La UE trepitja el fre en les sancions energètiques
Els líders comunitaris acorden reduir en un 90% les importacions de petroli rus d’aquí a finals d’any, però descarten avançar en restriccions al gas
Pacten un rearmament conjunt “urgent” davant l’amenaça de Rússia
Les dificultats per tirar endavant l’embargament parcial del petroli rus –una reducció del 90% de les importacions d’aquí a finals d’any– rebaixen les expectatives que la Unió Europea (UE) aprovi un nou paquet de sancions que vagi més enllà en el càstig energètic al Kremlin. Després de l’acord polític dels caps d’estat i de govern de la UE en la cimera que els ha reunit a Brussel·les, la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i el president del Consell, Charles Michel, van posar el peu sobre el fre davant les demandes d’alguns líders d’avançar cap a un setè paquet de sancions, que podria incloure restriccions al gas.
“Estem concentrats en la posada en marxa del sisè paquet de sancions. Això no impedeix que algun membre del Consell Europeu pugui tenir opinions sobre sancions addicionals”, va assegurar Michel davant de peticions com la de la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas, d’avançar cap a restriccions al gas.
Fins ara, la UE ha encadenat els paquets de sancions, però tant Michel com Von der Leyen són conscients que obrir el calaix del gas pot fer trontollar la unitat europea, tocada ja amb la proposta de prohibir les importacions de cru rus, una mesura que a priori no feia preveure tantes dificultats.
Tanmateix, algunes de les veus que aposten per anar més enllà en les sancions energètiques són prou fortes per fer avançar la iniciativa. “No hem de descartar res perquè ningú sap com evolucionarà la guerra”, va assegurar el president francès, Emmanuel Macron, després de la cimera. En canvi, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va demanar “no avançar debats” si es vol “salvaguardar la unitat europea”. L’embargament parcial del petroli rus va ser sens dubte l’acord estel·lar de la reunió dels líders, després de més de tres setmanes de negociacions pel vet d’Hongria. Amb tot, la reunió va acabar amb altres pactes, tots relacionats amb la guerra d’Ucraïna, però amb l’absència de mesures concretes per tirar-los endavant.
Així, elsVint-i-set van considerar “urgent” un rearmament conjunt davant l’amenaça russa a la seguretat europea. L’atac rus ha fet despertar la UE en matèria militar. De moment, però, tot es limita a un full de ruta que apunta a invertir “més i millor” en capacitats militars i impulsar compres conjuntes per augmentar les capacitats de defensa.
A més, van instar Rússia a permetre l’exportació de cereals d’Ucraïna, amb més de 22 milions de tones bloquejades. La UE vol accelerar les opcions perquè aquest gra surti d’Ucraïna a través d’infraestructures comunitàries abans que es produeixi una crisi alimentària global. Mentre estudien opcions per ajudar a la reconstrucció d’Ucraïna, els Vint-i-set van acordar 9.000 milions d’euros més per pal·liar les necessitats de liquiditat del país.
LA FRASE
Nou rècord d’inflació a la zona euro
RedaccióLa inflació a la zona euro s’ha disparat al maig cap a un nou rècord, el 8,1% interanual, a causa de l’escalada del preu de l’energia i les primeres matèries propiciat per la guerra d’Ucraïna. L’augment dels preus afegeix pressió al Banc Central Europeu (BCE) per apujar els tipus d’interès en la seva reunió de la setmana vinent a Amsterdam. L’increment de la inflació a la zona euro ha passat del 7,4% de l’abril al 8,1% d’aquest mes, una alça molt més alta del que havien previst els economistes, que la situavenen el 7,7%. La inflació subjacent, que exclou l’energia i els aliments frescos, és del 3,8%, tres dècimes més que a l’abril. Per països, Estònia repeteix com el país amb més inflació de la zona euro (20,1%), seguit de Lituània (18,5%), Letònia (16,4%), Eslovàquia (11,8%), Grècia (10,7%) i els Països Baixos (10,2%). També per sobre de la mitjana se situen Bèlgica (9,9%), Luxemburg (9,1%), Xipre (8,8%), Alemanya i Eslovènia (8,7%), l’Estat espanyol (8,5%) i Irlanda (8,2%), Àustria i Portugal queden al nivell de la mitjana comunitària i, per sota, Itàlia (7,3%), Finlàndia (7,1%), França (5,8%) i Malta (5,6%).
