Fi a la “revolta” dels dilluns

Fer el pas amb orgull

La mobilització permanent, que va sorgir de manera natural, es va convertir en una litúrgia setmanal, amb símbols i continguts, com ara incloure El cant dels ocells com a himne combatiu al costat d’Els segadors. També ha superat una pandèmia mantenint la “revolta” presencial a través d’un format virtual, durant el confinament. Ara tanca una etapa i els seus responsables han decidit que l’últim dilluns de concentració sigui el 19 de setembre. “Hem decidit fer el pas però acabar-ho amb orgull. Ens volem centrar en l’Onze de Setembre, celebrar-lo a Girona. Volem fer una manifestació unitària i estem pendents de què organitzem a Girona pels cinc anys de l’1-O”, va explicar Sergi Font. En aquest sentit, estan treballant perquè aquest últim dilluns, el 19 de setembre, hi puguin participar el màxim de represaliats possible i que hi hagi “també alguna connexió amb Brussel·les”. Al maig, hi va intervenir per videoconferència el raper Valtònyc. L’estiu passat, el format de la concentració setmanal ja es va repensar un cop els presos ja eren al carrer: Quim Forn, Josep Rull, Carme Forcadell i Dolors Bassa hi han participat. Però la repressió es manté i la plaça ha esdevingut espai públic de reivindicacions i lluites. En aquesta reformulació de la concentració es va optar perquè cada primer dilluns de mes la trobada esdevingués una àgora pública amb un debat temàtic obert en el qual s’ha donat veu a moltes entitats i associacions. És el cas dels sindicats del món de l’ensenyament mobilitzats aquesta primavera o sobre la situació del català.

El lema Amnistia, independència i República Catalana és el que es pot llegir a la pancarta que presideix l’entarimat on aquest dilluns primer d’agost es va donar veu als encausats pel cas 21 raons i a Carla Costa, una de les cares conegudes de l’independentisme gironí, encausada per les mobilitzacions postsentència a Girona i que s’enfronta a dos anys i mig de presó i una responsabilitat civil de 34.152,25 euros. El judici de Carla Costa és el 14 de novembre.

Sergi Font destaca, però, la necessitat de no “normalitzar la repressió” i va mencionar el Catalangate però també la reobertura del judici dels síndics de l’1-O en el cas de l’advocada gironina Marta Alsina. Com a altaveu, en els nou dilluns que queden, Girona Vota se’n vol fer ressò. També vol fer un homenatge a tothom que ha passat per la plaça. “Vol dir tornar a passar per davant, prendre la iniciativa i la proacció i deixar la reacció”, assenyala Font.

Dissidència

La concentració dels dilluns, el fet de sortir al carrer, és una forma de dissidència. I la persistència, la continuïtat en el temps, la perseverança, una manera també de demostrar resiliència. El manifest que els representants de la Taula d’Entitats i Partits per la Independència a Girona van llegir a la plaça el dilluns número 250 destaca el següent en la primera frase: “Transformem les eines per seguir lluitant.” En aquest sentit, el manifest destaca la tasca unitària feta els últims cinc anys per Girona Vota a l’hora de donar resposta immediata als actes repressius i a l’onada venjativa espanyolista, i el suport a tota la gent que patia per haver-se implicat en l’alliberament del país. “Creiem que cal començar una nova etapa, no oblidar el que va ser i preparar el que serà. Mirar enrere per veure el futur. Adaptar-nos a la realitat, llegir els nous reptes de futur, reorientar les forces i estar preparats per a quan toqui”, s’assenyala. El manifest es tanca amb una crida a la unitat: “Girona Vota vetllarà per mantenir la unitat amb tots els agents per estar preparats i forts per a quan calgui.”