Sàhara Occidental
Sánchez visita Mohamed VI amb el vet del Congrés al gir
El PSOE sospesa votar la iniciativa de Podem, ERC i Bildu a favor de l’autodeterminació del Sàhara i amb atacs al president per fingir que no va a Rabat derrotat
Tots lamenten doblegar-se al Marroc
El rei Mohamed VI distingeix Pedro Sánchez amb una cadira reservada avui a l’iftar, el ritual del sopar familiar nocturn amb què els musulmans trenquen el dejuni al final del dia durant el ramadà, i l’últim equipatge que el president espanyol vol a la maleta després del gir doblegant-se al Marroc és una derrota de marcador estrepitosa al Congrés. Quan aterri a Rabat, però, ho farà sense l’aval del Congrés, on hi ha una unanimitat –de Vox a la CUP passant per tots els partits– que veta el seu gir unilateral. Atrapat en una proposició de llei –firmada per Podem, ERC i EH Bildu– a favor de l’autodeterminació del Sàhara i amb atacs al gir de Sánchez, el PSOE sospesa aplicar la realpolitik al Congrés i empassar-se els durs atacs de la proposició no de llei contra el president i votar-hi a favor per no quedar sol i evitar, així, que Sánchez arribi a Rabat derrotat.
Si avui el PSOE s’acaba sumant amb un vot a favor a la iniciativa de Podem, ERC i EH Bildu –tot i que es va debatre ahir, es vota avui al final del ple–, estarà maquillant el resultat per tenir un marcador fictici.
Resolucions de l’ONU
Amb Abdulah Arabi (Front Polisario) de nou a la tribuna del Congrés, tots els portaveus –excepte el socialista Sergio Gutiérrez– van exigir a Sánchez que avui a Rabat hi porti una “rectificació” i que abandoni l’autonomia marroquina com a solució “més seriosa, realista i creïble” –així li ho deia en la carta al rei del Marroc– i abraci de nou les resolucions de l’ONU i la Missió de les Nacions Unides per al Referèndum al Sàhara Occidental (Minurso).
Una de les veus més dures va ser la de Gerardo Pisarello, secretari primer de la mesa i diputat de Podem, que va recordar el pas de Volodímir Zelenski pel ple: “Què succeiria si, a Ucraïna, es digués que les propostes de Putin són les més creïbles? Cal una rectificació.”
Des d’ERC, la diputada Marta Rosique –que vestia una samarreta negra on una€ mirada femenina mostra els ulls amb el lema “Sàhara lliure”– va recriminar a Sánchez “vulnerar el dret a l’autodeterminació tot saltant-se 74 resolucions de les Nacions Unides”. Després de recordar la responsabilitat com a potència colonitzadora, Rosique va alertar que “amb la vida del poble sahrauí i el dret a l’autodeterminació de tot un poble no es juga”. “Marroc, culpable. Espanya, responsable”, va reblar.
Per Mariona Illamola (Junts), no és acceptable que Sánchez oblidi la legalitat internacional i desdenyi resolucions de l’ONU per considerar-les antigues. I es va preguntar si també es pensa saltar la Carta de les Nacions Unides pel fet de ser de l’any 1945 tot i estar en vigor. “Potser el problema el tenen perquè es tracta del dret a l’autodeterminació i el que tenen és al·lèrgia al dret a decidir”, va aventurar Illamola. Per Albert Botran (CUP), l’acord amb el Marroc vol “perpetuar la situació de mur amb Àfrica” amb “l’encàrrec del treball brut al Marroc al preu d’una traïció al poble sahrauí”.
“Per què no a Tinduf?”
El portaveu d’EH Bildu, Jon Iñarritu, es va permetre ironitzar amb el privilegi de trencar l’iftar que el rei del Marroc dispensa a Sánchez i el va reptar a anar a Tinduf si tan convençut està de les bondats del gir: “Si és bo per al Sàhara, per què Sánchez no va a Tinduf i ho explica als sahrauís i trenca l’iftar allà amb Brahim Gali [líder del Polisario] i no amb Mohamed VI a Rabat?” Fins i tot el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va denunciar el “tic antidemocràtic” de Sánchez amb un pacte “clandestí” amb Rabat.
Tot i el funambulisme de Sergio Gutiérrez (PSOE) –“Impulsar un diàleg en el marc de les Nacions Unides és la nostra posició, avui, demà i sempre”, va dir–, votant-hi a favor el PSOE s’empassa un text que en l’exposició de motius ataca Sánchez per “contravenir les resolucions de l’ONU” i tenir “en contra el consens del Congrés”.
