Política

Elna, primer municipi de la Catalunya del Nord en què es podrà parlar en català als plens

L’Ajuntament aprova canviar el reglament municipal per incloure aquest “dret”, a condició que es tradueixi al francès

L’Ajun­ta­ment d’Elna, a la Cata­lu­nya del Nord, ha apro­vat can­viar el regla­ment muni­ci­pal per per­me­tre fer les inter­ven­ci­ons als plens en català. Es tracta del pri­mer muni­cipi nord­ca­talà que adopta una decisió d’aquesta mag­ni­tud, tot i que la mesura inclou que necessària­ment es tra­du­ei­xin al francès. Tot va començar fa dos mesos quan el tinent d’alcalde va fer una inter­venció en català que va pro­vo­car que els regi­dors de l’opo­sició mar­xes­sin del ple. “Ho van denun­ciar al pre­fecte, que ens va dir que no es podia fer”, relata l’alcalde, Nico­las Gar­cia. No con­for­mes amb la situ­ació, van ele­var la con­sulta a una jurista, que va con­cloure que “hi havia el dret de par­lar i lle­gir les deli­be­ra­ci­ons en català a con­dició de tra­duir-les”.

Elna, bres­sol de la mater­ni­tat de la mes­tra suïssa Eli­sa­beth Eiden­benz i del referèndum de l’1 d’Octu­bre, ha tor­nat a situar-se al mapa. El ple muni­ci­pal va apro­var aquest dijous –amb el vot en con­tra dels cinc regi­dors de dre­tes de l’opo­sició- can­viar el punt 19 del regla­ment intern del con­sis­tori per per­me­tre deba­tre a les ses­si­ons en català.

La mesura, ava­lada per una jurista, per­metrà que els regi­dors que es vul­guin expres­sar en aquesta llen­gua ho puguin fer sem­pre que després es tra­du­eixi al francès per faci­li­tar la com­prensió de tot­hom i que, en el cas que es facin actes escri­tes en català, la tra­ducció al francès “des­ta­qui” per damunt del català.

L’alcalde d’Elna diu que des de l’equip de govern defen­sen el patri­moni del muni­cipi que, “més enllà de la cate­dral, el claus­tre, la mater­ni­tat i les mura­lles, també inclou el català”. Per això i a l’espera de tenir més recur­sos, es plan­te­gen que l’acta del ple d’aquest dijous es trans­cri­gui en català i francès i que a la pro­pera sessió els regi­dors que ho vul­guin ja puguin inter­ve­nir en aquesta llen­gua “mar­ti­rit­zada” a la Cata­lu­nya del Nord.

Gar­cia deta­lla que tot ple­gat va començar fa dos mesos quan el tinent d’alcalde, Pere Man­za­na­res, va inter­ve­nir en català al ple i els regi­dors de l’opo­sició van aban­do­nar la sessió. Ho van denun­ciar al pre­fecte i aquest els va fer arri­bar una carta dient que “no estava permès”. “Però com que nosal­tres som tos­su­da­ment cata­lans, vam pre­gun­tar i vam dema­nar ajuda i ens van dir que ens enga­nya­ven, que teníem aquest dret”, deta­lla l’alcalde.

L’Ajun­ta­ment va tra­me­tre la res­posta de la jurista al pre­fecte dels Piri­neus Ori­en­tals, que “final­ment ens va dir que teníem raó”. Ara, han deci­dit fer un pas més i apro­var un canvi del regla­ment per fer-ho efec­tiu con­ver­tint-se així en el pri­mer muni­cipi de la Cata­lu­nya Nord que per­metrà par­lar en català als plens.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.