Bush perd la mà dreta

Enmig del suport popular més baix que cap president ha tingut des de Richard Nixon, George W. Bush es veu forçat a renunciar al més pròxim dels seus col·laboradors i a l’artífex de les seves victòries electorals, Karl Rove, que abandonarà la Casa Blanca a finals d’aquest mes.

Bush i Rove ho han anunciat oficialment en una breu compareixença als jardins de la Casa Blanca, abans de marxar cap a Texas, on tots dos tenen la seva casa. El president ha agraït a la seva mà dreta –a qui va tractar d’“estimat amic”– l’“immens sacrifici” ofert al seu servei, mentre un emocionat Rove justificava la renúncia en el desig de passar més temps amb la família.

La sortida de Rove no té tant a veure amb l’índex de popularitat de Bush ni amb les perspectives d’una davallada republicana a les eleccions presidencials de l’any que ve. S’emmarca més aviat en el procés de “tancament” de totes les presidències, que s’accelera en la recta final dels mandats i que obliga les seves figures principals a buscar feina en el sector privat.

Una porta que es tanca
Rove ha revelat que fa un any que parla amb Bush de la seva dimissió, però que sempre pensava que “calia esperar”. Fa poc va declarar que va decidir que li havia arribat l’hora quan el cap de gabinet li va dir que la porta per sortir s’estava tancant: el que no hagi marxat a començaments de setembre, haurà de quedar-se fins a l’entrada del nou govern, a principis del 2009.

Per a Rove aquesta perspectiva no podia ser gaire bona: ara que hi ha una administració republicana és el millor moment per trobar una feina que li permeti guanyar tants diners com ho ha fet fins ara. I més tenint en compte que l’espectre d’un processament polític encara no ha desaparegut –plana sobre ell la sospita de revelar la identitat d’una agent de la CIA, un fet considerat delicte als EUA– i que és molt millor entrar al mercat laboral amb un full net que després d’una investigació del Congrés.

Fins ara, però, Rove ha esquivat tota acusació tot i veure’s embolicat en l’afer de l’espia Plame quan Bush va encarregar a un fiscal plenipotenciari que descobrís qui havia filtrat a la premsa la identitat de l’agent secreta. Molts dits van apuntar Rove i alguns fins i tot van assegurar que ell mateix els ho havia confessat, però, malgrat algunes contradiccions que l’assessor presidencial va corregir davant del jurat, mai el van acusar i l’únic condemnat en aquest cas va ser Lewis Scooter Libby, ajudant del vicepresident Dick Chenney, i no per haver divulgat la informació sinó per haver jurat en fals.

Pels demòcrates, Rove personifica tot el que detesten a la Casa Blanca, començant pel seu paper en les victòries de Bush, especialment la de 2004, quan es va endur l’Estat d’Ohio en haver sabut guanyar-se el vot dels sector moralistes amb una campanya centrada en l’avortament i el matrimoni homosexual.