Estat francès
Eleccions a l’Assemblée Nationale
De netejar hotels a possible diputada
La francoivoriana Rachel Keke va superar àmpliament la candidata macronista en la primera volta
L’esquerra la va investir com a símbol de la vaga de 22 mesos que va encapçalar en un hotel de la capital
És una versió francesa de Las Kellys barcelonines que es van autoorganitzar per tirar endavant les seves reivindicacions com a dones de neteja a les habitacions d’hotel. La francoivoriana Rachel Keke, de 48 anys, va encapçalar del juliol del 2019 al maig del 2021 una vaga d’una vintena de treballadores a l’hotel Ibis Batignolles del nord-oest de París i va acabar guanyant contra el potent grup Accor. La França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon li va oferir després ser candidata de les legislatives en una circumscripció al sud de la capital on viu i, diumenge passat, va superar àmpliament la seva rival macronista i té força possibilitats de ser elegida diputada a l’Assemblea en la segona volta d’aquest diumenge.
Keke va obtenir el 37% dels vots, mentre que la seva contrincant Roxana Maracineanu, que ha estat ministra d’Esports del president Emmanuel Macron durant quatre anys, no va anar més enllà del 24%. Una diferència de tretze punts. I això, en una circumscripció de la Vall del Marne, prop de l’aeroport d’Orly, que es va alternant de dreta a esquerra i és més aviat moderada. L’espontaneïtat i combat d’aquesta dona que va arribar a França el 2000 fugint d’un cop d’estat a la Costa d’Ivori ha convençut més que la història de l’exministra d’Esports, nascuda a Bucarest, criada al país i excampiona de natació, que es percep ja com una política professional.
Keke va aconseguir la nacionalització el 2015 després d’haver fet de perruquera, caixera, infermera a domicili per a gent gran i, sobretot, netejant 40 habitacions diàries al Batignolles. La nacionalització li va permetre ser nomenada governanta, però totes les treballadores de l’hotel estaven subcontractades per una altra empresa d’Accor. La lluita de 22 mesos els va servir per obtenir una pujada de sou de 1.300 a 1.700 euros nets i unes menors cadències, en espera que algun dia el mateix establiment les integri a la seva plantilla. “El personal de neteja, les caixeres, els agents de seguretat, els escombriaires, les infermeres, els professors...”, enuncia cada vegada la candidata en les seves intervencions per fer valdre que per primer cop una encarregada de netejar habitacions pugui arribar a l’Assemblea francesa i abans d’afegir que “la subcontractació és un maltractament”. La seva rival, seguint al peu de la lletra les consignes que li venen de més amunt, crida que la votin a ella per integrar el “front republicà contra l’extrema esquerra” i, expressament, no esmenta mai el nom de Keke, sinó que parla de “la candidata de Mélenchon”.
La francoivoriana no perd el somriure i, mentre s’ocupa de quatre dels seus cinc fills que encara viuen al seu pis de Chevilly-Larue, segueix orgullosa la campanya amb el seu accent tan característic i uns pentinats de rissos i trenes que canvien contínuament. Només ha d’esperar que la suma del candidat eliminat de dretes, amb un 18%, i dels dos d’ultradreta, amb un total del 13%, no li barri el pas a la cambra de diputats.