La Justícia britànica dictamina a favor de Guaidó en el cas de l’or de Veneçuela

La jutgessa Sara Cockerill del Tribunal Superior de Londres ha fallat aquest divendres a favor de la junta del Banc Central de Veneçuela (BCV) designada per l’opositor Juan Guaidó en el cas de l’or de Veneçuela dipositat en el Banc d’Anglaterra.

Després d’un judici de quatre dies que va acabar el 18 de juliol, Cockerill, de la divisió Comercial, ha considerat que no pot donar per bones les sentències del Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) veneçolà que van anul·lar els nomenaments de Guaidó a aquesta junta, al no haver-hi base legal al Regne Unit per a fer-ho.

No obstant això, la jutgessa no ha autoritzat l’equip opositor accedir a les reserves –ha de determinar-se en una altra audiència–, a pesar que la seva junta es considera vàlida i Guaidó és reconegut pel govern britànic com l’únic president legítim, de manera interina, del país llatinoamericà.

La junta del BCV designada per Nicolás Maduro ha indicat a Efe que es planteja recórrer el dictamen, per al que hauria de demanar permís aquest mes d’agost, després de la qual cosa la magistrada donaria la seva opinió al setembre.

S’espera a més que hi hagi una vista addicional al setembre o octubre per a tancar altres aspectes del cas, inclòs si pot concedir-se a la junta de Guaidó l’ordre que ha sol·licitat per a gestionar els actius veneçolans dipositats a Anglaterra.

El dictamen d’avui es produeix després que en 2021 el Tribunal Suprem britànic ja decidís sobre diverses qüestions preliminars. Així, la màxima instància judicial del Regne Unit va establir que l’Executiu de Londres només reconeix a Guaidó, i no a Maduro, al capdavant de Veneçuela, i que, per tant, els actes i decisions de l’opositor han de considerar-se sobirans, sobre la base de la doctrina legal anglesa d’Una Sola Veu, que obliga els estaments de l’Estat a procedir unificats en política exterior.

Cockerill havia de determinar si la Justícia anglesa podia acceptar les sentències del Suprem de Caracas que invalidaven els nomenaments de Guaidó a la seva junta “ad hoc”, ja que han de veure’s com a actes “sobirans”.

En el seu dictamen, la jutgessa precisa que aquestes sentències, pilar dels arguments legals del bàndol de Maduro, efectivament invaliden els nomenaments de Guaidó, però conclou que manca de base en la seva jurisdicció per a acceptar-los.

Apunta que, encara que poguessin ser reconeguts, fer-ho “entraria en conflicte” amb la doctrina d’Una Sola Veu.

El reconeixement suposaria també –agrega–, tal com va adduir l’advocat del bàndol de Guaidó, una vulneració del dret dels opositors a un judici just, ja que no van ser presents ni van ser citats quan el TSJ es va pronunciar sobre el seu cas.

Cockerill sí que ha observat no obstant això que la part de Guaidó no ha aportat “proves convincents” que demostrin que el Tribunal Suprem veneçolà no és independent ni imparcial.

Sarosh Zaiwalla, part de l’equip legal del bàndol de Maduro, ha qualificat de “desafortunat” que la magistrada “es veiés constreta per normes tècniques”, desenvolupades “en diferents contextos” –en al·lusió a la jurisprudència anglesa existent–, a l’hora de reconèixer les sentències del TSJ que il·legalitzaven els actes de Guaidó.

El plet sobre l’accés a l’or es va iniciar el 14 de maig de 2020, quan el president de la junta oficial del BCV, Calixto Ortega, va acusar el Banc d’Anglaterra d’infringir contracte al no complir la seva ordre de transferir 930 milions d’euros de les reserves, valorades en gairebé 2.000 milions de dòlars, a un fons de l’ONU perquè fossin usats en la lluita contra la covid al seu país.

L’eventual resolució d’aquest cas servirà per a resoldre també un litigi plantejat per Deutsche Bank en la mateixa època, sobre quin de les parts pot reclamar 120 milions de dòlars derivats de la terminació d’un contracte de permuta d’or.