Socialistes partits

El 6 d’abril pas­sat, a qua­tre dies de la pri­mera volta de les pre­si­den­ci­als catastròfiques per al Par­tit Soci­a­lista (PS), sis pro­homs de la for­mació es tro­ba­ven per sopar en un selecte res­tau­rant del bule­vard Saint-Mic­hel pari­senc. Eren la can­di­data que s’esta­ve­lla­ria, l’alcal­dessa de París, Anne Hidalgo; l’ex pre­si­dent francès François Hollande; l’alcal­dessa de Lilla, Mar­tine Aubry; l’alcal­dessa de Nan­tes i direc­tora de cam­pa­nya d’Hidalgo, Johanna Rolland; la pre­si­denta de la regió d’Occitània, Carole Delga, i el pre­si­dent del grup soci­a­lista al Senat, Patrick Kan­ner. No van con­vi­dar el pri­mer secre­tari del par­tit, Oli­vier Faure, i el seu objec­tiu era, de fet, des­ban­car-lo just després de les pre­si­den­ci­als per esta­blir una direcció col·legi­ada i refun­dar la for­mació.

Ho va reve­lar a des­grat dels par­ti­ci­pants el diari Le Monde i, imme­di­a­ta­ment, ho van saber els 250 poten­ci­als can­di­dats soci­a­lis­tes a les legis­la­ti­ves de juny que es tro­ba­ven en vide­o­con­ferència per pre­pa­rar la cam­pa­nya següent. La notícia va caure com una galleda d’aigua freda i es va inter­pre­tar com un intent de cop d’estat per part de la vella guàrdia. Amb un pre­ce­dent com aquest i cap­gi­rant aquesta mani­o­bra con­tra la pròpia Hidalgo, que el 10 d’abril només va obte­nir un 1,75% dels vots, Faure va acon­se­guir un man­dat del con­sell naci­o­nal deu dies més tard per nego­ciar una coa­lició elec­to­ral amb La França Insub­misa de Jean-Luc Mélenc­hon, que va treure gai­rebé un 23%. I, ahir al ves­pre, hi tor­nava per fer vali­dar un acord con­junt amb insub­mi­sos, eco­lo­gis­tes i comu­nis­tes inèdit a l’esquerra i que, mal­grat que única­ment li toquen 70 cir­cums­crip­ci­ons, asse­gura al PS man­te­nir un grup a l’Assem­blea.

És una paràbola del que li ha succeït al Par­tit Soci­a­lista francès en les últi­mes set­ma­nes, que no és altra cosa que la fi de cicle de la for­mació fun­dada per François Mit­ter­rand el 1971. Perquè la idea en què estan tots d’acord és que s’ha de refer des de zero. Sigui per part dels ano­me­nats ele­fants com per les noves gene­ra­ci­ons pro­vi­nents del poder local, on ja gover­nen als ajun­ta­ments amb altres par­tits d’esquerra.

Després de l’anunci ahir de l’ex pri­mer minis­tre Ber­nard Caze­neuve –que també estava con­vi­dat al sopar de Saint-Mic­hel però va excu­sar la seva presència– d’anar-se’n del par­tit, s’espe­ren d’altres bai­xes, però sobre­tot una escissió interna dels con­tra­ris a l’acord, perquè, a part de la nova ori­en­tació ideològica, per­den la pos­si­bi­li­tat de pre­sen­tar-se a les seves cir­cums­crip­ci­ons en les legis­la­ti­ves.

Encapçala el con­tra­a­tac l’occi­tana Delga, que ha vist com al pacte només els que­den 6 de les 58 cir­cums­crip­ci­ons a la regió i cap al depar­ta­ment de l’Erau, on des­taca l’alcalde de Mont­pe­ller, Michaël Dela­fosse, un altre dels crítics.

Però res­pecte als 300 con­se­llers naci­o­nals del PS, Delga només n’arros­sega una tren­tena. L’alcal­dessa de Nan­tes, Johanna Rolland, en canvi, s’ha aca­bat ali­ne­ant amb Faure. I la històrica Aubry, tot i dis­cu­tir les vel·leïtats mélenc­ho­nis­tes amb relació a la Unió Euro­pea, ha aca­bat per dema­nar el vot a favor del pacte d’esquer­res. Hidalgo, per la seva part, reco­mana no opo­sar-s’hi, cons­ci­ent que és la gran der­ro­tada d’aquest cisma.