crònica
Laura Borràs, “tot és una estafa”
No hi ha millor sedant, o millor reconfortant, que una plàcida vetllada en la nit ripollesa, escoltant música i poesia, davant l’escenari imponent de la portalada romànica del monestir. Aquesta és la recepta que va triar dissabte Laura Borràs per fugir de l’ambient polític de Barcelona i aparèixer en públic, i parlar-hi també, per primer cop després que dijous passat va rebre l’estocada política de la mesa del Parlament.
La plaça del monestir de Ripoll tenia disposat un escenari pel qual van desfilar, en el transcurs de dues hores, músics, rapsodes, poetes, tots ells integrants del col·lectiu itinerant que omple els pobles d’aquest país de música i poesia per la llibertat. Es tracta d’un més dels col·lectius que, de manera periòdica, es mobilitzen per reclamar la fi de la repressió i, evidentment, la independència de Catalunya. El de dissabte es va organitzar com un acte de “suport, solidaritat i homenatge” a la presidenta suspesa, de qui el col·lectiu denuncia “la sistemàtica persecució i assetjament a què és sotmesa” i de la qual defensen “la seva dignitat” i li manifesten “tot l’afecte”.
És a dir, Laura Borràs jugava a casa. I no només per l’ambient de cultura, on es mou com peix dins l’aigua, sinó també per la manifesta simpatia envers la seva persona del centenar de ciutadans que van acudir a l’acte i que la van aplaudir i s’hi van fer fotografies de record. Entre els assistents destacava el vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Pesarrodona; l’alcalde de Ripoll i diputat, Jordi Munell, i el també diputat de Junts Francesc de Dalmases.
I a Laura Borràs se la va veure distesa. “La processó va per dins”, apuntava un dels assistents entre el públic. Però quan va ser el moment de prendre la paraula, va quedar clar que a aquesta dona la política li ve de dins i la projecta cap enfora. Efectivament, quan les llargues actuacions es van haver acabat i va ser el torn de pujar a l’escenari i agafar el micròfon, la fins dijous presidenta del Parlament a tots els efectes no va desaprofitar l’ocasió per deixar clar quin és el seu estat d’ànim actual i quin capteniment té de cara al seu futur.
Borràs va arrencar recordant un acte similar al de Ripoll que es va fer fa uns anys a la Casa de Cultura de Girona en senyal de protesta contra la repressió. Va recordar que en aquell moment “estàvem assedegats de justícia” i com estava convençuda que la paraula i la cultura “ens protegirien de la barbàrie”.
Per Borràs aquesta “barbàrie” encara és ben vigent, i en aquest punt va llançar un dard contra Esquerra, un dels partits que han votat per la seva suspensió, i l’opció de la taula de diàleg. “Aquesta barbàrie que vivim encara que alguns la vesteixin de falsa realitat, reencuentro i desjudicialización.” I va reblar l’argument i la crítica a l’estratègia d’ERC afirmant que “res de tot això, tot és una estafa”.
Dirigint-se als que l’havien precedit dalt de l’escenari, la presidenta de Junts va celebrar que els músics i poetes per la llibertat “continuïn defensant la flama de l’1 d’octubre” i en aquest punt va explicar que “alguns que vam estar defensant els col·legis vam fer un pas endavant per també fer-ho des de la política institucional”. Borràs va comparar la seva actitud amb la d’aquells que “ara fan passos enrere” i es va rebel·lar contra aquesta actitud reafirmant la seva disposició a seguir en la primera línia de la política. “Els que fan passos enrere ens demanen que els que fem passos endavant facin passos al costat, i som aquí per dir que no farem passos al costat, que tots els passos seran endavant.”
Com que l’escenari des del qual parlava Borràs havia acollit un recital poètic, la presidenta suspesa va voler seguir el seu parlament filant el discurs a través de les paraules manllevades als poetes i que, a la vegada, li van servir per seguir manifestant la seva posició política.
Va arrencar amb Verdaguer i un passatge del poema Canigó que exalta el monestir de Ripoll com a essència de la catalanitat, i acte seguit va llegir un aforisme de Joan Fuster que va ser una clara referència al que va passar dijous a la mesa del Parlament: “Quan algú s’erigeix en jutge del seu germà és perquè ja ha decidit condemnar-lo.”
Borràs ja va titllar de “jutges hipòcrites” dijous els membres de la mesa que el van suspendre, i és evident que se sent traïda pels diputats d’Esquera i la CUP, a qui, sense dir-ho, va dedicar el següent vers que va llegir, d’Anna Akhmàtova, paraules que parlen d’una “casa desbastada”, del “dolor de la meva vida”, dels “llavis falsos que em traïen” o de “la fredor mortal als ulls”, i tot això en un “món aspre i brutal” del qual “Déu no ens ha salvat”.
De les paraules de Borràs es desprenia un evident desencís per la decisió política que l’ha apartat del Parlament però també, i així va acabar, un compromís de lluita infatigable. I per proclamar-ho va recórrer una vegada més als versos de Maya Angelou: “Em podeu degradar en la història amb mentides inquietants / tractar-me com si fos escòria, però jo com la pols m’acabo alçant / deixo enrere nits de pànic i terror, i m’alço, jo m’alço / m’espera una nit plena d’albada de llum i claror i jo m’alço / soc el somni i l’esperança de l’esclau, jo m’alço, jo m’alço, jo m’alço.” I amb paraules seves va acabar, “alcem-nos tots perquè ens volen agenollats”.