Política

EL RADAR

Triple victòria de Washington a Madrid

Biden “otanitza” Europa i l’arrossega cap a la confrontació amb la Xina per l’hegemonia global

La cimera de l’OTAN es va tan­car dijous a Madrid envi­ant a Putin un senyal d’uni­tat davant la invasió d’Ucraïna i exhi­bint múscul amb la con­fir­mació de l’ampli­ació de l’orga­nit­zació a Suècia i Finlàndia. La tren­tena de líders ali­ats van adop­tar el rumb de la defensa col·lec­tiva transatlàntica per a la pròxima dècada, que inclou la con­si­de­ració de Rússia com l’“amenaça més relle­vant i directa” a la segu­re­tat, la pau i l’esta­bi­li­tat de l’àrea euro­atlàntica, i de la Xina com un actor que –jun­ta­ment amb Mos­cou– “des­a­fia els interes­sos, els valors i la segu­re­tat dels ali­ats”. Tots dos, a ulls dels Trenta, pas­sen a ser agents de la “sub­versió de l’ordre inter­na­ci­o­nal basat en regles”.

Els EUA se’n van de Madrid amb una tri­ple victòria a la but­xaca. Per tal de con­tra­res­tar l’amenaça mili­tar russa, refor­cen la seva presència a Europa anun­ci­ant el des­plaçament d’armes i efec­tius a Polònia, Roma­nia, Itàlia, el Regne Unit i Ale­ma­nya, a més d’aug­men­tar el nom­bre de des­truc­tors esta­ci­o­nats a la base naval de Rota, a Cadis. És el que alguns ana­lis­tes han ano­me­nat l’“ota­nit­zació” d’Europa, un reforç de la sub­or­di­nació estratègica als EUA dels euro­peus, que com­pro­met les seves aspi­ra­ci­ons a dotar-se d’una autèntica auto­no­mia en aquest àmbit. En segon lloc, Was­hing­ton acon­se­gueix arros­se­gar els ali­ats euro­peus cap a la remi­li­ta­rit­zació del con­ti­nent ins­tant-los a com­plir el com­promís de des­ti­nar a defensa el 2% dels res­pec­tius pres­su­pos­tos. I, final­ment, la intro­ducció per pri­mer cop en el nou con­cepte estratègic de l’OTAN de la Xina com a rival que des­a­fia l’esta­bi­li­tat mun­dial, treu l’Aliança del seu marc euro­atlàntic ori­gi­nal per con­ver­tir-lo en un actor glo­bal en la nova con­fron­tació bipo­lar que s’està con­fi­gu­rant. “Entre els ali­ats, espe­ci­al­ment França i Ale­ma­nya, hi ha hagut certa resistència a seguir el dur posi­ci­o­na­ment de Was­hing­ton amb la Xina, en part per motius econòmics. La Xina és el segon soci comer­cial de la UE, men­tre que la indústria auto­mo­bilística ale­ma­nya, potent motor de l’eco­no­mia del país, és molt depen­dent del mer­cat xinès”, indi­quen Amy Qin i Aus­tin Ramzy a The New York Times. Però les pors han cres­cut els dar­rers anys, hi afe­gei­xen, a causa de la repressió xinesa a Xin­ji­ang i a Hong Kong, i a la seva “crei­xent asser­ti­vi­tat” al mar de la Xina meri­di­o­nal i a Taiwan. “L’impuls de la Xina per expan­dir ràpida­ment el seu arse­nal nuclear també ha fet dis­pa­rar les alar­mes, així com la volun­tat d’apro­fi­tar els llaços econòmics amb fina­li­tats polítiques”. Pequín es defensa i acusa els EUA d’inten­tar fre­nar el seu ascens com a potència glo­bal. Pot­ser no és ben bé el retorn a la guerra freda que vam conèixer, però el ter­reny s’aplana per a una nova con­fron­tació de blocs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia