Espionatge sense control
Israel i NSO exporten eines cibernètiques que no supervisen
Líders d’arreu del món reprimeixen amb tecnologia israeliana
Amnistia Internacional (AI) tem per la vida d’activistes i periodistes
Shalev Hulio i Omri Lavie, fundadors de la firma israeliana NSO, asseguren: “Si no ets un criminal, no t’has de preocupar.” Fa anys que al·leguen que Pegasus, el projecte estel·lar de la seva empresa, serveix per perseguir terroristes i pedòfils, i es desvinculen de l’ús que els compradors d’aquest sistema de ciberespionatge en puguin fer arreu del món. Dimecres, la ministra de l’Interior del govern espanyol, Margarita Robles, representava la convicció amb què dictadures i democràcies han abraçat la seva nova joguina preferida per espiar polítics, periodistes i activistes. “Què ha de fer un estat si es trenca la Constitució?”, deia al Congrés.
La suposada integritat d’NSO queda en paper mullat per l’acció del govern israelià, que utilitza els serveis d’aquest i altres grups israelians de ciberespionatge per fer amics. El Ministeri de Defensa obre la porta perquè es cometin agressions als drets humans a través d’una política d’exportació que es basa a no interferir ni supervisar, i que es mou pel desig d’agradar, malgrat els crims contra la humanitat sobre els quals se sustenta el seu sistema polític –segons grups com Human Rights Watch o Amnistia Internacional (AI).
El Catalangate se suma a escàndols previs que tenien Pegasus com a protagonista. Una investigació del grup Forbidden Stories i AI va revelar el juliol passat que els clients d’NSO havien atacat 200 periodistes, i que tenien 50.000 telèfons seleccionats per espiar a més de 50 països. “L’abús és generalitzat i posa en risc la vida de periodistes, d’activistes i dels seus familiars”, va dir aleshores Agnès Callamard, secretària general d’AI.
Les explicacions d’Israel i d’NSO no van resoldre la sensació de desprotecció entre figures d’oposició d’arreu del món. El govern va advertir en un comunicat que “prendria les accions necessàries” si s’assabentava que els clients d’NSO feien un ús inapropiat de Pegasus, però hi afegia que “l’Estat no té accés a la informació recollida pels clients d’NSO”. L’empresa també se’n rentava les mans: “NSO no té coneixement de les activitats dels seus clients.”
“A la nostra regió fa anys que hi veiem casos d’espionatge amb Pegasus”, diu Mohamad Najem a El Punt Avui. És el cap de SMEX, grup de referència en la defensa dels drets humans a l’entorn digital al món àrab, situat a Beirut. Alerta que molts periodistes i activistes han decidit no explicar que són víctimes de Pegasus “per por de l’assetjament, que va lligat amb l’espionatge”, i adverteix que l’autocensura és habitual entre els qui creuen ser espiats. Najem afirma que Pegasus “és il·legal, perquè no pots controlar el volum d’informació que extreus del telèfon”, i recorda que si se t’acusa d’un crim, hauries de ser jutjat en un tribunal i tenir una defensa: “Pegasus infecta el teu dispositiu sense justificació, procés legal ni supervisió.”
Alguns règims autoritaris que han tingut accés a Pegasus, com els EAU i el Marroc, són els mateixos que han establert relacions amb Israel el 2020, en uns acords moderats per Donald Trump que impulsaven la projecció diplomàtica de l’aleshores primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. L’ús de Pegasus com a moneda de canvi s’ha practicat també amb Hongria –únic membre de la UE que va impedir que Brussel·les demanés la fi de les hostilitats entre Israel i Hamas el 2021– i Ruanda –disposat a rebre demandants d’asil deportats–, entre altres.
Diuen que aquell va ser el moment en què els representants de l’Aràbia Saudita van caure rendits als talents de Pegasus. El 2017, membres d’NSO van reunir-se a Xipre amb funcionaris saudites per mostrar-los el sistema. El diari israelià Haaretz explica que un treballador d’NSO va demanar a un dels assistents que sortís a comprar un iPhone, per tal de demostrar que saber el número de telèfon és suficient per poder navegar sense restriccions pel dispositiu, fer-lo servir com a càmera o per enregistrar converses. Segons la font anònima de Haaretz, quan els saudites van veure la demostració, “no feia falta parlar àrab per entendre que estaven molt excitats amb el que estaven veient; era el que estaven buscant”.
Altres firmes
NSO no és l’única firma de ciberespionatge amb la qual Israel comercialitza gràcies a les generoses llicències d’exportació. QuaDream, fundada per extreballadors d’NSO, ha desenvolupat sistemes que tampoc requereixen la participació de la persona espiada. Cellebrite, per la seva banda, assegura que té mecanismes per evitar que els seus sistemes acabin a les mans equivocades, però una investigació de l’advocat israelià Eitay Mack revela que l’empresa fa negoci amb autoritats repressores. Una de les seves eines ha estat utilitzada contra 4.000 activistes a Hong Kong i Vladímir Putin la va emprar contra opositors com Aleksei Navalni. Cellebrite també ha arribat a Veneçuela, a Bielorússia i a Indonèsia. Segons el mateix Mack, el sistema és molt comú entre els serveis de seguretat del Vietnam, que el fan servir per torturar els detinguts aprofitant la informació extreta.