El Gandhi de Catalunya

Lluís Maria Xirinacs va ser el principal representant a Catalunya de la filosofia de Mahatma Gandhi. Inspirat en el líder de la independència de l'Índia, Xirinacs va encarnar una aposta personal de lluita pacifista contra l'opressió, i la va dur a la pràctica amb tota rotunditat des del franquisme. Durant un any i nou mesos es va plantar davant la presó Model de Barcelona reclamant l'amnistia, cosa que va acompanyar amb quatre vagues de fam. L'actitud de radicalitat democràtica de Xirinacs li va donar una enorme popularitat al marge dels partits polítics, que es va traduir finalment en la seva entrada en la política activa.

Encara amb l'impacte de la seva lluita a favor de l'amnistia, a peu de carrer amb els més dèbils, va obtenir l'acta de senador el 1977. Més de mig milió de vots van portar el sacerdot antifranquista al Senat, on va compartir la legislatura constituent amb els darrers franquistes i la nova fornada de polítics democràtics.

Xirinacs va néixer a Barcelona el 6 d'agost del 1932. Després d'ordenar-se capellà als 22 anys, va començar a ser conegut pel seu treball a l'Església de base. Va destacar en ple franquisme per rebutjar els diners que l'Estat pagava aleshores a l'Església, per reclamar una separació entre les dues institucions. I fins i tot va acabar fent una vaga de fam amb aquest objectiu.

Assemblea de Catalunya

Xirinacs va entrar de mica en mica en política, en resistència contra el franquisme. Va ser aleshores un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya, organisme unitari contra la dictadura, i durant aquells anys va ser empresonat dues vegades. Després de l'elecció com a senador, la seva opció política va anar perdent suports, en un escenari polític que tendia al centre i a l'equilibri entre partits polítics. El 1980 va apostar per una opció independentista d'esquerres, el BEAN, que va tenir escàs ressò electoral. I a partir d'aleshores es va anar apartant de la política activa. Pocs anys després, el 1984, va fundar el Centre d'Estudis Joan Bardina i després la Fundació Tercera Via i l'Escola Randa, sempre a la recerca d'una societat més democràtica i humanista. El 1990 va abandonar el sacerdoci, i es va concentrar en aquestes noves activitats, sense desvincular-se però mai de l'arrel cristiana així com tampoc del compromís independentista.

Doctor en filosofia

Als 65 anys es va doctorar en filosofia, després d'una brillant carrera de llicenciatura, on va obtenir matrícula d'honor en totes les assignatures. Va escriure unes memòries polítiques titulades La traïció dels líders, on criticava amb duresa el paper dels polítics democràtics durant la Transició. I també és autor de volums més de reflexió, com El terror, la pau i el sagrat.

L'any 2000 va tornar a la protesta pacífica, plantant-se cada dia a la plaça Sant Jaume demanant la independència del país. La protesta es va transformar en la campanya Jo em planto, que va tenir un cert ressò en medis catalanistes però sense un impacte tangible. Quatre anys després Xirinacs va ser homenatjat a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada, en una trobada a la qual van participar unes 200 persones.

Polèmica amb ETA

L'11 de setembre del 2002 en un acte al Fossar de les Moreres, va fer un polèmic discurs inspirant-se en la sentència de Gandhi que "l'agredit és l'amic tot i que sigui violent". Xirinacs va aplicar la reflexió a ETA i al terrorisme basc, i això va provocar que l'Audiència Nacional el processés. Tres anys després, quan anava a renovar el DNI, va ser detingut per la policia, i després de passar dos dies detingut va ingressar a la presó. Va sortir finalment en llibertat per ordre de la fiscalia.

Xirinacs va dedicar-se a partir d'aleshores a la reflexió, amb alguna presència escadussera als mitjans de comunicació. La darrera va ser en el programa del periodista Josep Puigbó a Td8, Coneguts, amics i saludats, on va parlar de la figura de Jesús de Natzaret.