Balanç de l'Estatut al cap d'un any de l'aprovació

Es compleix un any de l'entrada en vigor del nou Estatut, el 9 d'agost de 2006. El president Pasqual Maragall va voler donar relleu a aquella data amb una visita a Sant Jaume de Frontanyà quan es donava per feta la convocatòria anticipada d'eleccions catalanes.

"De tots els territoris d'Europa que no són Estats, Catalunya és el que més s'hi assembla", va dir Maragall, que va assegurar que amb el nou Estatut la Generalitat i els ajuntaments controlarien el 80% de la despesa pública. Aquest comentari i, sobretot, l'afirmació del president que l'aplicació del nou Estatut deixava per a l'Estat espanyol un paper "pràcticament residual" a Catalunya van ser les fites de la data.

L'impàs de les eleccions catalanes de l'1 de novembre va deixar molt a precari el primer compliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que preveu la inversió en infraestructures del 18,87% durant set anys. El buit polític del moment va permetre al ministeri de Pedro Solbes aplicar el seu criteri en la concreció pressupostària de la inversió. Per al pressupost de l'Estat de 2008, encara no hi ha acord sobre aquest punt. Així, l'únic avenç estatutari en finançament ha estat la recent aprovació de la llei de l'Agència Tributària de Catalunya.

L'agreujament de la crisi pel mal funcionament dels serveis públics va fer que Zapatero anunciés la voluntat de traspassar la gestió de Rodalies Renfe a principis de l'any que ve, ben a prop de l'inici de la campanya per a les eleccions generals. L'acord d'obrir la ponència -l'espai de negociació- es va prendre a la Comissió Bilateral del 17 de juliol, juntament amb el desbloqueig de matèries històricament reclamades i fins i tot amb dictàmens del TC, com la gestió de beques, i també l'Hospital Clínic, la inspecció de treball, l'ordenació i gestió del litoral o la gestió dels codis ISBN i ISSN de llibres i revistes. El mateix Zapatero va reiterar aquests compromisos en la seva visita llampec a Barcelona el 2 d'agost passat, a més de l'avançament d'inversions ja previstes. A la mateixa visita, el president espanyol va anunciar la creació d'una oficina de control de les inversions a Catalunya, depenent de la presidència del govern i no, com tal vegada pertocaria amb lleialtat estatutària, dins la Comissió Bilateral. L'aeroport del Prat, en canvi, continua absent del discurs del govern del PSOE, a l'espera que s'estudiï al setembre.

Valoracions diverses
Els diversos grups polítics catalans valoren de forma diversa aquest primer any de nou Estatut. CiU denunciava "l'estafa" del govern català, que, segons el diputat Francesc Homs, no ha sabut utilitzar el nou marc, especialment en el capítol de finançament, perquè Catalunya no ha rebut el 2007 el 18,8% de les inversions. Homs reclamava també a Rodríguez Zapatero que compleixi la llei i va evocar "l'insult" del president espanyol quan, fa un any, va prometre que seria generós en l'aplicació de l'Estatut.

Segons el portaveu adjunt del PSC al Parlament, Joan Ferran, el desplegament del nou text és "eficaç" a partir de "l'impuls" de José Montilla, i la capacitat del president de la Generalitat d'"arrencar el compromís" que la inversió de l'Estat arribi al 18,87% -tal com preveu el mateix Estatut- i la concreció de diversos traspassos. ERC, soci dels socialistes, dóna un suspens al primer any de vigència de l'Estatut i constata que el temps els dóna la raó en la seva oposició al text. Segons el portaveu Joan Ridao, el govern espanyol no té voluntat de transferir noves competències, les reunions bilaterals Estat-Generalitat han estat poc productives i la sentència del TC pot retallar encara més el text aprovat per les Corts espanyoles. El vicepresident d'ICV Jaume Bosch considera, en canvi, que estan ben encaminats per assumir la gestió de Rodalies, el Prat o per incrementar les inversions estatals. Finalment, pel nou president del PP català, Daniel Sirera, els catalans tenen avui més problemes que fa un any i les inversions continuen depenent de la voluntat del govern espanyol i no del text estatutari, mentre creix la quantitat de recursos contra el marc institucional català.