Aragonès assenyala Robles
La ministra de Defensa reconeix implícitament l’espionatge a l’independentisme i encén el president, que ja demana el seu cap
Junts i la CUP reclamen a ERC, que se’n pot desmarcar avui al Congrés, que no doni estabilitat a l’Estat
Robles es mostra orgullosa del CNI i envia els afectats als tribunals
Les hostilitats entre el govern català i l’espanyol arran de l’esclat del Catalangate van enfilar-se ahir un esglaó més, quan el president Pere Aragonès va verbalitzar en la sessió de control al Parlament el que era un secret de domini públic, i va posar nom i cognoms, els de la ministra de Defensa, Margarita Robles, a la demanda genèrica de dimissions que havia fet fins ara el govern. “La ministra de Defensa ha d’assumir responsabilitats, i si ella no ho vol fer que n’hi facin assumir”, va etzibar Aragonès, que instava Pedro Sánchez, que li va atorgar la confiança, a destituir-la si no plega ella, perquè “no està responent amb la capacitat mínima per a aquest càrrec”. “Fins ara les explicacions han estat absolutament insuficients, i en alguns casos insultants”, va deplorar igualment Aragonès.
El detonant que va precipitar la petició va arribar a primera hora des del Congrés, on, responent a una qüestió de la CUP, la ministra va admetre implícitament i sense manies l’espionatge polític a l’independentisme. “Què ha de fer un Estat quan algú vulnera la Constitució, declara la independència, talla les vies públiques o està tenint relacions amb dirigents polítics d’un país que està envaint Ucraïna?”, es va destapar. I no es va quedar aquí, ja que va continuar buidant el pap contra els independentistes, acusant-los d’hipocresia: “Els va molt bé en aquest moment aparèixer com a víctimes, però no diuen res quan es hackegen organismes com el SEPE o telèfons de ministres.” “No els he vist mai defensar els principis bàsics de l’estat de dret”, va cloure.
Robles, en canvi, es va mostrar orgullosa del CNI i va assegurar que “tots els organismes” de l’Estat “compleixen estrictament la legalitat” i estan “compromesos amb l’estat de dret des de fa moltíssim”. Segons ella, molts dels que estan “donant lliçons hauran de callar” quan el CNI pugui aportar tota la informació en la comissió de secrets oficials i va criticar que l’independentisme acusi “sense cap suport probatori”. A més, com va fer dimarts al Senat, va tornar a instar els afectats a anar als tribunals “si tenen dubtes”. “Això és un estat de dret, són els jutges els que diuen si hi ha espionatge”, va reblar.
En un to més moderat, en canvi, es va expressar el president Pedro Sánchez, que va parlar ahir per primer cop des que el cas va esclatar fa 10 dies, si bé va esquivar també qualsevol assumpció de responsabilitat. Sánchez va defensar les mesures ja adoptades, que segons ell aporten “transparència, objectivitat i rendició de comptes” al cas. Igualment, va defensar que el CNI ha actuat sempre “atenent-se escrupolosament a la llei” i va recordar que el seu govern ja ha demostrat la ferma voluntat de “diàleg” per “fer possible el retrobament entre la societat catalana”. “Al llarg d’aquesta legislatura, aquest govern amb paraules i fets ha demostrat la ferma voluntat de diàleg per superar una crisi”, va dir al líder d’ERC Gabriel Rufián, a qui va demanar “reconstruir” la confiança i “reforçar” el diàleg.
Altres ministres van parlar també del cas. El de la Presidència, Félix Bolaños, també en un to més suau va demanar que no es prejutgi el CNI i s’esperi a les explicacions que donin els seus responsables en la comissió de despeses reservades: “Escoltin el CNI i comprovin que l’estat de dret funciona i ho fa amb totes les garanties”, va etzibar al diputat d’EH Bildu Jon Iñarritu, un altre dels espiats, que el va acusar de “no fer front com cal” a l’escàndol i també li va exigir “mesures contundents”. Pel seu cantó, la ministra de Justícia, Pilar Llop, va acusar els independentistes d’alimentar “el monstre” de l’extrema dreta amb les seves queixes: “Encoratjar el fantasma que la democràcia no funciona dona ales als qui enyoren temps passats d’exili i repressió”, va alertar, mentre deia que “no és el camí”.
Reacció catalana
“Avui hem vist unes declaracions de la ministra de Defensa que la incapaciten políticament per continuar en aquest càrrec i per gestionar el pitjor escàndol d’espionatge de les darreres dècades”, va respondre Aragonès des del Parlament, visiblement irritat, mentre acusava Robles de “bombardejar” qualsevol intent de trobar responsables i solucions. “Pel simple fet de defensar la independència, hi ha via lliure perquè se’ns espiï, això és el que ha dit”, es va indignar, en resposta al líder del grup d’ERC, Josep Maria Jové, que al seu torn va acusar Robles del fet que en els últims dies “no ha parat de mentir, difamar i amenaçar”. Jové va exigir que es desclassifiqui la informació sobre el cas, i va deixar clar que, com més trigui la resposta, “més conseqüències legals però també polítiques” tindrà, en al·lusió a la possible retirada del suport al Congrés. En una interpel·lació al vespre, en el mateix sentit es va expressar Laura Vilagrà, la consellera de la Presidència.
Aquest fet va centrar bona part de la sessió de control. El líder del grup de Junts, Albert Batet, va felicitar-se del trencament de relacions amb La Moncloa, i va deixar clar que “no es pot continuar donant suport ni mantenint l’estabilitat de l’Estat”. Segons ell, Sánchez ahir no va aportar “cap solució ni cap voluntat d’investigació creïble”, sinó tan sols “paraules buides, com buida és la seva voluntat de diàleg”. “L’Estat espanyol no dialoga, espia”, va resumir.
La diputada de la CUP Eulàlia Reguant va reclamar també al govern “concreció” en les mesures que emprendrà davant les declaracions de “la guardiana de les clavegueres”. “El PSOE no són socis fiables, se’ns pixen a sobre i ens diuen que plou”, va etzibar la cupaire, que va retreure que els socialistes “no tenen cap incentiu” en la taula de diàleg perquè la part catalana ha renunciat a la confrontació, i va reclamar que s’acabi “la concertació” amb l’Estat en projectes com ara el dels Jocs. Aragonès responia un i altra reclamant que es traci una resposta “d’acord amb la unitat d’acció, compartint estratègia i no amb retrets” entre les víctimes. “La resposta política ha de ser la màxima unitat i les màximes aliances”, concloïa, mentre recalcava que cal assegurar-se també que no pugui tornar a passar.
El cap de l’oposició, Salvador Illa, va condemnar d’entrada “tota activitat il·legal” i “entén el neguit” dels espiats, però es va mostrar sorprès per les acusacions. “Em costa creure que vostè cregui que jo o algun membre del govern d’Espanya hem tingut a veure amb l’espionatge polític”, deia a Aragonès, mentre defensava Robles i el seu “inequívoc compromís per l’estat de dret”. Illa es va oferir a “col·laborar” en l’aclariment dels fets, però alhora va reclamar “no barrejar llibretes” i li va implorar que no caigui “en la política obstruccionista i de bloqueig”, en al·lusió a les votacions al Congrés. “Som prou bons per votar a favor d’iniciatives del govern i prou dolents per ser espiats?”, li va replicar Aragonès, que va retreure que calen unes “mínimes condicions” per a la negociació, i, “el que és pitjor, la reacció política no està a l’altura”.
El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ja va advertir al matí que el cas pot trencar definitivament la majoria progressista al Congrés. “Al PSOE, potser no li agrada ERC, Bildu, Més País, Compromís, el PDeCAT o Podem, no passa res, diguin-ho, tenen una alternativa, el PP, que és de centre, de centre penitenciari”, va ironitzar. En les votacions d’avui allà es veurà fins on arriba l’enuig d’ERC, que ahir al vespre no tenia decidit un vot que sembla decantar-se cap al no. De moment, ahir Sánchez va anul·lar un viatge a Polònia per poder ser-hi avui.
