La junta electoral constituïda per a les eleccions al Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va ratificar ahir els resultats que confirmen la victòria de Jordi Pesarrodona, activista, pallasso, vicepresident de l’Assemblea de Representants del Consell per la República, amb 118 vots més que la jurista Dolors Feliu. El també exregidor d’ERC a Sant Joan de Vilatorrada i excandidat de JxCat a les darreres eleccions al Parlament va assegurar que sent “reforçada” la seva intenció de formalitzar al ple constituent de dissabte a Vilafranca del Penedès la seva candidatura per presidir-la, però que amb la lectura dels resultats tan ajustats, i tenint l’obligació legal d’escollir càrrecs orgànics, han d’anar “tots a l’una” i compartir el lideratge.

Pesarrodona va obtenir 309 vots més que l’escriptor i exdiputat de la CUP Julià de Jodar; 742 més que l’economista Ada Ferrer-i-Carbonell, i 744 més que l’exdirigent de Solidaritat per la Independència Uriel Bertran.

Dissabte els 73 membres del nou secretariat han d’escollir, sumant una majoria de dos terços, els altres tres càrrecs de la direcció –vicepresidència, secretaria i tresoreria– d’entre les persones que anunciïn aquell mateix dia que hi volen aspirar.

De moment no ha transcendit que ningú més vulgui assumir la presidència, tot i que el primer nom de consens que va sonar va ser el de Feliu, exmilitant de CDC i el PDeCAT i fins fa poc membre de l’assemblea del Consell per la República. Pesarrodona considera que, si l’entitat defensa la democràcia participativa i les llistes obertes, per coherència el president ha de ser el més votat. De fet, no seria el primer cop que la persona més votada per les bases no és l’escollida, com va passar en dues polèmiques ocasions (2105 i 2016) quan Jordi Sànchez va ocupar el càrrec tot i guanyar l’escriptora Liz Castro. Pesarrodona creu que els votants han demanat un lideratge de “gent de la base, del carrer i de l’activisme” i no dels partits i, passi el que passi, reclama “unitat” dins l’entitat si l’ANC en demana una d’estratègica a l’independentisme. Vol entomar el repte amb “força” i tornar a activar i il·lusionar les bases per pressionar els polítics.