afers de Defensa.

Tot i els com­bats, les con­ver­ses entre repre­sen­tants rus­sos i ucraïnesos es van repren­dre ahir després d’una pausa tècnica dilluns. El pre­si­dent Zelenski va sug­ge­rir ahir que el seu país havia d’accep­tar que no es podrà adhe­rir a l’OTAN. “Durant anys ens han dit que les por­tes [de l’Aliança] esta­ven ober­tes, però també que no hi podríem entrar. És una veri­tat i l’hem de reconèixer”, va dir Zelenski en una vide­o­con­ferència amb un grup d’ofi­ci­als. “Cele­bro que la nos­tra gent ho comenci a enten­dre i confiï en ella mateixa i els socis que ens aju­den”, hi va afe­gir el pre­si­dent.

Abans de la invasió, Putin havia inclòs el no ingrés d’Ucraïna a l’OTAN a la llista de “garan­ties de segu­re­tat” exi­gi­des per Mos­cou als ali­ats. En una altra con­versa ahir amb líders occi­den­tals, Zelenski va aler­tar que la “maquinària de guerra” russa ata­carà altres països euro­peus si no se l’atura. També va recor­dar que, en les tres set­ma­nes guerra, han mort gai­rebé un cen­te­nar de nens.

Les auto­ri­tats ucraïneses han fet més balanços de les tres set­ma­nes d’atacs. Així, més de 600 edi­fi­cis han estat des­truïts pels bom­bar­de­jos a la ciu­tat de Khàrkiv, a l’est del país, des de l’inici de la invasió, segons va infor­mar l’alcalde, Ihor Terek­hov. L’alcalde va asse­gu­rar que entre aquests edi­fi­cis arra­sats hi ha esco­les, llars d’infants, clíniques i hos­pi­tals. “L’exèrcit rus ens bom­bar­deja cons­tant­ment des de terra i des de l’aire”, va decla­rar Terek­hov en una entre­vista a la tele­visió.

Ostatges a l’hospital de Mariúpol

Les forces russes van continuar ahir l’ofensiva sobre diversos fronts, inclosa la ciutat costanera de Mariúpol, de prop de mig milió d’habitants, on la situació humanitària ha estat qualificada d’“apocalíptica” per la Creu Roja Internacional. Durant la jornada d’ahir van arribar informacions que els militars russos havien pres com a ostatges els pacients i l’equip mèdic del principal hospital de la ciutat. Més tard, el tinent d’alcalde de Mariúpol, Serguei Orlov, i el governador de la regió de Donetsk van confirmar la informació. En total, es tractaria d’unes 400 persones retingudes dins del recinte sanitari. Segons les autoritats, aquest centre ja va ser atacat per les forces russes, però el personal i els pacients s’havien traslladat al soterrani per continuar amb el tractament. El cap de l’administració militar de Donetsk, Pavló Kirilenko, va fer una crida a les organitzacions internacionals de defensa dels drets humans a respondre a aquestes “violacions de les normes i costums de la guerra” que comet Rússia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.