El futur és a l’entorn de l’estació d’alta velocitat

Dia plujós. Cap queixa, la terra necessita aigua. El dia a dia es complica de bon matí. S’embardissa més per als que tenen comportaments urbanites, és clar. El passeig amb l’alcaldessa de Vilafant comença amb un canvi de plans. Hem quedat a l’eixida de l’ajuntament, ens ho pensem primer i, poc després de parlar-ne, fem mitja volta i pugem a alcaldia. Hem decidit amb Consol Cantenys guanyar temps per sortir un pèl més tard. El radar meteorològic ens ho recomana.

Cantenys no és pas una alcaldessa precisament acabada d’arribar. Sap que seure a taula per contrastar opinions és la millor manera d’engendrar acords. Amb una pactista de mena, Vilafant camina des de fa anys cap a la millora com a poble. La clau? Les dificultats que genera el trinxat urbanístic, provocat per les múltiples infraestructures que el travessen, es transformen en valor.

Defineix la peculiaritat del poble que governa. Diu: “Vilafant és un municipi curiós, condicionat totalment per les infraestructures, amb un centre històric que s’ha mantingut i millorat, amb un creixement centrat en el Camp dels Enginyers, de Figueres cap a Vilafant, i amb una convivència de tres nuclis amb característiques i dinàmiques molt diferents internament.” Cantenys està molt convençuda que això és un valor: “Pot semblar un hàndicap, però porta la riquesa de la diversitat del municipi.”

I encara s’explica més acuradament: “La política que es fa en un barri no val per a un altre, perquè tots tres tenen una configuració molt diferent, amb franges d’edat diverses i amb espais envellits en algunes zones i més moderns en d’altres.” En definitiva, tres nuclis: el nucli antic, el Camps dels Enginyers i les Forques, amb peculiaritats particulars. Descrivint-ho, Cantenys s’engrandeix: “És que ho tenim tot: un centre històric on es poden trobar cases rehabilitades que s’estan cuidant molt i que té aquest encant de la tradició i la història, i la modernitat del Camp dels Enginyers, i també tenim l’espai de comerç i de petits tallers de les Forques, on es poden trobar les millors metal·listeries de la província, que al seu moment van saber passar del rajol [la bòbila] a treballar el metall.”

Per proximitat, doncs, comencem la ruta, quan el cel ens ho permet, cap al nucli antic de la població, que, al voltant de l’església, ha fet un pas cap a la posada al dia molt interessant en els darrers anys. És un barri on s’estan acabant diverses obres, com la d’anivellament de la plaça Major i també la d’un dels carrers que hi van a parar, que l’alcaldessa admet que “estava molt malmès”. És la zona on hi ha l’espai del Cau, que es va rehabilitar l’any passat i que s’està convertint últimament en el centre de màxima activitat d’un dels esdeveniments més destacats de la població: la Fira del Conill.

Cantenys desenvolupa el seu relat al voltant de la transformació del nucli antic. No hi ha cap dubte que quan l’acabi de fer –es veu a venir– subratllarà la “importància” de la Fira del Conill per a aquesta població de poc més de 5.000 habitants, que viu en l’òrbita satèl·lit de Figueres i que, amb el pas del temps, va consolidant la identitat de poble. “Hi ha una transformació urbanística molt destacada en aquest barri que li dona molta vida”, descriu. La rectoria és el següent objectiu. Producte d’una permuta feta amb el bisbat, ara és de propietat municipal. “Fa dos anys –assenyala– vam fer un projecte participatiu perquè els veïns diguessin què cal fer-hi. Ara ja ho tenim clar. Però ens falten els diners per executar-ho.” El govern que dirigeix Cantenys ja creu que sap d’on sortiran. Es tracta d’una convocatòria de subvencions per a la rehabilitació d’edificis municipals del govern de l’Estat espanyol. “Tot aquest conjunt –conclou– ha transformat el centre i hi ha donat més vida en els últims anys: s’ha refet el carrer Figueres [ja fa tres anys], el Cau, l’espai de la plaça i l’aparcament. Hi falta la cirera, que és la rectoria.”

La Fira del Conill surt a la conversa, és clar. “Per la Fira, hi passen entre 4.000 i 5.000 persones durant el dia. Es fa a l’entorn del centre històric: ens dona l’oportunitat com a municipi de promocionar-nos i també de fer-ho amb el sector del conill, que està molt tocat.” L’objectiu d’aquest esdeveniment anual que se celebra a l’abril és donar visibilitat als productes, als comerços: “I un afegit: s’ha convertit en una activitat en què participen molts veïns.”

Després del passeig xino-xano pel nucli antic, tornem a l’ajuntament per recollir el cotxe que ens portarà, acompanyats del fotògraf Quim Puig, fins a l’espai esportiu on hi ha el pavelló cobert i l’espai Àgora, una zona que ha generat molta vida de poble en els últims anys. El macroprojecte Poliesports es va frenar fa anys i l’ajuntament en va agafar el relleu. Primer va completar el pavelló cobert que té el nom del taekwondista olímpic Joel González. “L’any 2010, hi vam començar les primeres obres de rehabilitació. Vam començar pel pavelló i vam seguir pels espais de l’entorn. Ara s’utilitza per a tot el que dona”, assenyala, i fa notar que està convençuda que és un espai “que dona molta vida de poble”. L’espai Àgora, un cobert per acabar on hi havia una piscina, es va transformar, en plena pandèmia, en lloc de trobada a l’aire lliure per fer esport. “Ens ha fet un servei increïble aquest temps”, diu. El sector té més usos. Hi ha també pistes de pàdel i un camp de voleibol de platja. Uns equipaments esportius que tendien a la ruïna s’han transformat, en poc més de deu anys, en un sector de serveis molt usat pels veïns.

Al solar del costat, hi ha d’anar, a més, el nou institut, que substituirà els barracons amb què funciona l’actual centre educatiu des de fa tretze anys. “Fa un any i mig, el conseller va venir a dir-nos que ja teníem institut i teníem també reservada la partida pressupostària del govern. Estem en procés d’execució del projecte i faltarà l’execució.” Mentrestant, Vilafant hi ha portat un carril bici i els serveis perquè només falti aixecar-hi l’edifici. “La veritat, se’ns fa lent i costós per tota la burocràcia que comporta”, admet.

Fem un canvi d’escenari fins a Palol Sabaldòria, un espai que no té res a veure amb l’anterior. Ens explica que està en plena execució el projecte de rehabilitació del mas, unes obres que haurien d’estar acabades aquest juliol vinent. No se’n pot estar: “Estem molt il·lusionats per completar-ho.” Aquest mas el va comprar l’Ajuntament fa uns 20 anys. Era un mas agrícola del segle XVI que forma part d’un conjunt que va ser declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN) l’any 2014 per les troballes arqueològiques que s’hi van fer. Des de les primeres troballes engrescadores, no s’han frenat els treballs fins ara “gràcies a diverses subvencions”.

El mas de Palol Sabaldòria està immers en un conjunt on hi ha l’església preromànica de Sant Miquel, la torre de l’homenatge i el castell i tota la muralla que travessa i envolta tot el conjunt. “Aquest any van descobrir un fossar impressionant que realment ens va deixar sorpresos.” Estratègicament, el mas de Palol té un gran interès, perquè geogràficament queda situat al mig dels tres nuclis (Camp dels Enginyers, el nucli antic i les Forques) i en un entorn natural.

I de Palol, en cotxe de tornada cap a l’inici, ens aturem a l’entorn de l’estació de l’alta velocitat. El municipi de Vilafant està travessat per l’N-260, la línia d’alta velocitat, la línia de tren convencional i l’autopista AP-7. “La partició del municipi per les infraestructures és la que és i ens condiciona. Però tenim molta confiança que l’estació del TGV sigui intermodal i tenim claríssim que ens ha d’aportar tot el que no tenim”, defineix Cantenys, que afirma amb convicció que “l’entorn de l’estació ha de fer arribar la transformació de Vilafant”. En aquest sentit, el nou POUM, que evoluciona paral·lelament al de Figueres en la seva tramitació, ho preveu. “Nosaltres hem projectat en aquella zona un barri nou que no estigui d’esquena a Vilafant, sinó que continuï cap al Puig Grau. Primer, hi ha una combinació de casetes del mateix estil que hi ha al barri i es preveu la introducció de serveis, de petits comerços, fins a arribar al punt de l’entorn de l’estació, i allà estan dimensionats i projectats tots els serveis que puguin anar associats a una estructura com una estació intermodal de trens d’alta velocitat.”