El final de la quarta treva 'total' en 39 anys

L'alto el foc permanent declarat per ETA el 22 de març de 2006, i que va entrar en vigor 48 hores després, ha suposat la quarta treva 'total' en els 39 anys des del primer assassinat de la banda, i la segona més prolongada en el temps.

L'anterior treva va tenir vigència des del 18 de setembre del 1998 al 3 de desembre del 1999 i aquesta s'ha prolongat des del 24 de març de l'any 2006 al 6 de juny del 2007, data que ha posat la banda com a fi de l'alto el foc permanent.

El comunicat fet públic aquesta nit per ETA suposa l'onzè pronunciament públic de la banda terrorista des de l'anunci d'alto el foc permanent anunciat el 22 de març de l'any passat i que entraria en vigor dos dies més tard.

ETA, que va néixer el 1959, ha decretat al llarg de la seva història quatre treves totals i altres tantes parcials. La banda armada, que no va arribar a assassinar fins a 1968, té a la seva esquena 819 víctimes mortals i 84 segrestos.
Les dues últimes persones assassinades per la banda ho van ser durant el període d'alto el foc que finalitza demà dimecres, en l'atemptat del 30 de desembre de 2006 a l'aparcament de la Terminal 4 de l'aeroport de Madrid-Barajas.

Treves i diàlegs

• La primera treva real de la banda es va produir dies deprés del 23-F, quan ETA político-militar va comunicar una treva d'un any.

• Ja amb el PSOE en el govern central i en el marc de les denominades converses d'Alger, el 5 de setembre del 1987 ETA va rebutjar la treva sol·licitada per l'executiu, tot i que el 29 de gener del 1988 la banda va oferir al gabinet de Felipe González una de 60 dies per reprendre el diàleg.

• El febrer d'aquell mateix any, el govern espanyol va anunciar l'obertura de negociacions, al comprovar que s'havien produït atemptats des del moment en què s'havia fet l'oferta. En aquest cas, el segrest de l'empresari Emiliano Revilla, al costat d'altres accions, va acabar amb el diàleg.

• Després de l'alliberament de Revilla, ETA va fer pública, el 2 de novembre, una nova oferta d'interrupció de la violència, condicionada a la negociació.

• El 8 de gener del 1989, l'organització va anunciar una “treva unilateral” de 15 dies i, sis dies més tard, Rafael Vera i Eugenio Etxebeste 'Antxón' van tornar a trobar-se a Alger. Aquest cessament de la violència es va prorrogar per tal de continuar amb les converses fins el 24 de juny, però no es va arribar fins a aquesta data perquè la banda terrorista les va donar per acabades el 4 d'abril.

• El desembre del 1991, ETA va tornar a anunciar una treva de dos mesos per reprendre el diàleg a canvi de certes condicions, i va repetir la seva oferta el febrer i juliol del 1992.

• La següent oferta de treva, per un període d'una setmana, es vaproduir el 23 de juny del 1996, en un moment en el qual la banda mantenia segrestat al funcionari de presons José Antonio Ortega Lara i després de l'arribada del PP al govern central.

• El 16 de setembre de 1998, quatre dies després de firmar la Declaració de Lizarra, ETA va anunciar per primer cop a la seva història, un cessament de la violència total, “unilateral” i “indefinit”.

• El govern del PP va mostrar la seva disposició a dialogar i el maig del 1999 es va celebrar una trobada a Suïssa durant la qual no es va produir cap apropament. L'agost d'aquell mateix any ETA va informar que el diàleg de pau estava bloquejat i la comunicació amb l'executiu d'Aznar, trenacada. Tot i que en els tres mesos posteriors es van intercanviar cartes, les parts no van tornar a establir el diàleg i el 28 de novembre ETA va anunciar que la treva que havia mantingut durant més de 14 mesos acabaria el 3 de desembre d'aquell any. Aquesta ruptura es va materialitzar el 21 de gener del 2000 amb l'assessinat a Madrid del tinent coronel Pedro Antonio Blanco García.
  

• Quatre anys després, el 18 de febrer del 2004 ETA va anunciar la suspensió de totes les seves “accions armades” a Catalunya per “l'empenta de les forces independentistes” i la “conscienciació sobre el dret a la autodeterminació” en els últims anys.

• El 18 de juny del 2005, en un comunicat publicat pels diaris Gara i Berria, la banda terrorista va anunciar que també excloïa d'entre els seus potencials objectius als càrrecs electes dels partits polítics a Espanya.

• Finalment, el 22 de març del 2006, en un vídeo enviat a la radiotelevisió pública basca (EITB), ETA va anunciar un “alto al foc permanent” que va entrar en vigor dos dies després i que la banda acaba d'anunciar que dóna oficialment per trencat.