ERC no assegura el suport al PSOE al Congrés
Exigeix al govern estatal investigació, explicacions i dimissions pel ‘Catalangate’ i avisa que la confiança s’ha acabat de trencar
Posa en dubte la propera votació dijous, i Vilagrà diu que la legislatura espanyola “s’aguanta per un fil”
“La legislatura espanyola s’aguanta per un fil.” Ras i curt, així ho va resumir ahir a RAC1 la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i així ho va constatar en altres paraules al cap d’una estona la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, després de la permanent del partit que va valorar el Catalangate, el cas d’espionatge massiu a 65 independentistes catalans destapat fa vuit dies per The New Yorker. Vilalta, que no va parar de repetir que és un “escàndol democràtic majúscul” que vulnera drets fonamentals, va elevar el to per avisar que la resposta que ha donat fins ara el govern espanyol és “més que insuficient” i no va assegurar que es mantingui el suport que ha donat al PSOE al Congrés fins ara, començant per votacions de demà passat mateix, com la convalidació del decret de mesures per afrontar les conseqüències de la guerra d’Ucraïna. “Veurem en les properes hores i dies com evolucionen els fets i quines són les actuacions del govern de l’Estat. En funció d’això, decidirem la nostra posició en properes votacions al Congrés i al Senat”, exposava, abans d’etzibar: “Té temps, el govern espanyol, d’estar a l’altura d’aquí a dijous.”
Amb un to dur, doncs, Vilalta obria la porta a retirar el suport parlamentari al govern espanyol, per bé que alhora es resistia a donar per fet aquest pas. Per un cantó, així, recordava que ERC vol “seguir sent el soci més fiable” del poble de Catalunya per donar els seus vots a mesures que puguin ser “útils”, i alhora relativitzava que no té “cap pacte” amb el PSOE i recordava que ja va votar en contra de la reforma laboral. Per l’altre cantó, però, admetia que l’anàlisi de cada votació no es pot deslligar del “context” en què es produeix, i reflexionava que el cas “ha acabat de trencar la confiança, que ja era minsa”, amb el govern espanyol. “És evident que el Catalangate afecta la presa de decisions d’ERC”, subratllava, abans de sentenciar que l’Estat “n’ha de ser conscient, i s’ha de moure”.
I moure’s, per als republicans, vol dir que es comprometi a grans trets amb tres idees: investigar, informar amb transparència i “assumir les responsabilitats i conseqüències polítiques com es faria a la resta de països democràtics”. És a dir, amb “les dimissions que facin falta”. Això sí, Vilalta no va especificar de qui: “Qui tingui la responsabilitat de l’espionatge, qui es demostri que ho sabia i ho ha permès”, esgrimia, i denunciava que “algú ha permès que això passés i no pot quedar impune”. La republicana, que donava per fet que l’Estat n’és el responsable i que La Moncloa estava al cas de l’espionatge, lamentava que fins ara s’hagin donat explicacions “minses, insuficients i inconcretes”, que fins i tot generen més incerteses. I trobava “cosmètiques” les mesures anunciades la vigília pel ministre de la Presidència, Félix Bolaños, com la constitució immediata de la comissió de secrets oficials al Congrés i el compromís de més “control intern” al CNI. “No n’hi ha prou per tancar una crisi tan gran com aquesta, no serveix escudar-se en la llei de secrets oficials” o en un suposat permís judicial, reblava, mentre recordava que una investigació interna sense garanties “genera molts dubtes”. “El govern espanyol ha d’anar molt més enllà, i ho sap”, cloïa.
En la mateixa línia, Vilagrà lamentava a Catalunya Ràdio que, en la reunió que hi va tenir la vigília, el ministre Félix Bolaños en cap moment es va comprometre a buscar i fer cessar els responsables de l’espionatge, i recordava que la comissió de secrets oficials és més “un acte de fe” que res, a part que a sobre els diputats després no poden difondre el que s’hi explica. La consellera reiterava que les relacions entre els dos governs “han entrat en una altra etapa”, i de moment només es mantindran en l’àmbit tècnic, ja que avisava que fins que no hi hagi “decisions contundents” la Generalitat no seurà a negociar res més. És per això que ella mateixa va decidir no anar ahir a la reunió convocada pel COE sobre la candidatura als Jocs del 2030 amb els governs espanyol i aragonès, i hi va enviar la seva mà dreta, Núria Cuenca. Tant Vilagrà com Vilalta, a més, van lamentar el silenci del president espanyol fins ara i van demanar que es trobi amb Aragonès. “Sánchez no es pot amagar més, perquè té una crisi sideral”, deia la consellera.
Junts colla per trencar
Pel seu cantó, el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, va exigir la creació d’una comissió d’investigació al Congrés i va instar a “trencar les relacions polítiques” amb el govern espanyol fins que no es creï. Per predicar amb l’exemple, en concret, va anunciar una “suspensió de totes les relacions polítiques” amb l’Estat en el suport parlamentari, les comissions bilaterals i altres espais de diàleg i treball amb el govern espanyol, i fins i tot ha elaborat un “protocol” sobre l’actuació dels seus consellers. És per això que va instar ERC i l’executiu a “aplicar en bloc” el mateix, de manera “clara i inequívoca”. Sànchez, a més, lamentava el silenci del president espanyol i de la fiscalia, que els fa “còmplices”.
Això sí, el de Junts esquivava pronunciar-se sobre si també s’ha de trencar el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona, i demanava no “banalitzar” l’escàndol d’espionatge. “Qui vulgui fer veure que el Catalangate es resol en un ajuntament o una diputació equivoca enormement el marc del problema”, reflexionava, una posició que segons ell “no entra en col·lisió amb cap dels punts del Consell per la República”, que en un comunicat diumenge exigia a l’independentisme no sols “trencar tota relació política” amb l’Estat, sinó també tots els acords amb partits “que participin en governs que es neguin a investigar la trama criminal”.
Igual que ERC, a Junts no li mereixen “cap confiança” les mesures anunciades per Bolaños, i exigeix conèixer tots els detalls del cas: qui va ordenar l’espionatge, com s’ha finançat, qui en tenia coneixement, a qui ha afectat en concret o si ha estat autoritzat judicialment. ERC, en aquest sentit, va presentar ahir una bateria de preguntes per escrit al Congrés i al Senat per aclarir tots els aspectes de la trama. A més, quatre diputats espiats de Junts, el PDeCAT, la CUP i Bildu van sol·licitar empara per carta a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i la van instar a investigar “qui hi ha darrere” la intrusió als seus mòbils. Segons ells, l’espionatge suposa “indirectament” un “atac” a tot el Congrés i al seu funcionament efectiu.
Entretant, el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, va assegurar que seran “al costat de totes les iniciatives que intentin conèixer la veritat”, i va apostar per la col·laboració institucional com a “únic camí”. Mena no s’imagina que no es creï una comissió d’investigació al Congrés i Pedro Sánchez i el PSOE no hi donin la cara. “La gravetat del cas assenyala que hi haurà d’haver responsabilitats polítiques quan tinguem totes les investigacions concloses”, avançava.
LES FRASES
Topada del president Aragonès i la ministra Robles
Al vespre, el president Pere Aragonès va etzibar a la ministra de Defensa, Margarita Robles, que “el respecte a la legalitat es demostra amb transparència”, després que ella defensés les actuacions del CNI i subratllés que tant el govern espanyol com “tots els seus organismes públics” actuen “amb el més escrupolós respecte a la legalitat vigent”. La ministra, a més, es va escudar en el fet que la llei “estableix un deure de secret”, i confia que aviat es puguin donar més explicacions en la comissió de despeses reservades del Congrés. “La ministra del CNI no es pot excusar amb declaracions buides i apel·lacions a la confidencialitat incontrastable”, li retreia després el president. “Només acceptarem explicacions clares i l’assumpció de responsabilitats. Anirem fins al final”, cloïa.
El ministre de Presidència, Félix Bolaños, havia defensat al matí que les mesures proposades són “valentes” i “molt importants”, i permetran “donar tranquil·litat” sobre el funcionament de les institucions, i alhora es proposava “recuperar la confiança” del govern, amb qui admet que les relacions estan en “un moment complicat”. Entretant, el PSOE va deixar clar que “no entendria un no” d’ERC al decret d’Ucraïna i va demanar “no barrejar-ho” amb el Catalangate, mentre que per al PSC ara “no toca” demanar dimissions, perquè s’està “a l’inici del procés”.
