Política

estat espanyol

La Moncloa es desvincula del ‘Catalangate’

No contempla una investigació interna i no aclareix si utilitza Pegasus

L’executiu espanyol creu que el cas no afectarà les relacions amb la Generalitat ni la taula de diàleg

El govern espa­nyol nega cap relació amb el Cata­lan­gate, el cas d’espi­o­natge mas­siu que ha posat de mani­fest The New Yorker a través d’una inves­ti­gació de Citi­zen Group que afecta 65 polítics i agents soci­als cata­lans. La por­ta­veu de l’exe­cu­tiu, Isa­bel Rodríguez, ha afir­mat en roda de premsa a la Mon­cloa que el seu exe­cu­tiu no té “res a veure ni res a ocul­tar” i, per tant, “col·labo­rarà al màxim amb la justícia en la inves­ti­gació dels fets” si ho reque­rei­xen, perquè “Espa­nya és un estat de dret i de democràcia plena”. En tot cas, Rodríguez ha des­car­tat la inves­ti­gació interna que li demana Podem, i s’ha empa­rat en la llei de secrets ofi­ci­als per no acla­rir si el CNI uti­litza el pro­grama Pega­sus.

Fonts de l’exe­cu­tiu espa­nyol han apun­tat que la Mon­cloa ja ha abor­dat la qüestió amb la Gene­ra­li­tat, amb qui hi ha “una comu­ni­cació per­ma­nent”. Aquesta con­versa sobre el ’Cata­lan­gate’, apun­ten, no s’ha produït a nivell de pre­si­dents. Les matei­xes fonts sos­te­nen que el cas no afec­tarà la taula de diàleg ni tam­poc les rela­ci­ons amb la Gene­ra­li­tat. La taula de diàleg, apun­ten, “no té data”, però “s’està avançant”.

Més enllà d’això, l’exe­cu­tiu espa­nyol no con­tem­pla per ara cap tipus d’inves­ti­gació interna. Fonts de la Mon­cloa sos­te­nen que qual­se­vol acti­vi­tat d’escolta per part del CNI ha d’estar empa­rada per una reso­lució judi­cial, i insis­tei­xen que el seu govern sem­pre actua en el marc de la llei.

En aquest marc ha evi­tat donar res­posta a les peti­ci­ons que ha llançat aquest dimarts el por­ta­veu de Podem, Pablo Eche­ni­que, que ha recla­mat “expli­ca­ci­ons clares” per part dels minis­te­ris de Defensa i Inte­rior, i que si cal “rodin caps” . “Els grups par­la­men­ta­ris poden sol·lici­tar el que con­si­de­rin, però la posició del govern és aquesta”, ha conclòs.

“El govern no accepta que es posi en qüestió la qua­li­tat democràtica del nos­tre país, perquè Espa­nya és un estat democràtic i de dret on es res­pec­ten les lli­ber­tats indi­vi­du­als”, ha dit Rodríguez en roda de premsa. En aquest sen­tit, ha insis­tit que a l’Estat la llei esta­bleix que per limi­tar drets cal una reso­lució judi­cial moti­vada.

La Mon­cloa tam­poc con­tem­pla una com­pa­rei­xença del pre­si­dent espa­nyol, Pedro Sánchez, al Congrés per acla­rir el cas. En tot cas, segons Rodríguez, serà la minis­tra de Defensa, Mar­ga­rita Robles, qui infor­marà la cam­bra, perquè ha dema­nat una com­pa­rei­xença al Congrés aquest dimarts per expli­car “qüesti­ons que li són pròpies” i per tant estarà “a dis­po­sició dels dipu­tats”. Amb tot ha admès que Robles no podrà par­lar de qüesti­ons sot­me­ses a la Llei de secrets.

També ha evi­tat con­fir­mar o des­men­tir si el CNI ha uti­lit­zat en alguna ocasió el pro­grama Pega­sus adduint al fet que hi ha matèries qua­li­fi­ca­des de “secre­tes” que no pot res­pon­dre perquè són qüesti­ons de segu­re­tat, i la llei li pro­hi­beix explícita­ment donar detalls.

Amb tot, Rodríguez ha vol­gut des­ta­car “l’esforç que s’ha fet per tre­ba­llar en la des­ju­di­ci­a­lit­zació del con­flicte a Cata­lu­nya” i el fet que “avui fruit de la deter­mi­nació del govern i la soci­e­tat cata­lana no s’assem­bla en res a la situ­ació del 2017”.

“Sem­pre hem mos­trat la total col·labo­ració del govern amb la justícia en tot el que puguem apor­tar”, ha dit Rodríguez, i per tant cal insis­tir que aquest “és un país democràtic i de dret on no s’espia ni s’inter­ve­nen comu­ni­ca­ci­ons si no és a l’empara de la llei”.

El Suprem no acla­reix si va donar auto­rit­zació

El Tri­bu­nal Suprem no ha acla­rit tam­poc a pre­gun­tes de l’ACN si va donar auto­rit­zació o no a cap ope­ració d’escolta per part del Cen­tre Naci­o­nal d’Intel·ligència (CNI), però fonts d’aquesta ins­ti­tució recor­den que aquest tipus d’ope­ra­ci­ons estan regu­la­des per la Llei 11/2002 i la Llei orgànica 2/2002 que esta­blei­xen que les ope­ra­ci­ons d’escolta han d’estar aco­ta­des en el temps i pel que fa a les per­so­nes afec­ta­des i que, per tant, no poden ser genèriques.

En aques­tes peti­ci­ons per escrit, el CNI ha de deta­llar els objec­tius de la inter­cepció de les comu­ni­ca­ci­ons i els fets que la jus­ti­fi­quen. El magis­trat que s’encar­rega de donar o no les auto­rit­za­ci­ons és Pablo Lucas, con­si­de­rat com a pro­gres­sista.

A pre­gun­tes de l’ACN el CNI declina també per ara fer cap comen­tari sobre el ‘Cata­lan­gate’.

En tot cas, Fonts del Suprem recor­den que les ope­ra­ci­ons que pot auto­rit­zar el magis­trat del Suprem han d’emmar­car-se en les con­di­ci­ons i requi­sits que esta­blei­xen les dues lleis que regei­xen l’acti­vi­tat del CNI.

La Llei 11/2002, regu­la­dora del CNI, esta­bleix a l’arti­cle 2.2 esti­pula que les acti­vi­tats del CNI han de tenir un “con­trol judi­cial previ” segons el que esta­bleix la Llei orgànica 2/2002, que diu que el secre­tari d’Estat Direc­tor del CNI haurà de sol·lici­tar “al magis­trat del Tri­bu­nal Suprem com­pe­tent” una “auto­rit­zació per a l’adopció de mesu­res que afec­tin la invi­o­la­bi­li­tat del domi­cili i al secret de les comu­ni­ca­ci­ons”.

La llei esta­bleix també que en aquesta sol·lici­tud, que ha de ser per escrit, el CNI ha d’espe­ci­fi­car “les mesu­res que se sol·lici­ten”, els “fets que jus­ti­fi­quen la sol·lici­tud, fina­li­tats que la moti­vem i raons que acon­se­llen l’adopció de les mesu­res sol·lici­ta­des”.

L’espi­o­natge legal no pot ser genèric

També, segons l’arti­cle 1 de la Llei orgànica 2/2002 regu­la­dora del con­trol judi­cial del CNI, la petició ha d’incloure la “iden­ti­fi­cació de la per­sona o per­so­nes afec­ta­des”, i la “durada de les mesu­res, que no podrà exce­dir de 24 hores en el cas d’afecció a la invi­o­la­bi­li­tat del domi­cili i de tres mesos per a la inter­venció de les comu­ni­ca­ci­ons postals, telegràfiques, telefòniques o de qual­se­vol altra mena”. Aquest període de tres mesos “és pror­ro­ga­ble per suc­ces­sius períodes iguals en cas de neces­si­tat”.

Un cop rebuda la petició, el magis­trat ha d’acor­dar amb una reso­lució moti­vada la con­cessió o no de l’auto­rit­zació, i el direc­tor del CNI ha d’orde­nar “la imme­di­ata des­trucció del mate­rial rela­tiu a totes les infor­ma­ci­ons que s’hagin obtin­gut amb l’auto­rit­zació però que no guar­din relació amb l’objecte o fina­li­tats d’aquesta”.

Actu­al­ment, el magis­trat del Suprem que s’encar­rega de donar o no aques­tes auto­rit­za­ci­ons és Pablo Lucas, magis­trat con­si­de­rat del sec­tor pro­gres­sista que segons infor­ma­ci­ons periodísti­ques és una per­sona pròxima a l’exvi­ce­pre­si­denta del govern Car­men Calvo i seria el can­di­dat que el PSOE pretén com a futur pre­si­dent del Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial (CGPJ) en subs­ti­tució de Car­los Les­mes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia