El PSC vota a favor que el Parlament ho dugui a la justícia

El Parlament va aprovar ahir al matí, en un punt introduït d’urgència en el ple a última hora, presentar una denúncia davant de les autoritats judicials pel Catalangate, que afecta diversos diputats i exdiputats. Només Vox, Cs i el PP s’hi van oposar, ja que els comuns i fins i tot el PSC hi van votar a favor amb els grups independentistes, just després del que va ser el primer debat parlamentari sobre el cas d’espionatge massiu. “Estem a favor d’aclarir els fets i que s’estableixin les responsabilitats necessàries”, justificava el socialista Ferran Pedret, que refusava qualsevol “intervenció de les comunicacions” que no tingui empara legal o autorització judicial, i reclamava atenir-se sempre “a les garanties d’un procediment”. Pedret puntualitzava que en precedents similars de casos d’espionatge els últims anys sempre han donat suport a investigar-ho, si bé recordava que “l’àmbit en què cal donar explicacions” haurà de ser la comissió de secrets oficials del Congrés.

La líder dels comuns, Jéssica Albiach, assegurava el suport “a totes les iniciatives per aclarir la veritat”, si bé assenyalava que aquest no és un conflicte “entre Catalunya i l’Estat”, sinó “entre demòcrates i conspiradors”. “És un atac de l’estat profund contra l’estat de dret”, sentenciava. En tot cas, reclamava que al final de les investigacions es depurin responsabilitats, “i això vol dir dimissions”, si bé alertava que “no tindria sentit” que l’independentisme ho fes pagar a la ciutadania, en al·lusió, per exemple, al seu vot en el decret de mesures per la guerra d’Ucraïna que avui ha d’aprovar el Congrés.

El diputat d’ERC Jordi Orobitg va insistir que “cap autorització judicial pot avalar” una intromissió en la intimitat per idees polítiques, i Junts va lamentar que ni el govern estatal ni la fiscalia hagin pres mesures. “Cal una comissió oberta per aclarir-ho: o comissió o complicitat”, etzibava la portaveu, Mònica Sales. Des de la CUP, Carles Riera va deixar clar que “no és negociable” que no hi hagi conseqüències polítiques, i va constatar que “no hi ha cap motiu” per participar en “l’estabilitat de l’actual marc polític”. “S’imposa la no cooperació”, concloïa.

Abans del debat, la presidenta, Laura Borràs, va llegir una declaració, aprovada la setmana passada a la junta de portaveus, per condemnar l’espionatge polític, solidaritzar-se amb els afectats i exigir a l’Estat la investigació dels fets i l’adopció de mesures perquè no es repeteixi. Borràs va fer fora de l’hemicicle el diputat de Cs Matías Alonso, que es va queixar reiteradament sense tenir la paraula que el reglament no la facultava per llegir el document, ja que només ho permet en cas de declaracions “unànimes”. “Vergonya de presidenta, de Parlament i de lletrats”, s’indignava el líder del grup, Carlos Carrizosa, que veuria “normal” que s’hagués espiat els que “volen destruir l’Estat”. “Els afectats poden anar als jutjats, però la institució s’ha de mantenir al marge”, opinava Alejandro Fernández, del PP, que es fa creus que es deixi entrar independentistes a la comissió de secrets del Congrés. A la sessió de control posterior, el president Pere Aragonès va censurar “l’actitud impresentable” de Cs, que “cada vegada que hi ha un tema que els molesta es dediquen a muntar un xou”.