Robles es queda sola en defensa seva i del CNI
La ministra de Defensa s’escapoleix i sent un clam de dimissió pel ‘Catalangate’ que inclou Podem
Fa costat als espies i Paz Esteban i xoca amb Bolaños per la seguretat
Belarra culpa el CNI
ERC, Junts i la CUP li exigeixen que plegui
La cap del CNI va avui a la comissió de secrets estant a la corda fluixa
La ministra tasta la pitjor hostilitat amb Echenique i rep l’auxili de Vox
L’endemà que La Moncloa enaltís la transparència i alhora ordenés al PSOE aliar-se amb el PP i Vox per enterrar tota comissió d’investigació al Congrés, la ministra de Defensa, Margarita Robles, va acudir a la sessió que havia d’esclarir tot amb afany de consagrar la intervenció a la Brúixola Estratègica –punt de l’ordre del dia desfasat per l’escàndol de Pegasus, que ha infectat el seu iPhone i el del president– i esquivar la crisi més greu del CNI des de la refundació del Cesid el 6 de maig del 2002, ara fa vint anys. “A mi ja m’agradaria poder dir-ho... Però a aquestes altures de la vida no vull cometre un delicte”, es va justificar Robles per escapolir-se d’abordar l’origen de l’espionatge. La ministra es va quedar totalment sola en defensa seva i de la directora del CNI, Paz Esteban, fins al punt que al clam de l’independentisme perquè dimiteixi s’hi suma Podem. Per acabar d’embolicar la troca en el gir de guió de La Moncloa pel Catalangate, Robles xoca ara amb el company Félix Bolaños (Presidència) per qui dels dos és responsable de la seguretat dels iPhones.
En la seva maniobra de distracció, Robles va comptar amb un aliat d’excepció: el president de la comissió de Defensa, el diputat del PP José Antonio Bermúdez de Castro, va dedicar els minuts previs a visitar un per un tots els portaveus –amb especial atenció als independentistes catalans i bascos: Montse Bassa (ERC), Josep Pagès (Junts), Mireia Vehí (CUP) i Jon Iñarritu (EH Bildu)– per avisar-los que al temple de la paraula ell no toleraria cap al·lusió a cap punt que no fos la Brúixola Estratègica, un subterfugi per dir que tallaria el micròfon i censuraria tot esment a l’escàndol de Pegasus amb l’excusa que l’espionatge s’aborda a la comissió de secrets. Per moments, la sala Ernest Lluch del Congrés va ser una obra de teatre de combat en què els portaveus escapaven del censor Bermúdez de Castro com si dictessin un vell text destinat a la revista La Codorniz. “No diré la paraula prohibida, com si fos Voldemort”, es disculpava irònicament Mireia Vehí (CUP) cada vegada que al·ludia a Pegasus sense dir la paraula Pegasus.
Orgull pels 3.000 espies
Arrossegada pel pes de l’escàndol, però, Robles es va haver d’arremangar en la brega dialèctica i, de no abordar Pegasus motu proprio, va passar a dir que es mossegava la llengua. “A mi ja m’agradaria ja...”, repetia tot invocant una llei de secrets, la franquista del 1968 i lleument retocada el 1978, que està en vigor. Robles sí que va fer un elogi al cos d’espies i a la dona de 64 anys que va arribar al Cesid el 1983 i que des del febrer del 2020 és la cap de tots ells. “Estic particularment orgullosa dels 3.000 homes i dones del CNI. No acceptaré que amb aquesta frivolitat es facin imputacions a qui no es pot defensar. [Paz Esteban] ha d’aguantar estoicament imputacions que no es corresponen amb la realitat”, va dir. La cap del CNI visita avui la comissió de secrets, que és confidencial, estant en la corda fluixa.
Robles donava per fet l’enuig independentista, però la pitjor hostilitat la va tastar amb Pablo Echenique (Podem). “Lamento dir-li que vostè ha vingut aquí a amagar-se darrere del govern. El CNI depèn del Ministeri d’Universitats? Que jo sàpiga, no. Senyora Robles, jo crec que vostè sap el que ha de fer per la seva dignitat i per la dignitat del govern”, li va etzibar per exigir-li la dimissió en un dels duels més durs entre socis de coalició en dos anys de convivència. I la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, elevava l’atac afirmant que el govern espanyol ja sap “de manera fefaent” que el CNI és l’autor de l’espionatge als líders independentistes “perquè així ho ha confirmat el Ministeri de Defensa”.
De Robles o de Bolaños?
Per Robles, que és jurista i no milita al PSOE, el dia horribilis es va completar amb la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, donant la cara per Bolaños i no per ella en la disputa per qui vetlla pels iPhones. “Són dos assumptes diferents: les comunicacions depenen de la secretaria general de Presidència; i ciberseguretat depèn del Centre Criptològic [del CNI i de Defensa]”, va dir Rodríguez a Onda Cero. Abans, Robles havia apuntat a Bolaños per exculpar-se ella: “L’avantatge d’una democràcia és que tot està en la llei i tot està en les normes. Per tant, n’hi ha prou a dedicar un minut i anar a les normes i buscar les coses.”
A ERC, Montse Bassa li va recordar que no n’hi ha prou només amb la seva dimissió, sinó que “hi hauria d’haver una cascada de destitucions i de dimissions”. “Si volen saber què pensa el president Aragonès, en lloc d’espiar-lo seguin a la taula de diàleg i escoltin-lo. Espiant-nos, demostren que l’Estat està en guerra freda amb Catalunya”, va reblar Bassa. Per Josep Pagès (Junts), cal “llum i taquígrafs”. “Si l’independentisme mereix ser espiat, com és que tres independentistes són acceptats a la comissió de secrets oficials?”, exigia saber Pagès. Mireia Vehí (CUP) va recordar el cas de Baltasar Garzón, que va ser inhabilitat per unes escoltes il·legals quan investigava la trama Gürtel. “Quan es tracta de corrupció és il·legal i quan es tracta d’espiar l’oposició democràtica resulta que no es poden donar explicacions?”, etzibava Vehí. Jon Iñarritu (EH Bildu) es va remuntar a l’etapa de Robles com a secretària d’estat amb Felipe González per lamentar que “es troba a faltar la Margarita Robles assot de les clavegueres de l’Estat”. L’auxili, en canvi, li va arribar de Vox. “Em cenyiré a l’ordre del dia”, va dir el diputat de Vox i general a la reserva, Agustín Rosety, per silenciar Pegasus i abordar la Brúixola Estratègica.