Política

política

Orbán arrasa a les eleccions i aconsegueix el quart mandat consecutiu

El líder ultraconservador hongarès assegura que el seu triomf es veu “des de Brussel·les”

La campanya electoral ha estat dominada per la guerra a la veïna Ucraïna

Amb el recompte en el 98,9%, el resul­tat de la for­mació gover­na­men­tal Fidesz ha superat els pronòstics més opti­mis­tes en sumar el 53% dels vots, més que en els comi­cis del 2018 i ha acon­se­guit el con­trol de 135 escons en una cam­bra de 199 dipu­tats.Orbán enca­dena un quart man­dat con­se­cu­tiu després d’apun­tar-se una victòria con­tun­dent en unes elec­ci­ons domi­na­des per les inse­gu­re­tats des­per­ta­des per la guerra a la veïna Ucraïna.

El Fidesz va vèncer a gai­rebé tot el país excepte a Buda­pest i dues ciu­tats més, cosa que reflec­teix la divisió del país entre l’entorn urbà i l’inte­rior. De fet, un dels can­vis legals impul­sats per Fidesz ha estat poten­ciar el pes dels dis­tric­tes rurals, els bas­ti­ons d’Orban, a l’hora de con­ver­tir vots en escons. Aquesta modi­fi­cació suposa que amb un resul­tat igual l’opo­sició ha d’obte­nir fins a un 3% més de vots per tenir avan­tatge par­la­men­tari. La coa­lició opo­si­tora “Units per Hon­gria” – que reu­neix sis for­ma­ci­ons que van des de l’esquerra a la dreta popu­lista– va sumar només el 35% dels vots i obté 56 legis­la­dors. La invasió russa a Ucraïna va can­viar com­ple­ta­ment la cam­pa­nya i va afec­tar l’opo­sició, que havia fet de la lluita con­tra la cor­rupció i l’euro­pe­isme els eixos de les seves pro­pos­tes. El pri­mer minis­tre, pot­ser el polític de la Unió Euro­pea més pro­per al pre­si­dent rus, Vladímir Putin, va inter­pre­tar bé la por dels elec­tors al canvi en èpoques d’incer­tesa i va modi­fi­car el lema de cam­pa­nya a “Guerra o pau”.

L’últim mes la intenció de vot de Fidesz va pujar amb el mis­satge que Orbán és un líder expe­ri­men­tat que garan­teix l’esta­bi­li­tat men­tre que l’opo­sició, si gua­nya, podria “arruïnar” el país i por­tar-lo a invo­lu­crar-se en el con­flicte.

Aquest resul­tat per­met al govern rete­nir la majo­ria abso­luta de dos terços que li ha permès empren­dre en soli­tari can­vis de rang cons­ti­tu­ci­o­nal els dotze últims anys.

Aquesta majo­ria li ha garan­tit con­tro­lar totes les estruc­tu­res de l’Estat -també el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal- i, a més dels mit­jans de comu­ni­cació esta­tals, domina a través d’empre­sa­ris pro­pers gai­rebé totes les capçale­res del país, cosa que garan­teix a Orbán una cober­tura favo­ra­ble. La victòria del pri­mer minis­tre arriba quan passa pel seu moment de més aïlla­ment inter­na­ci­o­nal, allu­nyat fins i tot dels seus socis del Grup de Vise­grad -Polònia, República Txeca i Eslovàquia- per la pro­xi­mi­tat a Putin, men­tre que als governs d’Europa Occi­den­tal des­perta des de fa temps escàs entu­si­asme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.