tensió a l’estret de taiwan
La Xina no afluixa i manté l’amenaça sobre Taiwan
L’ampliació dels exercicis augmenta la incertesa sobre l’objectiu final i posa en risc l’estabilitat d’una via clau del comerç global
L’exèrcit xinès va continuar ahir exhibint múscul a Taiwan amb maniobres antisubmarins i d’assalt marítim prop de l’illa, l’endemà del final anunciat en el guió oficial de Pequín, segons el qual les maniobres havien de finalitzar diumenge. Els jocs de guerra xinesos van començar dijous i inicialment havien d’haver conclòs diumenge, però ahir, a primera hora del matí, l’exèrcit xinès va anunciar que els ampliava en el temps.
Sembla que el bloqueig per mar i per aire al qual ha sotmès Taiwan durant setanta-dues hores no ha estat prou càstig en represàlia a la visita a l’illa de la presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi, el 10 d’agost passat. Al tancament d’aquesta edició, es desconeixia la durada d’aquests nous exercicis i la seva localització concreta. Tampoc se sabia si es mantenien en vigor les sis zones on van dur a terme els anteriors exercicis i el tancament de l’espai aeri i marítim en aquestes àrees, una de les quals, situada a només vint quilòmetres de Kaohsiung, la principal ciutat del sud de l’illa.
Normalitzar la presència
Ampliant el termini de les maniobres, la Xina envia a Taiwan el senyal que pot mantenir la pressió després d’haver realitzat els exercicis més grans fets fins ara a la zona, i podria també estar buscant normalitzar la seva presència militar al voltant de l’illa, que també prepara la seva defensa.
Les restriccions aèries han provocat que, des de dijous passat, més de 900 vols internacionals hagin hagut de desviar les seves rutes a través de les Filipines o el Japó per no sobrevolar les zones de les maniobres, i la cancel·lació de 200 més, segons fonts del principal aeroport de Taiwan, el de Taoyuan, citat pel diari hongkonguès South China Morning Post.
No obstant això, el Ministeri de Transport i Comunicacions taiwanès va anunciar ahir que tant el tràfic aeri com el marítim –igualment afectat per les maniobres militars xineses– estaven tornant a la normalitat gradualment.
La decisió de Pequín d’ampliar els exercicis militars a l’estret de Taiwan augmenta, però, el risc de renovades interrupcions en la cadena de subministrament global, en tenir lloc en una de les vies marítimes més transitades del planeta.
Els semiconductors
La mesura eleva la incertesa sobre l’objectiu final de les maniobres de Pequín i posa en risc l’estabilitat d’una de les principals rutes marítimes mundials. Gairebé la meitat de la flota de contenidors global i un 88% dels vaixells més grans per tones van passar a través de l’estret de Taiwan aquest any, segons dades de Bloomberg.
Es tracta d’una ruta clau per al subministrament de semiconductors procedents de Taiwan –seu de TSCM, el més gran fabricant a escala mundial d’un component clau en els actuals productes tecnològics– i l’equipament electrònic fabricat a l’est d’Àsia, així com una artèria essencial en el transport de gas natural.
Així, experts han advertit que la més mínima alteració en aquestes rutes comercials pot sentir-se a la cadena de subministrament global, afectada ja per la pandèmia, els confinaments decretats per la Xina, immersa en l’estratègia de “zero covid”, i la invasió russa d’Ucraïna.
“Els semiconductors i l’energia s’enfronten a les més grans interrupcions de subministrament si la situació continua relativament intensa o si hi ha una escalada de tensió més gran a Taiwan, com ara un bloqueig a les exportacions. Aleshores el món patirà”, va advertir Alicia García-Herrero, economista en cap d’Àsia-Pacífic de Natixis.
