Els comuns avalen el decret i el PSC el rebutja per no estar en “consonància” amb la llei
Cs no podrà dur-lo al Consell de Garanties en no tenir suport i Vox i el PP hi recorreran en contra al Constitucional
El ple començarà el dia 8 amb el debat de la llei
Via legislativa garantida i tot pendent del Tribunal Constitucional (TC). El grup parlamentari d’En Comú Podem (ECP) va refermar ahir el seu compromís per protegir el català “davant les ingerència judicials” i amb els seus vots, juntament amb els d’ERC i JxCat, permetran que s’aprovi en un pròxim ple el decret de desenvolupament del títol II del règim lingüístic del sistema educatiu. La presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, va assegurar que ho faran per “no deixar a la intempèrie jurídica” les direccions dels centres educatius perquè qui ha de “donar la cara” és el Departament d’Educació i per garantir “la doble competència de les llengües oficials” quan s’acabi l’educació obligatòria.
Si per als comuns el decret “emana” de la proposició de llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament, que es debatrà en el ple del 8 de juny un cop s’hagi complert el termini perquè el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) entregui el dictamen sol·licitat per Vox i Cs la setmana passada, per al PSC no hi està “en consonància”. La portaveu, Alícia Romero, va lamentar no poder mantenir el consens al qual es va arribar amb la proposició de llei, però ho va justificar perquè el decret “no estableix el castellà com a llengua d’aprenentatge” i, de fet, “gairebé ni es pronuncia el castellà”, “i parla d’inaplicació de paràmetres numèrics”. Un decret que per la socialista no resoldrà el problema i va recordar que moltes escoles ja tenen una matèria més en castellà en compliment d’altres sentències.
La sortida del consens dels socialistes va rebre les crítiques de JxCat en considerar que “ha desatès i dona l’esquena a una necessitat dels docents” de protegir-se davant les ingerències judicials, segons va comentar la portaveu, Mònica Sales, però també dels comuns, que creuen que la negativa és “una excusa en la línia de respondre al seu electorat”, va dir Albiach.
Tampoc hi va haver cap canvi d’opinió de la CUP, que va mantenir la negativa al decret en considerar que les instruccions donades s’han fet d’esquenes a la comunitat educativa i impedint “una resposta col·lectiva”. Pel diputat Xavier Pellicer, “no s’ha fet res més que executar la sentència i, de passada, el model d’immersió”.
Ahir també va quedar clar que l’opció de Cs de portar el decret al CGE no prosperarà perquè necessitava el suport d’un altre grup –el PP no pot perquè no en té de propi– i Vox prefereix recórrer directament al Tribunal Constitucional, una iniciativa que també impulsaran els populars.
Amenaces judicials per a Cambray de la dreta unionista
L’aprovació i l’entrada en vigor del decret situa el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, com a pròxim objectiu de les formacions de la dreta unionista al Parlament. Vox es va afegir a la iniciativa de Cs de presentar una querella per desobediència contra el conseller, però també contra tots aquells càrrecs del departament i de l’executiu per incompliment de la sentència del 25% en castellà, va explicar el diputat Juan Garriga. Cs té previst fer-ho avui mateix a la fiscalia, va anunciar el seu portaveu, Nacho Martín Blanco, i la centraran en el conseller, la secretària de Política Lingüística i altres alts càrrecs. Vox també va registrar al Congrés la petició d’aplicar l’article 155 a Catalunya, que no prosperarà perquè es necessària la majoria absoluta. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va replicar que per molt que “n’hi hagi que pedalin sempre en contra i ens portin sempre als tribunals” existeix un acord al país “amb un consens molt ampli per defensar el model d’escola catalana” i allunyar-ne els tribunals.
