Pelosi aterra a Taiwan i la Xina li retreu la “provocació”
La presidenta de la cambra baixa dels EUA al·lega que vol “donar suport” a la democràcia de l’illa davant les “amenaces” xineses
Pequín respon amb l’anunci de “maniobres militars” a la zona
Finalment ho ha fet. La presidenta de la Cambra de Representants dels EUA, Nancy Pelosi, va aterrar ahir a Taipei, la capital de Taiwan, tot i les greus amenaces i advertiments que havia fet el govern xinès si viatjava a l’illa. L’avió va aterrar a les 16.43 hora catalana a l’aeroport Songshan de Taipei. Ni la presidenta del Congrés dels EUA ni el govern de Taiwan havien confirmat si la gira asiàtica de Pelosi inclouria l’illa, però mitjans de comunicació nord-americans i taiwanesos ja ho apuntaven dilluns.
Pocs minuts després de la seva arribada a Taipei es va fer públic un article d’opinió a The Washington Post en què Pelosi explica les raons del seu viatge. Afirma que la visita a Taiwan serveix per “donar suport” a la democràcia de l’illa davant les “amenaces” que rep de Pequín. “En viatjar a Taiwan honorem el nostre compromís amb la democràcia i reafirmem que les llibertats de Taiwan i de totes les democràcies han de respectar-se”, diu.
“Acció temerària”
La presidenta de la cambra baixa dels EUA defensa que el seu país ha de donar suport a Taiwan, que qualifica de “democràcia vibrant i robusta” que està “sota amenaça”. També critica que, en els últims anys, “Pequín ha intensificat de manera dramàtica la tensió amb Taiwan” i afirma que “davant l’agressió del Partit Comunista xinès”, la visita de la delegació del Congrés s’ha de veure com “una declaració inequívoca del fet que els EUA donen suport a Taiwan, el nostre soci democràtic, mentre defensa la seva llibertat”. Pelosi reitera en el seu article que el viatge “de cap manera contradiu” la posició del seu país sobre Taiwan, que des del 1979 defensa “una sola Xina” i s’oposa a la independència de l’illa i subratlla que “la solidaritat dels EUA amb Taiwan és més important avui que mai”, no només pels 23 milions d’habitants de l’illa sinó també pels “altres milions d’oprimits” que hi ha a la Xina.
En aquest sentit, cita la “brutal repressió” a Hong Kong, la “campanya per esborrar la identitat” del poble tibetà i el “genocidi” contra uigurs musulmans a Xinjiang.
Després de saber-se que Pelosi havia aterrat a Taipei, la Casa Blanca va afirmar que “no hi ha cap violació o problemes de sobirania”. El coordinador de Comunicacions del Consell de Seguretat Nacional, John Kirby, va dir que els EUA no s’intimidaran per les “amenaces” de la Xina, que ahir va advertir que Taiwan s’enfronta a “conseqüències desastroses” si els EUA “gestionen malament” la situació a l’estret.
Kirby va afirmar que seguiran de prop la situació i va considerar que no hi ha motiu perquè la visita de Pelosi es converteixi en una crisi o conflicte o serveixi de pretext perquè Pequín faci alguna acció militar. Per la seva banda, la Xina va fer una “condemna enèrgica” de l’arribada de Pelosi i va acusar els EUA de soscavar la seva sobirania i la integritat territorial i “desestabilitzar l’estret de Taiwan”.
Suport de Rússia
El ministre d’Afers Estrangers xinès va assegurar que és “difícil imaginar una acció més temerària i provocadora” per part dels EUA que la visita de Pelosi.
Poc abans que hi arribés, mitjans estatals van informar que avions militars xinesos havien creuat l’estret de Taiwan i la Xina va anunciar “maniobres militars dirigides” prop de l’illa per “defensar decididament la sobirania nacional i la integritat territorial de la Xina”. Una posició amb què es va alinear Rússia, que veu en el viatge de Pelosi una “clara provocació”. L’Armada dels EUA també opera prop de Taiwan.
