Victòria històrica del Sinn Féin a Irlanda del Nord
Els nacionalistes irlandesos obren el debat per un referèndum de reunificació de l’illa d’Irlanda
Els unionistes del DUP es neguen a entrar al govern compartit fins que no es modifiqui substancialment el protocol del ‘Brexit’
Els nacionalistes irlandesos del Sinn Féin s’han imposat per primer cop en la història en les eleccions de l’assemblea de Stormont, el Parlament d’Irlanda del Nord. A l’hora de tancar aquesta edició s’havien assignat 88 dels 90 diputats en joc, i l’avantatge dels republicans sobre el Partit Unionista Democràtic (DUP) era suficientment àmplia per assegurar la victòria.
El Sinn Féin havia aconseguit 27 parlamentaris, superant els unionistes del DUP, que n’havien aconseguit 24. La tercera posició era per al Partit de l’Aliança, amb 17 escons, seguit del Partit Unionista de l’Ulster (UPP), amb 9; els nacionalistes irlandesos de l’SDLP (7) i altres formacions (4).
El gran beneficiat en aquests comicis és el Partit de l’Aliança, formació proeuropea que no es defineix ni nacionalista ni unionista, de centre i moderada.
El Sinn Féin havia inclòs al seu programa electoral un referèndum de reunificació de l’illa d’Irlanda com a conseqüència del Brexit, factor determinant a l’elecció, ja que va traslladar la frontera amb la UE a la costa que separa Irlanda del Nord de la Gran Bretanya i es va fixar una duana amb controls que han provocat una falta de subministrament de productes britànics. Aquesta victòria coincideix amb el centenari de la formació d’Irlanda del Nord, únic territori irlandès que va quedar al Regne Unit quan la República d’Irlanda es va independitzar, el 1921.
La líder del Sinn Féin, Michelle O’Neill, que serà nomenada primera ministra, va dir que era l’inici d’una “nova era”. “És un moment decisiu per a la nostra política i la nostra gent. Oferiré un lideratge inclusiu, que celebri la diversitat, que garanteixi els drets i la igualtat per a aquells que han estat exclosos, discriminats o ignorats en el passat.” Per formar govern, segons els acords de pau del 1998, cal que creïn una coalició els dos partits més votats de les dues comunitats. El DUP ha de nomenar un viceprimer ministre. Però el seu líder, Jeffrey Donaldson, ja ha advertit que no ho faran fins que no se solucioni el protocol de la frontera.
“Reconec que tenim les nostres diferències [amb Boris Johnson] –va dir Donaldson–, sobretot pel que fa al protocol, però crec que tots acceptem que aquest és un problema que s’ha d’abordar i com més aviat es faci serà millor per a tothom.” El DUP va ser l’únic partit nord-irlandès que va fer campanya pel Brexit i que va donar suport a Johnson, que finalment va decidir acceptar el protocol, tot i la seva oposició, per poder tancar un acord del Brexit i guanyar les eleccions. Unes decisions han passat factura al DUP.
O’Neill va subratllar que el nou govern ha d’abordar la crisi del cost de la vida a la regió, però va dir que una “conversa sana ja està en marxa” sobre la reunificació d’Irlanda: “Tinguem un debat saludable sobre com serà el nostre futur.” L’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, va destacar la victòria del Sinn Féin i la de l’SNP a les municipals escoceses. “Noves victòries per a l’autodeterminació a Europa”, va dir.