Guia de les Eleccions Municipals del 27 de maig

1. Quines eleccions se celebren el diumenge 27 de maig?
A Catalunya, com Andalusia, Galícia i Euskadi, només se celebren eleccions municipals.
A més, tretze autonomies renoven els seus òrgans parlamentaris. Són les Illes Balears, el País Valencià, Aragó, Astúries, Cantàbria, les dues Castelles, Extremadura, Madrid, Múrcia, Navarra, les Illes Canàries i la Rioja. A més, Mallorca, Menorca i Eivissa trien els seus Consells Insulars, la Vall d'Aran el seu Conselh Generau, els territoris històrics d'Araba, Biskaia i Guipuzkoa les Juntes Generals, Navarra el seu Concejo i les Canàries els seus Cabildos. Ceuta i Melilla també trien les seves assemblees.

2. Per què s'ha triat la data del 27 de maig?
No s'ha triat. Està fixada per llei. A l'Estat espanyol, les eleccions municipals se celebren l'últim diumenge del mes de maig de cada quatre anys.

3. En quants municipis celebrarem eleccions a Catalunya?
En 946 municipis, dels quals 311 són a Barcelona, 221 a Girona, 231 a Lleida i 183 a Tarragona. A més, cal sumar-hi un total de 58 entitats municipal descentralitzades.

4. I al País Valencià i les Illes Balears?
Al País Valencià hi ha 542 municipis (135 a Castelló, 266 a València i 141 a Alacant). Les Illes Balears tenen 67 municipis.

5. Qui pot votar el 27 de maig?
Totes les persones amb nacionalitat espanyola majors d'edat que estiguin inscrites al cens i que resideixen a l'Estat espanyol o a l'estranger. Però també tots els ciutadans de la Unió Europea i de Noruega que compleixen uns determinats requisits: estar inscrits al padró municipal i al cens electoral, ser major d'edat i haver manifestat que es vol participar en les eleccions. Els noruecs, a més, han de tenir targeta de residència i portar tres anys residint legalment al territori espanyol. Els llatinoamericans i els magribins no tenen dret a vot a falta d'un acord de reciprocitat.

6. Quants electors hi ha als Països Catalans?
Segons l'últim cens, amb document d'identitat espanyol n'hi ha 9.333.590, als quals s'ha de sumar els 158.184 ciutadans de la UE i de Noruega. Les Illes hi aporten 689.447 electors; Catalunya, 5.209.071 i el País Valencià, 3.435.072.

7. Quin pes tenen els electors dels Països Catalans sobre el total de l'Estat espanyol?
Són poc més del 27% del conjunt de l'Estat espanyol.

6. Com es reparteixen aquestes electors a Catalunya i al País Valencià?
Del total de Catalunya (5.209.071), Barcelona té 3.899.144 electors; Girona, 478.282; Lleida, 301.284 i Tarragona 530.361. Al País Valencià, els electors es reparteixen així: 1.168.358 a Alacant, 404.148 a Castelló i 1.862.566 a València.

7. Quants electors més té Catalunya en relació amb les eleccions municipals de l'any 2003?
Segons l'últim cens, Catalunya té 236.237 electors més, dels quals 174.956 són a Barcelona, 22.330 a Girona, 25.434 a Tarragona, i 13.517 a Lleida.

8. I el País Valencià?
El País Valencià té 179.402 electors més, dels quals 20.001 a Castelló, 93.078 a València i 66.323 a Alacant.

9. I les Illes?
A les Illes hi ha 36.681 electors més en relació a fa quatre anys.

10. Què és el Conselh Generau de la Vall d'Aran?
És l'òrgan de govern propi d'aquest territori. Està integrat pel Síndic i dotze Conselhers Generaus. La Vall d'Aran està dividida en sis circumscripcions electorals que corresponen als sis terçons històrics: Pujòlo, Arties e Garòs, Castièro, Marcatosa, Irissa i Quate Lòcs. El mandat dura quatre anys. L'elecció del Conselh Generau se celebra el mateix dia de les eleccions municipals.

11. Què són els Consells Insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa?
Son les institucions de govern de cadascuna de les illes i ostenten el govern l'administració i la representació de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, i de les illes adjacents. Tenen autonomia en la gestió dels seus interessos i són institucions de la Comunitat Autònoma.

12. Com es calcula el nombre de regidors que li pertoca a cada municipi?
Hi ha una xifra mínima, però es fa d'acord amb la població total. Si n'hi ha 250 residents o menys s'hi ha de triar 5 regidors. Aquest nombre va augmentant progressivament fins que la població arriba als 100.000 habitants. Llavors li pertoquen 25 regidors. A dels 100.001 residents, el nombre de regidors creix d'un per cada 100.000 habitants.

13. És veritat que no hi pot haver un nombre parell de regidors?
Sí. Quan la població total dona lloc a un nombre parell de regidors, s'hi afegeix un més.

14. Com es designen els membres de les taules electorals?
Per sorteig entre tots els ciutadans amb dret a vot inscrits al cens. Aquest sorteig es va fer entre el 28 d'abril i el 2 de maig.

15. M'han convocat per anar a una taula electoral. Què em passarà si no m'hi presento?
Ser president o vocal d'una taula electoral és un càrrec obligatori. Si no s'hi presenta el poden condemnar a una pena de privació de llibertat de 14 a 30 dies i a pagar una multa de tres a deu mesos. Si malgrat tot té algun problema greu, s'ha de comunicar a la Junta Electoral de Zona 72 hores abans de les eleccions. Si l'imprevist apareix després d'aquest període, s'ha d'avisar a la Junta de manera immediata.

16. Quins drets tinc com a membre d'una mesa electoral?
A cobrar una dieta de 53,34€, a reduir-se la jornada laboral de l'endemà en cinc hores i a estar protegit per la Seguretat Social davant qualsevol contingència o situació derivada de la participació en les eleccions.

17. Quanta gent pot votar en cada taula?
Un mínim de 500 i un màxim de 2.000.

18. M'he d'identificar quan voti?
Per suposat. Els documents acceptats són aquests: el carnet d'identitat (però no el resguard de tramitació), el passaport, el permís de conduir (amb fotografia), la targeta de residència en el cas dels ciutadans de la UE i la targeta de residència d'estranger en el cas dels noruecs.

19. Acabo de veure que el carnet m'ha caducat i no tinc cap altre document. Què passarà?
Podrà votar igual, però el carnet ha de ser l'original. No li acceptaran fotocòpies. I el mateix passa amb el passaport, el carnet de conduir o les targetes d'estranger.

20. A quina hora obren i tanquen els col·legis electorals?
Obriran a les 9 del matí i tancaran a les 8 del vespre. Però si vostè està dins del col·legi esperant torn o a fora, fent cua per exercir el seu dret, el president li permetrà votar. Els membres de la mesa s'hi han de presentar a les vuit del matí.

21. Visc en territori espanyol, però vull votar per correu. Com ho puc fer?
Fins al 17 de maig ha d'anar en persona amb el document d'identitat original (no valen les fotocòpies) a qualsevol oficina de Correus i demanar l'imprés per votar per correu. Ompli i firmi aquest imprés.

El funcionari comprovarà que la firma de l'imprés i la del carnet sigui la mateixa. Correus enviarà tota la documentació a l'Oficina del Cens Electoral, que anotarà la recepció en la llista del cens per evitar la duplicitat de vot. L'Oficina li enviarà a casa, per correu certificat, una papereta de cadascun dels partits que concorren a les eleccions i un sobre de votació, el certificat d'inscripció en el cens, un sobre amb l'adreça de la taula on li correspondria votar i un full explicatiu. Introdueixi el vot en el sobre de votació i tanqui'l. Posi-ho a un altre sobre, amb el certificat d'inscripció i el sobre amb l'adreça de la taula i remeti'l per correu certificat.

Correus conservarà tota aquesta correspondència i la portarà als col·legis i taules corresponents el dia de la votació a les 9 del matí. Si arribessin més sobres, els hi podrà traslladar fins a les 8 del vespre. Aquests vots s'introdueixen a les urnes un cop ha votat l'últim elector que va en persona.

22. Estic malalt o incapacitat, però vull votar. Com ho puc fer?
Primer cal acreditar la malaltia o la incapacitat. N'hi ha un certificat gratuït del Col·legi de Metges, però n'hi ha prou amb un paper blanc, amb el nom, la firma i el segell del metge. Després, ha d'otorgar un poder a favor de la persona que vol que li gestioni el vot. S'ha de posar en contacte amb un notari, que es desplaçarà al seu domicili. Aquest servei és gratuït. Cada document s'ha d'estendre a nom d'un sol elector. El seu representant ha d'anar amb el seu document d'identitat original a Correus, abans del 17 de maig, i farà tots els tràmits de la votació per correu, ja explicats en el punt anterior.

23. I si sóc cec? Hi ha paperetes en braille?
Haurà d'anar a votar amb una persona de confiança perquè l'indiqui quina és la papereta de la seva elecció. Les organitzacions de cecs porten temps reclamant paperetes en braille, però l'administració encara no ha resolt aquesta carència. El govern espanyol ha promés que en les pròximes eleccions generals ja hi haurà paperetes en braille.

24. He d'anar a votar però no he rebut la targeta que m'indica l'adreça del col·legi i la taula. Com em puc assabentar d'on he d'anar?
Entrant a Internet i posant aquesta adreça: censoelectoral.ine.es/censo/ce_mesas.indice. El qüestionari li demanarà l'adreça de casa i la primera inicial del seu cognom. Immediatament li donaran les dades que necessita.

25. Les meves dades estan malament. Què hi puc fer?
Ha d'anar a la delegació provincial de l'Oficina del Cens Electoral, però tingui en compte que el període de reclamacions per aquestes eleccions va expirar el 16 d'abri.

26 Tot i que es diumenge, el dia 27 és laborable per a mi. Què hi puc fer?
En principi, té dret a quatre hores lliures retribuïdes.

27. Hi ha una xifra mínima de vots perquè l'elecció es consideri vàlida?
Ha de votar com a mínim el 5 per cent del cens. En tal cas, també es comptabilitzen els vots en blanc.

28. Quin dia es proclamaran els resultats?
Entre el 4 i el 14 de juny, però hi ha un període per a possibles reclamacions.

29 Quin dia es constituiran els ajuntaments que surtin d'aquestes eleccions?
Si no hi ha hagut recurs contra la proclamació, el 16 de juny. Si n'hi ha, el 6 de juliol com a màxim. Els Cabildos es constuïran entre el 28 de maig i el 26 de juny.

30. Després d'aquestes eleccions municipals, quan se celebraran les següents?
El diumenge 29 de maig de l'any 2011.