Política

POLÍTICA

ESPIONATGE A L'INDEPENDENTISME

L’opacitat dels secrets d’estat

La llei blinda els secrets oficials i no estableix cap termini per fer-los públics

Només el govern espanyol pot aixecar-ne el secret

El CNI pot punxar un telèfon durant sis mesos amb permís judicial

Final­ment es cons­ti­tuirà la comissió par­la­mentària de secrets ofi­ci­als perquè el CNI doni expli­ca­ci­ons als grups par­la­men­ta­ris, també a ERC, Junts i Bildu, els diri­gents dels quals han estat vícti­mes de l’espi­o­natge per mitjà del pro­grama informàtic Pega­sus. Però ahir mateix aquests grups exi­gien una comissió d’inves­ti­gació i expli­ca­ci­ons públi­ques perquè les matei­xes lleis esta­tals que empa­ren el secret de les acti­vi­tats d’espi­o­natge del CNI empa­ren el secret de les infor­ma­ci­ons cone­gu­des a la comissió del Congrés.

Una de les par­ti­cu­la­ri­tats de la llei de secrets ofi­ci­als espa­nyola és que no esta­bleix cap ter­mini perquè es des­clas­si­fi­quin els infor­mes ela­bo­rats pels ser­veis d’intel·ligència. Tenint en compte que és una llei fran­quista apro­vada el 5 d’abril del 1968 que només es va modi­fi­car l’octu­bre del 1978 com un dels pac­tes de la Tran­sició, manté en secret, per exem­ple, docu­men­tació de la Guerra Civil i el fran­quisme, de la venda d’armes a la dic­ta­dura xilena de Pinoc­het, de la Tran­sició i el cop d’estat del 23-F del 1981 o de la guerra bruta dels GAL i con­tra ETA.

Ni tan sols s’ha modi­fi­cat el blin­datge abso­lut i per­ma­nent dels docu­ments que l’arti­cle 3 de la llei fran­quista clas­si­fica entre mate­rial “secret” o “reser­vat” sense incloure-hi cap moda­li­tat més fle­xi­ble. La llei declara “matèries clas­si­fi­ca­des els afers, actes, docu­ments, infor­ma­ci­ons, dades i objec­tes el conei­xe­ment dels quals per per­so­nes no auto­rit­za­des pugui danyar o posar en risc la segu­re­tat i defensa de l’Estat”. I és el Con­sell de Minis­tres qui els pot clas­si­fi­car com a secret ofi­cial i també és l’únic que els pot des­clas­si­fi­car. De fet, la reforma legal del 78 man­te­nia la mateixa potes­tat de clas­si­fi­cació que té el govern espa­nyol a la Junta de Caps de l’Estat Major mili­tar. El Congrés i el Senat són els únics que tenen dret a conèixer la infor­mació però sem­pre “en ses­si­ons secre­tes” el con­tin­gut de les quals no poden reve­lar els par­la­men­ta­ris que hi pre­nen part –la poste­rior llei regu­la­dora del CNI que, el 2002, subs­tituïa l’ante­rior Cesid, només l’obliga a donar comp­tes al Congrés i no al Senat.

Aquesta llei regu­la­dora del CNI el fa res­pon­sa­ble “de faci­li­tar al pre­si­dent del govern i al govern de la nació les infor­ma­ci­ons, anàlisis, estu­dis o pro­pos­tes que per­me­tin pre­ve­nir i evi­tar qual­se­vol perill, amenaça o agressió con­tra la inde­pendència o inte­gri­tat ter­ri­to­rial d’Espa­nya, els interes­sos naci­o­nals i l’esta­bi­li­tat de l’estat de dret i les seves ins­ti­tu­ci­ons”. La llei del CNI esta­bleix que els par­la­men­ta­ris de la comissió del Congrés hau­ran de guar­dar secret sobre la infor­mació que rebin i no podran dis­po­sar de cap còpia de docu­ment. A més, els par­la­men­ta­ris no tenen dret a conèixer les fonts i mit­jans que uti­lit­zen els agents secrets del cen­tre d’intel·ligència.

Una llei orgànica regula el con­trol judi­cial previ de les acti­vi­tats del CNI. Com seria el cas de l’espi­o­natge als càrrecs públics inde­pen­den­tis­tes cata­lans i bas­cos, aquesta llei orgànica obliga que un magis­trat del Tri­bu­nal Suprem auto­ritzi l’entrada en domi­ci­lis par­ti­cu­lars així com l’escolta de con­ver­ses pri­va­des. El direc­tor del CNI ha d’espe­ci­fi­car les mesu­res que sol·licita al magis­trat, els fets i objec­tius que ho jus­ti­fi­quen, així com la durada –en el cas d’escol­tes telefòniques, pot ser de tres mesos pror­ro­ga­bles fins als sis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.