Síria trenca relacions amb Ucraïna després de reconèixer Donetsk i Lugansk

Síria, aliada de Rússia, ha anunciat avui una ruptura de relacions amb Ucraïna, tres setmanes després que Kíiv prengués la mateixa mesura contra el país àrab per reconèixer la independència de les autoproclamades repúbliques separatistes de Donetsk i Lugansk.“La República Àrab de Síria va decidir tallar les relacions diplomàtiques amb Ucraïna sobre la base del concepte de reciprocitat, en resposta (a la decisió) del govern ucraïnès en aquest sentit”, va informar una font del Ministeri d’Exteriors no identificada, en un comunicat citat per la agència oficial de notícies siriana, SANA.

El 30 de juny passat, Kíiv va tallar relacions amb Síria en considerar que el seu reconeixement la vigília dels territoris ocupats per Rússia a l’est d’Ucraïna és un “acte hostil” i una “usurpació” de la sobirania i integritat territorial ucraïneses.

Tot i això, la font del Ministeri d’Exteriors sirià va denunciar que la mesura havia estat presa ja a efectes pràctics el 2018, quan Ucraïna va rebutjar renovar el permís de residència al personal diplomàtic de l’ambaixada siriana a Kíiv i va obligar a suspendre les activitats de la legació , segons SANA.

Damasc va reconèixer fa tres setmanes la “independència i sobirania” de Donetsk i Lugansk, i va anunciar que emprendrien converses amb els dos territoris per acordar un marc on estrènyer els seus llaços i establir relacions diplomàtiques, en un nou recolzament polític a un dels seus principals aliats , Moscou.

Poc abans, el president sirià, Bashar al-Assad, va rebre a Damasc una delegació formada per representants de Rússia i Donetsk, i va tractar amb ells la situació a la regió del Donbass, on els separatistes prorussos i l’exèrcit ucraïnès van començar a enfrontar-se en un conflicte el 2014.

Rússia intervé militarment en el conflicte sirià a favor d’Al-Assad des del 2015 i és un dels principals aliats del país àrab.

Per això, des de l’inici de la guerra a Ucraïna, Damasc ha mantingut una postura oficial de suport absolut a la invasió, perquè considera que és necessària per “restablir l’equilibri” de poder mundial.